Blog de Bruno

El debut literari de Laura Anguera suposa una bocanada d'aire fresc en la nova narrativa espanyola, club al que accedeix amb una novel·la exquisidament ben escrita i en la qual ens trasllada al nostre passat més recent: la bombolla immobiliària que ha canviat el paisatge del nostre país, com també va canviar la vida dels que foren els seus directes protagonistes. Des d'una perspectiva lleugera i mordaç, aquesta novel·la parla d'empresaris sense escrúpols, de banquers de discutible moralitat, de pràctiques legals encara que de dubtosa ètica, d'alcaldes corruptes, d'enormes quantitats de diners, d'especulació…Però també parla d'amor, de poder, de vanitat, d'ambició, de por, d'instint de supervivència. Parla dels que sempre guanyen. I també d'els qui es donen per vençuts i d'els qui no es resignen a això.

En Ponce és un solter daurat, i el seu amic Jesús porta tota la vida casat amb la mateixa dona. Una nit de records de joventut i més alcohol del compte, decideixen rememorar el partit Casats contra Solters que van disputar 20 anys enrere. Els solters van guanyar per un humiliant 12-1. En Jesús, en una aferrissada defensa de la parella estable -compromís, fidelitat, confiança- decideix organitzar el partit de la revenja. Una victòria dels casats seria un cop d’efecte per a la seva causa.

La complexa organització d’aquest partit fa que els protagonistes de la novel·la es qüestionin la seva concepció de compromís i s’adonin que no vivien en mons tan antagònics.

I tu, amb quin equip jugaries?

A les revistes d’historietes, “rumble” és el so de la terra vibrant sota els teus peus, quan cauen les roques pel vessant o està a punt d’explotar un volcà, rumble!, rumble!, ho escriuen amb lletres vermelles amb les vores en zigzag, però nosaltres l’utilitzem per descriure aquella sensació que t’arrufa tot l’interior del cos i has de prémer i mossegar-te els llavis per a que no et caiguin les dents…

Així descriu la protagonista de Rumble aquesta sensació que recorre totes les pàgines de la primera novel·la de Maitena, la història d'una noia que es tira de cap a la piscina per descobrir que el fons estava molt més prop del que es pensava. Té dotze anys, és filla d'una família nombrosa, catòlica i de dretes que viu en un barri acomodat, i l'única cosa que li importa és escapar-se al carrer on ha decidit trobar la seva veritable vida. Emmarcada a la convulsa Buenos Aires dels anys setanta, la novel·la explica les aventures i desventures de la protagonista: els rituals inútils dels pares, les misèries entre germans, la relació ambigua amb el seu amic conductor d'autobusos, l'internat, la seva experiència amb els al·lucinògens… Tot va perfilant el viatge iniciàtic d'una adolescent que s'exilia per voluntat pròpia del seu col·legi, de la seva família i de la seva pròpia classe.

Maitena aconsegueix donar vida a una veu càlida, ingènua i malvada alhora; la veu d'una nena que no pot deixar de transmetre'ns el seu tremolor, aquest Rumble que al final de la història es revela únic.

Després de dècades de silenci, l’Elsa convida el seu fill Isaac a un cap de setmana a Venècia per confessar-li una terrible veritat que porta anys callant. Però un violent succés ho canviarà tot i la Serena, la dona violinista de l’Isaac, haurà de volar improvisadament des de Barcelona per rescatar mare i fill. Les dues dones s’enfrontaran aleshores en un remolí de confessions que canviaran per sempre la vida de tots tres.

Agua cerrada no es només una història d’un present que circula entre Barcelona, Venècia, la Serena, l’Isaac i l’Elsa, sinó també el retrat d’un amor estanc i aparentment reposat que la vida assalta per sorpresa, desencallant al seu pas secrets, mentires, temors, perdons i anhels, i donant forma a un nou escenari en el que els seus protagonistes hauran d’aprendre a caminar de nou més lliures i més lleugers. Potser també més sencers.

Perdre la raó és franquejar el límit que separa el seny de la bogeria. És convertir-se en un estranger per a un mateix. Emigrar, canviar de país, és ser un estranger en una terra que cal convertir en pròpia. Límites y Fronteras és una novel·la que intenta indagar en la condició d'estranger. Ismaïl, el seu protagonista, sofreix un brot psicòtic que requereix d'un ingrés en una clínica psiquiàtrica. Allí descobrirà que el seu atac de bogeria és l'oportunitat que li brinda la vida per conèixer-se i integrar totes les seves pertinences i somnis en una sola identitat.