Blog de Bruno

Una emocionant i emotiva història sobre la importància de perseguir els nostres somnis

En Jon, cuidador d’elefants al zoo, i l’Edith, vídua de l’Andrea i mestressa d’onze gats, viuen en un poblet abandonat. Veïns solitaris primer i ara bons amics, cap dels dos no s’imagina que la nit en què el penell del campanar gira sobre si mateix, l’ull del temps es posa sobre el poble i la vida de tots dos està a punt de girar amb ell.

L’amor entre un home orfe i una callada elefanta que es diu Susi, una nena japonesa amb nom d’ocell que parla amb els flamencs, una mare i una filla que es busquen des que el temps les va despistar, un avi el conjur familiar del qual serà llei, una hora de la nit –l’hora trèmula- en què tot passa i tot queda. Un país amb el teu nom és el somni més valent de dues ànimes que aspiren a convertir el món en un lloc millor. Una història sobre l’amor en majúscules, sobre l’honestedat amb els propis somnis i sobre la llibertat portada a la seva expressió més pura.

Novel·la satírica, de crítica social, que imagina el futur d’una Barcelona assaltada per la febre turística.

Què tenen en comú un arquitecte de la Barcelona olímpica, una peixatera de la Boqueria, un editor de l’Upper Diagonal, una immigrant que es disfressa de princesa de Disney per fer d’estàtua humana a la Rambla o el capellà de la Sagrada Família? Doncs que n’estan tips que Barcelona s’hagi convertit en una gran destinació turística, en una ciutat al servei dels de fora que ja no reconeixen ni senten com a pròpia. I què passaria si aquests personatges tan diferents, però típicament barcelonins, un dia decidissin deixar de queixar-se i sumar esforços per fer un projecte de transformació de la ciutat molt més radical que uns Jocs Olímpics?

Barcelona demà o aquesta tarda és una història rotundament original i aparentment senzilla, però plena de matisos i de girs argumentals, que amb un ritme trepidant i un llenguatge clar i concís atrapa el lector des de la primera pàgina. Un relat satíric i paròdic que també pot llegir-se com una inquietant distopia.

Basada en la història real del «Cañón Catalán», el gran baríton de Sant Andreu que va triomfar a Espanya i a Amèrica cantant sarsueles. Una història d’aventures, espionatge i revolució entre la Barcelona i l’Amèrica Llatina dels anys cinquanta.

En Joan Gual, que forma part de la Lleva del Biberó, té molt clar que no vol morir en una guerra absurda i decideix desertar. Aquí comença l’aventura d’un home que des de ben jove vol perseguir el seu somni i explotar el seu talent, una veu única que, superada la guerra, el porta a convertir-se en un baríton de fama mundial. Però quan està de gira per l’Amèrica Llatina es troba involucrat, sense voler-ho, en una trama d’espionatge i contraespionatge que el posarà totalment a prova, també en el terreny sentimental. Envoltat de guerrillers, mafiosos, folklòriques extravagants, nazis exiliats, rojos que han fugit de Franco i personalitats com Kubala, Pau Casals o el mateix general Castro, en Joan Gual es veurà obligat a superar-se a ell mateix i sobreposar-se a la seva sort per convertir-se en un home valent i just.

Amb un ritme narratiu apassionant, la novel·la passeja el lector per l’Amèrica Llatina i li dona totes les eines per entendre una època ja passada i uns moviments que ara són història. Xavier Gual narra la vida ficcionada del seu avi, el gran baríton català que va fer fortuna com a cantant de sarsueles i que tenia com a sobrenom «el Cañón Catalán».

Abans de morir, la Magda, la dona del Tomàs, planejava amb ell un viatge a Vladivostok. Dos anys després, superat el dolor més intens, ell intenta trobar sentit al seu dia a dia com a vidu i jubilat: llegeix els llibres que ella va deixar pendents, recorre els turons de la seva urbanització en bicicleta i queda amb el seu millor amic, que insisteix a buscar-li una nova parella. L’estiu, però, canviarà completament amb l’arribada d’una nova veïna i el seu fill, i això farà que el Tomàs es replantegi què fer dels seus últims anys.

Amb un to brutalment honest, Lluís Oliván fa un retrat d’una vellesa agredolça i d’una vida plena de contradiccions i de moments de vitalitat, i ens demostra que mentre seguim fent via podem afirmar que encara som vius.