Blog de Bruno

La Berta és a punt de fer disset anys. El seu pare, escriptor d’un cert èxit, va morir fa un any, després de l’agressió brutal d’un grup de caps rapats. Des de llavors, la seva mare ha esdevingut una espècie d’espectre, un ésser sense energia ni personalitat, sempre sota l’efecte d’antidepressius i tranquil·litzants.

La Berta lluita per a entendre el món des d’un individualisme rabiós i radical: es rebel·la contra tots aquells que volen fer d’ella una víctima –professors, psicòlegs, companys de classe- i, alhora, com a autèntica via d’escapament i consol, recupera la eina del seu pare: convertir-se en un narrador fred, distant i omniscient dels instants que han marcat la vida del seu pare. Descobrir els nusos de la història familiar que han quedat sense desfer.

El passat familiar és convertit per la Berta-narradora que roba les paraules del pare mort, tot buscant entre els seus arxius amagats per la mare una sèrie de relats mitològics en els quals la realitat, la memòria, i la invenció es confonen. Aquestes històries es mesclen amb les vivències adolescents de la Berta i li serveixen per explicar-se per buscar una nova identitat.

A cada família hi ha nusos que no es poden desfer.

Entendre millor el sentit de tot plegat i explicar el món a la seva filla. Això és el que fa la Joana mentre neteja la platja amb un tractor, recollint secrets que li porta el mar i omplint de notes el quadern de la seva vida.

“Iolanda Batallé transmet tot allò que escriu i encara més”, Laia Fàbregas.

“Una sensibilitat que ens permet sentir (…) la veritat d’allò que som: fràgils ombres caminant amb urgència”, Ana Maria Moix.

“Una veu narrativa tan extraordinària que un no recorda haver-la llegit: recorda haver-la sentit, haver-hi parlat”, Ricard Ruíz Garzón.

“L’escriptura simula transparència, nostàlgia, brillantor, i no obstant està carregada de força, ràbia i arrels”, Constantino Bértolo.

“Destapa la capsa dels trons d’una generació acusada de guardar la pólvora en remull”, Isidre Grau. 

Decidit a passar una temporada lluny de tot i tothom, el Carles es refugia en un poble abandonat de muntanya. Per no pensar en el que l'ha dut fins allà s'interessa, gairebé per casualitat, per la pràctica de la taxidèrmia. Però el que comença com un passatemps s'acaba convertint en una obsessiò que l'arrossegarà fins a les últimes conseqüències.

El taxidermista és un relat intens que posa al límit els personatges per explorar la part més fosca de la condició humana, i que aconsegueix, en una atmosfera cada cop més sinistra, mantenir el lector atrapat fins al final.

La Rosa té trenta-sis anys i és fotògrafa. Quan era petita el seu pare va abandonar la família i des de llavors l’ombra d’aquest home que no va a arribar a conèixer està present a la seva vida. Un dia la Rosa rep una carta des de Mèxic que li informa que el seu pare acaba de morir. Amb l’excusa d’una exposició fotogràfica, viatjarà a Mèxic, on coneixerà la seva família paral•lela, el motiu pel qual el seu pare els va abandonar. Mentrestant, l’Àngel, la seva parella, li proposarà tenir un fill. 

Un pare possible és una història, alhora reflexiva i apassionant, sobre la paternitat, les relacions entre homes i dones i els conflictes familiars. Per a la Rosa aquest viatge suposarà un retrobament amb el passat en el que buscarà la seva identitat.

Víctor Brons, un professor de secundària de l'escola pública, està deprimit. La seva dona va deixar-lo fa un any i ara comença les vacances, un període de dos mesos en què el temps sembla dilatar-se tant com les seves manies i obsessions.

El fracàs i la impossibilitat de trobar res on aferrar-se (ni els amics ni la família el consolen) el porten a recordar altres estius que han marcat decisivament la seva vida mentre planeja una venjança de conseqüències imprevisibles.

La manca de sentit del sistema educatiu, la uniformitat dels espais urbans i la relación inexistent entre els mèrits personals i la notorietat pública formen part del món líquid en el qual Víctor Brotons naufraga, del món líquid en el qual resulta difícil trobar l'equilibri.