Blog de Bruno

Para Nora, una niña de doce años, ir los domingos al lago, un lugar muy hermoso y tranquilo de colores cambiantes, es una experiencia deliciosa. Excepto Quim, que tiene siete años, todos en el grupo que la acompaña son adultos. Cada uno de ellos alberga en su interior sus propios anhelos, y ella los observa y no siempre cree entenderlos, pero la última mañana en el lago, a raíz de un conflicto entre los mayores y de la osadía de Quim, Nora despertará repentinamente del sueño de la infancia.

La nueva obra de Maria Barbal después del reconocimiento internacional a Tándem es una novela de gran intensidad emocional sobre la nostalgia, la belleza, el paso del tiempo y el significado de la felicidad.

La Nora, una nena de dotze anys, viu l’experiència deliciosa d’anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d’adults, menys el Quim, un nen de set anys. Tots tenen els seus anhels; ella els observa i no sempre els entén, però, a causa d’un conflicte entre els grans i de l’audàcia del Quim, l’últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa.

«Recordar aquell estiu és com girar-se a mirar el paradís abans de traspassar una porta que l’allunyarà per sempre».

Una historia universal sobre el sentido de la vida.

Nos recordarán es una ficción del tiempo que pasaron juntos Goethe y Schiller en el verano de 1774.

La novela explora los conflictos del autor, sus debilidades, sombras y grandezas, así como las mujeres que los hicieron florecer.

Nos recordarán es un juego de espejos entre hombres y mujeres, un proceso constante de descubrimiento de las diferentes facetas de los personajes y sus vidas. La novela despierta en el lector la emoción de estar ahí, viviendo esos mismos momentos, explorando los conflictos de sus ideas y el exigente proceso artístico.

La ficción, un vehículo poderoso para hacer revivir a Goethe y Schiller.

Una historia universal sobre el sentit de la vida.
Ens recordaran és una ficció el temps que van passar junts Goethe i Schiller l’estiu del 1774.

La novel·la explora els conflictes dels autors, les seves debilitats, ombres i grandeses, així com les dones que els van fer florir.

Ens recordaran es un joc de miralls entre homes i dones, un procés constant de descobriment de les diferents facetes dels personatges i les seves vides.
La novel·la desperta en el lector l’emoció d’estar allí, vivint aquells mateixos moments, explorant els conflictes de les seves idees i l’exigent procés artístic.
La ficció, un vehicle poderós per fer reviure Goethe i Schiller.

Una lluitadora per la llibertat atrapada en l’Espanya sense horitzons de la postguerra. Un misteriós llibre que, tot i la censura, evoca l’atmosfera revolucionaria de 1936.Tres homes enamorats de la mateixa dona… I una cerca que acaba transformant-los a tots.

Per l’Adela, encaixar en la societat provinciana de León, en l’ambient tancat i asfixiant d’un poble de muntanya o en el Madrid gris de runa resulta dolorós. No s’adapta a viure en la sospita, a que la mirin de reüll o a mantenir-se sempre en guàrdia davant dels delators mentre els seus es consumeixen en la guerrilla o es col·loquen la màscara del Règim i demanant <<té especial>> en les cafeteries de moda. Per a ella, que havia nascut obrera a Barcelona i havia lluitat en la defensa de la ciutat per un món més just i igualitari, el pitjor és la impostura, i a això no s’hi acostuma. El desig de revolució bat en la mestra, en la lectora compulsiva, en la modista, en la mare imperfecta, en la dona que va veure com es truncava la seva vida en el Pirineu un dia de l’any infaust en el que es va perdre la guerra.

L’Adela mai va arribar a comprendre el que va passar aquell dia. Fins que comença a trobar respostes en el lloc menys insospitat: les pàgines de la novel·la romàntica Una taca de carmí. Les claus ocultes en la història semblen contenir una invitació per recuperar els colors d’aquella revolució somiada. Però, quin marge li queda a una mestra represaliada per lluitar per a una societat millor?

A través de l’Adela, la Carmen, la Mercedes, la Federica Montseny o la Gloria Fuertes, Ana Alonso ens porta al món encotillat de les dones de la primera postguerra i a la Espanya en blanc i negre dels anys quaranta, plena de <<secrets, màscares, mentides que s’exhibeixen i veritats que s’oculten>>.