Blog de Bruno

La tarda de juny que l’Otto Stephens i la Clea Ross van arribar a la residència de Buenavista ningú podia imaginar que el que els dos ancians carregaven era molt més que el pes de dues vides gastades pel temps i per l’edat. Ni tan sols l’Ilona, la jove cuidadora que els atenia per petició expressa dels dos, va arribar a suposar llavors allò que aquests tres mesos al seu costat havien d’aportar a la seva vida.

Tres mesos i tres ànimes unides per la companyia primer, i per l’afecte després. I un violoncel. I dos ancians aventurers revoltats contra l’avorriment com dos nens decidits a apostar pel risc, per la vida i per la veritat. I una dona jove -l’Ilona- que té molt per amagar i molta té por que allò que encobreix faci mal.

El alma del mundo és l’història d’un amor gran i també la gran història de l’amor: l’amor a la música, a la vida i a les últimes oportunitats.

Un matí entre setmana a Londres. Maria vola des de Barcelona per a triar una base de Regne Unit per al negoci de cava Coves de Gratallops. L'amant que es durà a casa serà l'última persona que la seva família catòlica espera.  O el seu xicot, Jordi Gratallops. Un antic membre de l'Opus Dei, ell també es troba en una crisi de lleialtats, quan antics enemics posen el negoci del seu pare en perill. Tots dos tenen secrets que hauran de lluitar per explicar, i el temps s'està acabant. Movent-se entre les llargues ombres de la Guerra Civil espanyola i les batalles de negocis d'una economia global, The Olive Groves of Belchite és la historia de l'Elena Moya Pereira sobre com el passat turmenta les nostres vides i de les batalles que s'han fet més que començar quan la lluita ha acabat . Les plantacions d'oliveres de Belchite és un moment en capes, fusionant així la novel·la de ritme i els temes en el marc d'una història d'amor amb una diferència.

Novel·la escrita originalmente en anglès.

Un periodista i el seu fill adolescent, distanciats des de fa uns anys, viatgen junts a París per veure la final de la Champions que ha de jugar el Barça. En el viatge i en el partit, participaran en l’emoció èpica compartida amb tot d’aficionats, cadascun amb la seva pròpia vivència del Barça i del futbol. Però intentaran també, tot parlant del Barça, reconstruir la seva relació i tornar a lligar els fils generacionals que els uneixen entre ells i amb la resta de la família que s’ha quedat a Catalunya: l’avi malalt, l’àvia angoixada, la mare que ha hagut de criar els fills…

Una novel·la que explica una família a través del Barça, el sentiment  barcelonista a través del conflicte d’una família i, amb una cosa i l’altra, els fils emotius i sentimentals de la realitat catalana d’avui mateix.

La Berta és a punt de fer disset anys. El seu pare, escriptor d’un cert èxit, va morir fa un any, després de l’agressió brutal d’un grup de caps rapats. Des de llavors, la seva mare ha esdevingut una espècie d’espectre, un ésser sense energia ni personalitat, sempre sota l’efecte d’antidepressius i tranquil·litzants.

La Berta lluita per a entendre el món des d’un individualisme rabiós i radical: es rebel·la contra tots aquells que volen fer d’ella una víctima –professors, psicòlegs, companys de classe- i, alhora, com a autèntica via d’escapament i consol, recupera la eina del seu pare: convertir-se en un narrador fred, distant i omniscient dels instants que han marcat la vida del seu pare. Descobrir els nusos de la història familiar que han quedat sense desfer.

El passat familiar és convertit per la Berta-narradora que roba les paraules del pare mort, tot buscant entre els seus arxius amagats per la mare una sèrie de relats mitològics en els quals la realitat, la memòria, i la invenció es confonen. Aquestes històries es mesclen amb les vivències adolescents de la Berta i li serveixen per explicar-se per buscar una nova identitat.

A cada família hi ha nusos que no es poden desfer.

Entendre millor el sentit de tot plegat i explicar el món a la seva filla. Això és el que fa la Joana mentre neteja la platja amb un tractor, recollint secrets que li porta el mar i omplint de notes el quadern de la seva vida.

“Iolanda Batallé transmet tot allò que escriu i encara més”, Laia Fàbregas.

“Una sensibilitat que ens permet sentir (…) la veritat d’allò que som: fràgils ombres caminant amb urgència”, Ana Maria Moix.

“Una veu narrativa tan extraordinària que un no recorda haver-la llegit: recorda haver-la sentit, haver-hi parlat”, Ricard Ruíz Garzón.

“L’escriptura simula transparència, nostàlgia, brillantor, i no obstant està carregada de força, ràbia i arrels”, Constantino Bértolo.

“Destapa la capsa dels trons d’una generació acusada de guardar la pólvora en remull”, Isidre Grau.