Blog de Bruno

Una història de vides creuades marcades per la pèrdua, i una reflexió: cap on va la maternitat.

La Sara acaba de donar a llum en un pis abandonat del Raval. Només té disset anys i va fugir de casa. En situació més que precària, accepta que l’Àlex, el pare, abandoni la criatura en un barri benestant, perquè algú altre la trobi i se n’ocupi. Amb la seva, s’encreuen altres vides marcades per la pèrdua: el Pepe és un jardiner que s’està quedant cec, la Glòria lluita per defensar la innocència de la filla morta en un accident de trànsit, mentre el seu marit s’evadeix en alcohol, la Irene paeix la defunció de la mare i intenta sense èxit quedar-se embarassada. Passats uns mesos del part, la Sara intenta retrobar la seva filla i entra en contacte amb la Marga, una professora de piano que s’està quedant sense alumnes.

La lliçó de piano ens transporta a un futur proper que ha accentuat els contrastos entre rics i pobres i ha intensificat la virtualitat i la manca de contacte real. Combinant les històries presents i passades d’aquests i altres personatges, Bea Cabezas capgira el temps i contrapunteja els protagonistes, amb el resultat d’una novel·la fluida i emocionant, rabiosament arrelada a la contemporaneïtat, que posa en el centre les relacions de pares i fills i, particularment, la maternitat.

Virgínia Gibert, fiscal d’un jutjat d’instrucció, sent que, als seus trenta i tants anys, la vida se li escapa entre els dits. Té un treball que l’apassiona, un marit modèlic, Diego… I zero ganes de ser mare, encara que això no s’ha atrevit a dir-li-ho a ell. No és que estiguin en crisi, però sospita que en la vida ha d’haver-hi alguna cosa més.

Després d’un torn de nit, en arribar a casa, descobreix a Diego en el llit amb Fernando, el millor amic de tots dos. Estan seminús i semblen adormits, però el seu marit està mort.

El jutge de guàrdia encarregat de la recerca del cas és Mario Laredo, que va ser el primer nuvi de Virgínia i que ha tornat a la seva vida amb la clara intenció de recuperar el que van tenir.

Un marit mort, un amic íntim com a principal sospitós, un ex-xicot al càrrec de la recerca i una fiscal amb interessos personals en el cas. Sospites creuades, desitjos ocults i amors prohibits en una inquietant trama de recerca criminal.

Diuen els rumors que a Son Banya, el poblat on es ven la droga a l’illa de Mallorca, la gitana que dirigeix el clan té un quadre que val una morterada. Una colla d’arreplegats es pensen que si el roben solucionaran els seus problemes de pasta.

El que no saben els pobres desgraciats és que ficar-se en un supermercat de la droga és perillós, quan jugues a quinquis. Tindran ells la sort dels inconscients?

Anys després, la vida aparentment tranquil-la en mesos d’estiu de la premsa mallorquina es trasbalsa amb l’aparició de diferents cadàvers a l’illa infestada de turistes. La crònica del dia a dia en un dels diaris més importants de Mallorca mostrarà aquesta escalada de violència i els interessos que s’amaguen darrere.

La novel·la sobre els 98 dies més feliços i desconeguts de la vida de Federico García Lorca a la Cuba daurada de 1930.

La novel·la sobre els 98 dies més feliços i desconeguts de la vida de Federico García Lorca a la Cuba daurada de 1930. Federico García Lorca va desembarcar a Cuba procedent de Nova York el març de 1930, convidat per una setmana. Però van discórrer més de tres mesos fins que el poeta andalús va decidir tornar a Espanya, embriagat de música i bellesa del Carib, soneros i santeros, terrasses i palmeres, rom blanc, sensualitat negra i nits de Malecón.

Què va fer el poeta en «els dies més feliços de la meva vida», com va definir els seus dies cubans? Com Cuba va tenyir l’obra, la persona i el destí de Federico? «Si jo em perdo —va advertir per carta als seus pares— que em busquin a Cuba.» I es va perdre. Per a trobar-se? Aquesta novel·la ho explica.

La novela sobre los 98 días más felices y desconocidos de la vida de Federico García Lorca en la Cuba dorada de 1930.

Federico García Lorca desembarcó en Cuba procedente de Nueva York en marzo de 1930, invitado por una semana. Pero discurrieron más de tres meses hasta que el poeta andaluz decidió volver a España, embriagado de música y belleza caribeñas, soneros y santeros, terrazas y palmeras, ron blanco, sensualidad negra y noches de Malecón.

¿Qué hizo el poeta en «los días más felices de mi vida», como definió sus días cubanos? ¿Cómo Cuba tiñó la obra, la persona y el destino de Federico? «Si yo me pierdo —advirtió por carta a sus padres— que me busquen en Cuba.» Y se perdió. ¿Para encontrarse? Esta novela lo cuenta.