Blog de Bruno

En Claudi ha crescut i viu en un poble de barris residencials. Fill d’un obrer de la construcció que va crear el seu propi negoci, s’ha convertit en escriptor i s’acaba de separar de la seva dona. L’encontre amb antics companys d’institut, com una actriu de teatre o el gestor d’una funerària laica, l’acara amb vides agredolces com la seva. Alhora, recorda persones ja mortes, com el Bàixer, l’ajudant marroquí del seu pare, o en Simon Loewenthal, marcat per l’holocaust jueu. Són les vides i les ànimes que habiten les parcel·les del poble.

Joana E. és una història real. És la història que va voler escriure Maria Antònia Oliver després de conèixer Joana. Com també va voler que fos en la veu de Joana, i no de qui escrivia, que fos explicada amb el seu propi llenguatge, la seva manera d’explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitats i moments de misèria, amb la seva por i amb la seva indignació, amb les coses que va voler explicar i les que va amagar, amb la ingenuïtat, la intel·ligència, la racionalitat i la passió amb què ella s’exterioritza.

Diu la llegenda que quan l’àvia Mencía, acompanyada de les seves filles i nétes, s’enfunda el seu visó fet malbé i posa els peus a la llanxa que l’ha de portar a l’illa de l’Aire, plouen cendres i el mar crema. Hi ha qui afirma que les protagonistes de la història són vives i, fins i tot, algú assegura conèixer-les.

Tanta vida  és l’aventura de set inoblidables dones, de les que van ser i de les que arribaran, de les que tiren endavant explicant l’inexplicable. Dones que pateixen, estimen, ploren, riuen i, sobretot, s’aferren amb valor i determinació a la vida per intentar treure’n el millor. En aquesta magistral novel·la, que confirma Alejandro Palomas com una de les realitats literàries més brillants, descobrirem un univers farcit de tendresa i esperança, no exempt de dolor i sofriment. Com ha de ser. Mencía i la vida t’esperen. Endavant.

La llibertat no existeix. La vida només et dóna dues opcions: Convertir-te en part del ramat o morir.Aquesta és la màxima que travessa pel cap de Miki, un jove barceloní que vol fugir de la seva destinació. Fer els deures, acabar els estudis, buscar una feina digna? O és millor vendre pastilles, conduir com un boig i creure que ets el rei del barri? On està el teu futur Miki? Tens dues opcions, només dues, escull. Ketchup és una mirada literària sobre l'abandó moral a la qual està sotmesa la joventut urbana, una novel·la que retrata amb la precisió d'una crònica el buit d'una generació perduda, un món ben palpable que el lector, si puja una tarda a un tren de rodalies, podrà reconèixer en algun racó.

En Ramon Cardona és un vocalista que canta tangos i boleros a les festes dels pobles. Però no sempre ha estat així. Vint anys enrere, abans de la guerra, somiava que tot seria una altra cosa: un futur feliç en un món feliç. La guerra ho va canviar tot. La guerra el va fer marxar de Terrassa, la seva ciutat. I també el va allunyar de la Bruna. Ella es va quedar i va sofrir. Durant vint anys ha fet tot el que ha pogut per oblidar moltes coses. Ara està casada i no s’ha mogut del barri. No ha vist mai més en Ramon. Un dia de l’any 1956, en Ramon Cardona torna a la seva ciutat. La ciutat de les fàbriques i de les sirenes, la ciutat de l’immigració i de la feina. Torna desenganyat i confús. Ell es pensa que només torna per cantar, però trobarà el passat: els carrers, les persones, la memòria de si mateix. La Bruna també. En un sol dia, la vida d’en Ramon, de la Bruna, de tots aquells personatges, donarà un gir. De sobte es desenterrarà tot allò que semblava oblidat, la sang, els morts, la força, però també la revolta, el desig i l’amor.