Blog de Bruno

Ane Armentia, periodista de recerca i assot de polítics i empresaris sense escrúpols, surt de casa per a reunir-se amb Mario Laredo, el jutge instructor de la causa Alosa, una xarxa de corrupció política, però abans de depassar el portal, un desconegut li assesta una punyalada mortal.

Per a la Policia no és més que un robatori amb violència, però el jutge Laredo sap exactament el que buscava l’assaltant: la informació que *Armentia havia anat recaptant i que amenaça amb destruir els fonaments del teixit empresarial català.

La sagacitat de la fiscal Virginia Gibert ajudarà a Laredo a desembolicar una tela d’aranya que es va complicant a mesura que avança la instrucció, perquè hi ha massa interessats a mantenir la veritat sota les ombres.

Un duel de forces en el qual el poder, l’ambició, l’amor i l’atracció sexual estan en el centre d’una intriga judicial amb un ritme inquietant.

I si descobrissis el passat de la teva mare després de més de 30 anys de la seva mort?

I si el seu gran amor no hagués estat el teu pare, sinó un suïcida?

I si el seu amant, abans de morir, hagués fet desaparèixer a la seva filla?

Potser no tot és com t’ho han comptat.

Potser ni tan sols va ser un accident.

Fins que comences a intuir-ho.

Saps que t’estan ocultant la veritat i si t’obstines a fer massa preguntes… la teva vida estarà en perill.

La periodista argentina Clara Guinzburg vol encaixar el puzle de la seva història familiar i, al mateix temps, escriure la seva primera novel·la, on el present i el passat es filen en silenci.

No serà senzill.

Tots els que l’envolten semblen callar alguna cosa.

Sents la seva veu?

Els morts també parlen. Només cal saber escoltar-los.

L’autor d’Algun dia tornaré a buscar-te torna amb un nou thriller literari. Tal com reconeixen crítica i lectors, el seu llenguatge és elegant, precís i emotiu. Escrit amb intriga i sentiments a flor de pell.

Hi ha els qui asseguren que els objectes tenen ànima. Que la seva existència, tan diferent de la dels éssers humans, guiada per l’ús i el silenci, ens marca moltes vegades d’una manera irreversible. Que ens acompanyen durant tota una vida, embellint els nostres dies, recordant-nos moments i persones importants… I que a vegades, fins i tot, estan destinats a unir malgrat les distàncies.

Les vides de Sakura, Karen i María transcorren per senderes paral·leles. Podria semblar que no tenen res en comú i, no obstant això, les seves vides estan unides per un fil fràgil, però alhora indestructible: la presència quotidiana d’una tetera verd jade amb cabells blancs d’or vell. Un objecte que, lluny de ser insignificant, porta impregnada una història que es va teixint amb la de totes les mans per les quals va passant.

Una història que marcarà l’existència d’aquestes tres dones, acompanyant-les en els bons i mals moments, aportant-los bellesa amb la qual il·luminar els seus passos i brindant-los ajuda per a omplir les seves vides de sentiment; atorgant-los, en definitiva, la força necessària per a aconseguir els seus destins. De la mateixa manera en què la tetera viatja per a aconseguir el seu.

Una obra sobre trobades i desacords, sobre les coincidències i les casualitats de la vida que acaben lligant-nos a persones i instants completament inesperats, i sobre l’esperança que sorgeix en els moments més durs.

Mai tornarem a ser les mateixes… i ni falta que ens fa

Maica és una dona incorrecta, té un cor que no li cap en el pit i un pit que comença a no ser el que era. A la vora dels cinquanta i d’uns quants precipicis vertiginosos més, està divorciada, és la mare sofridora d’una filla adolescent i viu barallada amb el món en general i amb la seva mare i amb els homes en particular.

D’altra banda, aquesta advocada que no es té més que a si mateixa per a parlar en el seu defensa, addicta al treball i als consells benintencionats que li propina la seva millor amiga, iniciarà un camí des del desconcert a l’acceptació al llarg del qual aprendrà que un sentit de l’humor ben administrat no sols és el millor antídot per a qualsevol fogot sinó l’única brúixola capaç d’ajudar-nos a sortir airoses de les pitjors tempestes.

Quan l’any 1990 el Pol Mas veu que l’Ava Gardner ha mort als seixanta-set anys recorda que la va conèixer durant el rodatge de Pandora y el holandés errante a Tossa de Mar a l’hotel familiar Àncora. Un rodatge inoblidable que va significar el seu pas de la infància a la joventut marcat per l’amor per l’actriu, que li durarà tota la vida.

Un relat deliciós, lluminós, ple de vivències i glamur, amb personatges inoblidables com Ava Gardner, Mario Cabré o Frank Sinatra, en un marc incomparable com és la Costa Brava dels anys cinquanta.

🏆 Premi Prudenci Bertrana 2023.