Blog de Bruno

La neu cau lentament sobre Barcelona el dia de Nadal del 1926. Com si fos un presagi, l’Alba neix aquell dia al barri de Sants en el si d’una família humil. Des del començament, influïda per la seva mare i la seva àvia, la petita mostra unes habilitats culinàries extraordinàries que causen l’admiració d’aquells que tenen la sort de degustar els seus fantàstics plats.

Vint anys més tard, en plena postguerra, l’Alba lluita per fer realitat el seu somni de convertir-se en pastissera. La inspiració la troba en en Mateu Serra, que, molts anys enrere, armat d’una iniciativa i un coratge fora del comú, va crear el Forn Serra, germen de la famosíssima pastisseria Escribà, on l’Alba, després d’un llarg periple, comença a treballar com a dependenta. Testimoni excepcional d’una època de canvis, la jove tindrà ocasió de demostrar les seves aptituds, que la situaran més a prop de l’èxit del que no s’hauria atrevit a imaginar mai.

El màgic món de la rebosteria –Christian Escribà és un dels pastissers més famosos del món– troba a L’obrador dels prodigis el seu lloc natural, aquell lloc en què passió, valentia i creativitat es combinen per forjar un destí.

¿Crees en las coincidencias? ¿Piensas que todo pasa por algo? Ella sí.

Anne es una joven que toca el violonchelo en la London Symphony Orchestra. Es imperfecta y caótica, impaciente y exagerada, impulsiva y un poco promiscua.  Pero hay una característica que sobresale del resto y que marcará el devenir de todo: su manca de puntualidad.

A raíz de un ruido extraño que siente en el interior de la funda de su instrumento, Anne encuentra un objeto desconocido. Este encuentro la lleva a tirar del hilo y a descubrir sus orígenes, ligados a la Barcelona de los años setenta, y a un niño que quiere tocar el violonchelo.

Con la música como hilo conductor, La chica del violonchelo es una novela dinámica y mágica, que habla del azar, de los misterios que nos depara la partitura de nuestra vida y de la certeza que las casualidades no existen.

Creus en les coincidències? Penses que tot passa per alguna cosa? Ella sí.

L’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica, impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua. Però hi ha una característica que sobresurt de la resta i que marcarà l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat.

Arran d’un soroll estrany que sent a l’interior de la funda del seu instrument, l’Anne troba un objecte desconegut que la fa anar de corcoll. Aquesta troballa la porta a tibar del fil i a descobrir els seus orígens, lligats a la Barcelona dels anys setanta, i a un nen que vol tocar el violoncel.

Amb la música com a fil conductor, La noia del violoncel és una novel·la dinàmica i màgica, que parla de l’atzar, dels misteris que ens depara la partitura de la nostra vida i de la certesa que les casualitats no existeixen.

És aquesta una història d’amor i d’amistat. La centralitat de l’obra l’ocupa la trajectòria del protagonista, Benet Enrich, escrita en tercera persona, des que neix en un poble del Pallars el 1913 fins l’any 1942 quan es casa. L’amic d’Escòcia, George, és la veu narrativa que emmarca aquesta història des d’un present, finals dels anys  1970, quan ells es retroben. El breu inici de la novel·la i l’epíleg final, bastant més extens, els llegim amb el seu accent. Ell és qui clou l’argument sobre el company català resumint allò important de tots dos durant els quasi quaranta anys en què no s’han vist.

La novel·la ofereix una  mirada sobre una època, des dels anys trenta del segle XX  a la dècada dels setanta,  sobretot, l’efecte que els fets polítics importants imprimeixen en els joves i en el seu futur.

Una història sobre la memòria i els laments, sobre com tot podria haver estat, però mai va ser.

“Jo hauria pogut salvar Lorca”. Vaig escoltar com el meu avi ho murmurava quan era petit. Ell era de Granada, el seu nom era Manuel Bonilla Jimenez i era un home reservat. Els meus pares em deixaven amb ell alguns caps de setmana. Un dia em va ensenyar una pistola… Jo sabia que havia lluitat a la Guerra Civil.  Granada… García Lorca… La Guerra Civil… Allà hi havia alguna cosa però que hi tenia a veure el silenci del meu avi? Què amagava aquell “Jo podria haver salvat a Lorca?”. Aquest és l’inici d’un viatge que trencarà diversos vels d’una època crucial de la història d’Espanya i la post-guerra a Catalunya, un viatge ple de trobades fortuïtes, problemes personals, descobriments únics, entrevistes reveladores amb guinys a Dalí, Buñuel i altres personalitats, moltes trobades i descobriments a la geografia d’Andalusia d’ahir i la Catalunya d’avui que crearà una trama amb molta intriga que precipita la història d’Espanya en un relat col·lectiu vibrant que ressonarà en les profunditats familiars i personals de milers de lectors.