Blog de Bruno

Una història de rebel·lia d’una noia que vol trencar les normes a les acaballes del franquisme, quan s’esperava que la màxima aspiració d’una dona fos convertir-se en mestressa de casa, tot i els aires de llibertat que començaven a arribar d’altres països.

Febrer del 1965. És l’any del concert dels Beatles a la Monumental, de les manifestacions a Washington en contra de la guerra del Vietnam o de l’assassinat de Malcom X. I els estudiants de Barcelona també es mobilitzen, tot i que el Règim s’entesti a ancorar-los al passat.

L’Anna, una noia de dinou anys, entra a treballar com a taquígrafa al Diario de Barcelona. Li hauria agradat estudiar, però, filla d’una família modesta, no es pot permetre anar a la universitat. Haurà de fer d’assistent de l’Eduard, un jove periodista que acaba de graduar-se.

Entre ells naixerà una relació tensa i conflictiva, tot i així, serà junts, entre entrevistes a Los Mustang, Los Sírex i els Beatles, com l’Anna descobrirà la seva vocació i lluitarà per canviar el paper de la dona en les redaccions dels diaris, dominades pels homes.

La Maria i en Joan passegen els seus noranta anys per la rambla del Celler, lentament, com dos enamorats, veient passar el món d’avui, tan distant del de la seva plenitud, i tan hostil, ja que actua amb ells sense pietat, com un voltor en cerca de carronya.

En Niel, un veí seu, els contempla, alertat per la seva bondat i la seva indefensió; és un home que, com els vells amants de la rambla del Celler, arrossega un passat on dolor i joia es barregen, incontrolats, a partir d’una adolescència viscuda a París i d’un amor sempre infeliç per Judit, la seva segona dona, víctima d’un ahir ple d’infàmia.

La Maria, a qui tothom diu Marieta, i en Joan han travessat un segle sencer de guerra, opressió, silencis, vexacions… però han trobat temps i fortalesa per estimar la família, el teatre, l’òpera, el cinema, aquesta vida que, justament quan arriba a l’últim tram, sembla voler-los eliminar abans d’hora.

Els amants de la rambla del Celler és un relat extraordinari que contraposa la tendresa a la cruesa més extrema, i on es mostren sense embuts les extorsions actuals del mòbbing immobiliari i es denuncia la depravació dels abusos sexuals a menors.

Cap d’any de 1901. L’Àngela i l’Aurora, filles bessones d’un dels obrers que treballen a la urbanització del Tibidabo, neixen en el mateix moment en què l’impulsor del projecte, el doctor Andreu, brinda per l’últim dia de l’any. L’èxit de les seves famoses pastilles per a la tos li han permès convertir-se en promotor immobiliari en una Barcelona que no para de créixer.

El pols de les primeres dècades del segle XX, emmarcat en una Barcelona cosmopolita, capdavantera i bohèmia, corre en paral·lel a les vivències dels personatges de T’ho donaré tot. Una novel·la amb romanticisme, intriga i drama que ens transporta als orígens del parc d’atraccions del Tibidabo, el primer de l’estat i un dels més antics del món.

Vols caminar pel cel?

Els animals són éssers que sovint ens acompanyen en la nostra aventura vital o que, només veure’ns, fugen esperitats. Aquells que comparteixen casa amb nosaltres, no són tan sols espectadors del que ens passa, sinó que esdevenen personatges importants en les nostres històries. Nosaltres els donem nom, els alimentem, amanyaguem el seu pelatge, i ells, a la seva manera, ens corresponen. Però els éssers humans som capaços de perdre la raó que ens diferencia d’ells.Maria Barbal explora les relacions entre humans i animals. La companyia, la compenetració, l’observació, el temor, l’afecte. Un recull de narracions amb un estil àgil i agut, sensible, que conforma un llibre particular, de gran bellesa.

De vegades passem anys de rutina i, en un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, una girada, que apareix com a crucial, i el present brilla i fins ens enlluerna.Cada un dels arguments que conté La pressa del temps ha enxampat l’autora i ha captat el seu interès fins a afermar-lo amb un bon ham de paraules, seguint cada personatge en la seva aventura.La mirada hi és maliciosa, dramàtica, irònica; a hores, tendra i, sovint, un flaix poètic irromp en l’aventura dels personatges, amb una claror densament humana.

En un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, un gir, que apareix com a crucial, i el present brilla i fi ns i tot ens enlluerna.