Blog de Bruno

Comencem uns dies de descans per recarregar piles i agafar forces de cara al proper trimestre. Han estat uns mesos intensos, amb les Fires de Londres i Bolonya, i amb molta feina per aconseguir que llibres i editors es trobin.

Tornem a la càrrega el proper dimarts 18 d’abril amb el millor dels nostres somriures i amb un Sant Jordi que serà d’aquí res. Esperem tornar a viure una festa del llibre meravellosa.

Així doncs, l’equip de l’Agència Literària Sandra Bruna us desitja unes bones vacances de Pasqua. No oblideu obrir la ment i viatjar amb un bon llibre!

Consulta les meves recomanacions i els catàlegs a la nostra pàgina web.

S’acaba el segon trimestre. Aquesta setmana és la Fira del llibre infantil i juvenil a Bolonya. La literatura convidada és la catalana, on estarem presents amb tots els nostres títols escrits en català, llengua que volem cuidar, i també els que no estan escrits en aquesta llengua, òbviament. M’alegra però, que una fira com aquesta, la més important del llibre infantil i juvenil, compti amb la llengua catalana i ens ajudi a obrir-nos pas, perquè no sempre els autors catalans poden tenir una traducció al castellà i és molt complicat vendre a altres països només amb un original en català. Per tant, aprofitem aquesta oportunitat perquè tota llengua és riquesa i la nostra té molt bons autors que l’ajuden a ser més gran.

Bolonya és una fira maca, més relaxada que la de Frankfurt, però no menys important perquè la literatura infantil i juvenil cada vegada ens està donant més alegries. Les vendes de llibres com NO ESTÀ ESCRIT A LES ESTRELLES de John Green, LES PROVES D’APOL·LO. L’ORACLE PERDUT o MAGNUS CHASE I ELS DÉUS D’ASGARD de Rick Riordan, la sèrie OSCUROS de Lauren Kate, la saga DIVERGENT de Veronica Roth o LAS CRÓNICAS LUNARES de Marissa Meyer ens han donat un respir en època de crisi i segueixen venent a un nivell més que bo, així que una literatura que en el passat molts no en feien ni cas, és ara un motor molt important en el món editorial i, a la nostra agència en particular, sempre ha estat un dels punts forts.

Si la lectura existeix en una casa, els nens i els adolescents acabaran per enamorar-se de la mateixa. En una casa on no hi ha llibres, és complicat que les noves generacions s’enganxin a llegir, però no impossible. No obstant això, vull animar als pares i a les mares a que no deixin aquest tema només en mans de l’escola, que en l’àmbit familiar també hi ha feina per fer i, entre tots, podem aconseguir que els que ens segueixen gaudeixin amb la lectura. Els que ja ho fem sabem que és un dels millors plaers de la vida i que el que no llegeix s’està perdent moltes coses. Així que avui, us deixo el catàleg de Bolonya sencer d’aquest any perquè degusteu les novetats que han sortit o sortiran en breu i que aquí intentem que volin a altres mercats. Tant de bo cada un d’aquests llibres triomfi al nostre país i molts nens i adolescents s’animin a viure la vida amb la millor de les companyies; una bona lectura.

Hi ha moments a la vida que t’agradaria poder arrencar a córrer. Deixar-ho tot i fugir d’un present que no t’agrada, que no és el que vols. No obstant, són pocs els valents que s’atreveixen a trencar amb tot per anar a perseguir el seu desig, el seu somni, la seva llibertat. Jo sóc un exemple d’això. No sóc valenta per arrencar a córrer sense rumb, suposo que perquè tampoc en tinc la necessitat vital, de veritat. Malgrat això, aprenc cada dia que quan un mateix està convençut del que fa i per què ho fa, tot flueix molt millor, encara que el camí per a dur-ho a terme és llarg i costós i, necessita d’un temps de maduració.

D’un dia per l’altre és complicat canviar el que en un passat t’ha estat ensenyat o imposat, però la protagonista de la nova novel·la de la Cari Ariño, l’Alicia, després de patir un desengany sentimental, decideix anar a França a la recerca de les petjades d’un avi al qual mai va conèixer. És valenta i trenca amb la seva vida per a poder seguir endavant. Allà, troba en Julien, un bohemi guia de viatges, que la posarà en contacte amb en Baptiste, que li explicarà el seu passat com a exiliat. La història dels tres s’enllaça amb el misteri d’en Biel, un anarquista desaparegut després de la fugida dels perdedors de la guerra civil, el qual va renunciar a l’amor de la seva vida i a la seva filla (una altra decisió difícil, aquesta no sé si valenta o no, però en tot cas, complicada). L’Alicia i en Julien s’agraden però el passat que van descobrint mentre la història corre els posarà a prova, una prova de la qual en dependrà el seu futur.

Una novel·la commovedora, que t’atrapa, t’enamora dels personatges perquè són valents, perquè són corredors de fons, que és una mica el que som en aquesta vida, i que avança cap a la veritat, el perdó i el descobriment de si mateixos. Les tres coses són, la majoria de vegades, difícils d’entendre, però l’amor i l’esperança poden curar errors i ferides del passat.

La Cari Ariño aconsegueix amb aquesta segona novel·la donar un pas cap endavant perquè, tot i que la història té un rerefons històric molt interessant, la trama i els personatges t’atrapen d’una manera trepidant fent que aquesta novel·la pugui agradar als amants de la novel·la històrica i a tots els lectors que els agradi una història valenta, ben escrita i amb personatges GRANS amb majúscules, que t’agafen la mà i no et deixen anar fins al final. La seva primera novel·la, EL BATEC DEL TEMPS, ja va ser un gran debut i, amb aquesta segona novel·la, LA RODA DE L’OBLIT, fidelitzarà als seus lectors i els s’ampliarà, sense cap mena dubte.

Felicitats Cari, una gran novel·la per a aquest Sant Jordi!

La vida passa i vas fent anys i, la veritat, és que estic contenta de complir-los. Sóc aquí, però confesso que, a vegades, tinc la sensació que el temps se m’escapa de les mans, que tot va massa de pressa i que m’agradaria poder aturar el rellotge i viure més intensament aquesta etapa on tot està bé. La meva família, la feina, els amics. És el que vull, estar bé, ser feliç i que els del meu voltant també ho estiguin i puguem compartir-lo. Encara que hi ha moments d’enyorança del passat, com els estius llargs, les sortides amb els amics fins a les tantes després d’haver ballat el que no està escrit, moments de calma per parlar amb la teva millor amiga sense que sigui important l’on, el com i el quan… crec, també, que aquesta etapa d’ara és confortable i, l’únic que m’agradaria és tenir més temps per a tot i que els bons moments no s’esfumessin amb tanta rapidesa. Que pogués caçar-los al vol i tancar-los en una capseta perquè tot anés a càmera lenta, i poder assaborir sense presses. I, el que estic aprenent és que si vols, pots. Només has d’estar disposat a fer-ho i creure-t’ho.

Per això, el llibre de l’Alfred i en David Picó, BOJOS PER LA MÚSICA DELS 80! m’ha fet recordar els boníssims moments que voldria repetir acompanyada de bandes sonores com “Bailando” d’Alaska, “The river” de Bruce Springsteen, “Taken on me” de a-Ha o “Thriller” de Michael Jackson. Tinc la sensació que a la dècada dels 90, quan escoltàvem la música dels 80, era tot més lent i llarg, però no és veritat, perquè el pas del temps el notes més quan et vas fent gran i vas agafant consciència de les coses. Amb 20 anys encara no tens aquesta sensació que el temps vola i, llegir aquest llibre dels germans Picó és una alenada d’aire fresc, de records, que pot convertir-se en el regal ideal d’aquest Sant Jordi per a aquells que estimen la música i aquells que mitjançant la música són capaços de recordar moments inoblidables de la vida, que sempre tenen una banda sonora que els acompanya.

La música, com els llibres, forma part de la vida, l’enriqueixen, i aquesta combinació de llibre i música es converteix en un regal ideal per fer una pausa, relaxar-se i començar a pensar en moments màgics, en fer un àlbum mental d’aquests records i intentar poder tornar a gaudir-los, ara i aquí, perquè si vols, pots. I més si la música t’acompanya.

Aquesta setmana us escric des de Londres, una ciutat que cada vegada que vinc m’agrada més. Va ser la primera ciutat a la que vaig viatjar sola, per a fer les pràctiques a l’agència Blake Friedmann amb només 19 anys i, la veritat, és que va ser tota una experiència que em va ajudar, encara que als dinou anys no ho veia així i no imaginava que arribaria fins on sóc. Em va fer créixer de cop, sortir de la zona de confort i espavilar. Vaig sentir por, però ho havia de fer per a millorar l’anglès i poder viatjar a Frankfurt, la meva primera fira del llibre, l’any 1993. Va ser intens, vaig trobar a faltar la família, els amics, però no me’n penedeixo i, amb la distància, veig que hi ha moments a la vida que has de superar reptes i aquest, va ser un d’ells.

Avui, lamentablement, la Carole Blake ja no està entre nosaltres però sempre li estaré agraïda per haver-me acollit tan bé, i per haver pogut veure en directe el treball d’una agència literària en un altre país. El món literari és apassionant però difícil, i les agències tenen un paper complicat dins de l’engranatge. Cada vegada que passen els anys entenc molt millor segons quines actituds de les meves predecessores perquè el camí no és pla, i es necessita un caràcter especial per a fer-ho i, una mica de màgia, us ho asseguro. He tingut la sort de poder conèixer a moltes i diferents agents de qui aprendre i, encara queda molt per fer i molta màgia per descobrir.

Aquesta setmana us deixo l’enllaç del nostre catàleg de la fira de Londres amb totes les novetats que creiem que poden viatjar més fàcilment a altres països. Com sempre, l’equip de venda va amb moltes ganes i il·lusió per poder aconseguir com més traduccions millor, així que energia positiva al màxim i a viure una fira més amb un somriure per poder complir aquests somnis. I, amb el lema: “Hi ha un llibre per a cada editor i un editor per a cada llibre”. La nostra missió és que es trobin i unir-los. La màgia la portem a les butxaques i ens acompanya.

Bona Fira a tots!