Blog de Bruno

Tenir personalitat costa. No fer el que fa tothom, si creus que no has de fer-ho, no és fàcil. I si no ho és quan ja ets adult, imagina’t quan ets adolescent i has de ser el diferent del grup. Malgrat tot, tenir les coses clares i que no t’importi el que opinin els altres és el més ideal per viure tranquil. Si et saps envoltar de la gent que vibra igual que tu, les coses flueixen de manera gairebé màgica i sense esforç. És tot senzill. Fins i tot en les coses més banals, com amb la beguda, sembles exclòs del grup si no beus vi, si no t’agrada la cervesa o no saps assaborir un gintònic. Per aquesta raó, el llibre de la Meritxell Falgueras QUÈ BEURE QUAN NO BEUS em va interessar de seguida perquè jo he estat sempre una persona que no he sabut assaborir les begudes amb alcohol. No estic malalta, no ho faig per dieta, ni ho tinc prohibit pel metge, simplement mai m’han agradat tot i que sé que em perdo una de les bones coses de la vida perquè l’alcohol, en la justa mesura, és un plaer. I acompanyat amb segons quin menjar i segons quina companyia, encara ho és més però, a mi mai m’ha agradat i vaig passar la meva etapa de rara del grup, però amb dignitat perquè no volia beure alcohol malgrat que tots ho fessin. És cert però, que quan dius que no beus, a la majoria li sembla molt estrany.

Per fi tinc a les mans un llibre amb alternatives per als que per qualsevol raó, i totes són acceptables, preferim les begudes sense alcohol. És un llibre preciós, escrit per una de les dones que sap més de vins del nostre país, una de les tastadores més internacionals però, que sap i accepta un pla B i el defensa de manera natural, i amb “receptes” i tasts de begudes espectaculars però amb 0% alcohol. Begudes que s’adapten a totes les situacions quotidianes: celebracions, moments especials, petites dolències del cos i de l’ànima… Per refrescar i hidratar, per maridar amb un deliciós plat o, senzillament, gaudir d’una experiència rica en aromes, sabors i matisos. No hi ha dubte que tot el que és ‘sense alcohol’ és una tendència. I més si són begudes que estimulen els sentits, milloren la vitalitat i són fàcils de fer; són un pla alternatiu excepcional.

Descobrirem begudes tan cool com la michelada, perfecta per quedar-se amb els amics, exòtiques com la kombucha, amb propietats miraculoses, o relaxants com la golden milk, per a dormir millor. També, descobrirem els millors maridatges del te i dels sucs, consells per escollir un vi o una cervesa sense alcohol i idees per a un vermut o una «copa» nocturna.

Ja sé que molts no renuncien a una bona copa de vi, però saber que hi ha un pla B és l’excusa perfecta per poder comprar aquest llibre als abstemis de la família o del grup per decisió, no per obligació, o també, per als esportistes, les embarassades i, en general, per a qualsevol que vulgui assaborir experiències noves i agradables a l’hora de celebrar i brindar.

Llegir i escriure són dues coses que semblen anar lligades, però no té per què ser així. Malgrat tot, en la meva vida, sempre han anat unides perquè la lectura ha estat una cosa que des de ben petita m’ha acompanyat i ara, forma part de la meva vida, no només com un hobby, sinó com una feina. Què més es pot demanar? I l’escriptura és una altra de les meves facetes amagades perquè, en realitat, m’encanta escriure, però per a mi, com a manera de desfogar-se. ESCRIURE és difícil, és un art, però tots podem tenir les nostres llibretes o diaris íntims. És una forma de deixar plasmats els sentiments, les emocions, tot allò que per algun motiu ens ha remogut per dins.

Per aquesta raó, el llibre de l’Ángeles Doñate, EL ALMA DE LA RADIO, que acaba de publicar Ediciones Urano / Umbriel, m’ha enamorat. Un homenatge a un programa de ràdio que va triomfar a Espanya i que els lectors espanyols reconeixeran, però que pot existir en qualsevol país. La nostàlgia d’aquesta novel·la, intimista i meravellosament escrita, ens explica la vida d’una locutora de ràdio que respon cartes sentimentals en antena i, les de diversos dels seus oients que s’entrecreuen en una història d’amor, desamor, maltractaments i solitud situada a la Barcelona de finals del franquisme i inici de la democràcia. Quan l’Aurora es converteix en la nova veu del programa de ràdio de més audiència, es troba amb una gran responsabilitat. D’una banda, ha d’evitar que l’Elisa, una jove de disset que ha anunciat la seva intenció de suïcidar-se, se suïcidi. De l’altra, ha d’omplir la vida de persones solitàries com en Germán, que escolta el consultori diàriament. Però el que ningú sap és que l’Aurora és tan infeliç com molts dels seus oients i que a ella també li han trencat el cor. Un dia, es pregunta on van a parar les cartes que no arriben a les seves mans i descobreix que les cremen. Moltes mostren una realitat lletja plena de violència domèstica i repressió política que els anunciants no volen que s’associï al programa per no perdre audiència. L’Aurora, indignada, s’emporta totes les cartes que pot a casa seva per respondre-les en les seves hores lliures. Vol ajudar a qui ho necessiti, sigui el que sigui el que estigui passant, agradi o no als grans caps que manegen les audiències. Després de molts anys de buit emocional, troba un sentit a la seva vida, que no és cap altre que saber escoltar els altres.

L’ Ángeles Doñate torna a demostrar amb aquesta novel·la que és una gran novel·lista i que sap com tocar-nos el cor. En la seva primera novel·la, EL INVIERNO QUE TOMAMOS CARTAS EN EL ASUNTO ja ho va fer, i és una novel·la que hem traduït ja a 8 països i que només ens ha regalat alegries. Dos anys després de la seva publicació, seguim venent-la arreu del món perquè transmet complicitat, honestedat i amor. A Espanya, encara es pot trobar l’edició de butxaca, publicada per Edicions B i que no puc deixar de recomanar a tothom. Igual que la pel·lícula CADENA DE FAVORS, que em va encantar, aquesta novel·la me la recorda i ha passat a ser una de les meves novel·les preferides i que em sento orgullosa de representar. I sé que els bons lectors la rebem amb els braços oberts i només podem treure’ns el barret i dir GRÀCIES ÁNGELES.

Ahir em vaig quedar embadalida veient un nadó, ros de cabells arrissats, que no parava de moure’s mentre la seva mare intentava que esmorzés sense caure de la cadira. Mirava i somreia, amb aquesta cara angelical que, a qualsevol que li agradin una mica els nens se li hagués caigut la bava. I veure-ho em va fer pensar en com de ràpid passa la maternitat i que poc que vaig saber gaudir-la. Ara, el meu fill ja té gairebé tretze anys i mai tornaré a viure aquesta primera etapa, la qual he de confessar que, com que no vaig saber gaudir-la, la vaig viure molt malament i gairebé en un 90% diria que no m’agradaria repetir-la encara que pogués. Però hi ha aquest 10%, que si sabés el que sé avui, potser hauria sabut fer les coses d’una altra manera i gaudir d’aquesta etapa amb més calma i tranquil·litat. La conseqüència seria una altra, segurament, fins i tot hagués repetit. Com tot en aquesta vida, si fas el que et surt del cor i vols viure cada cosa intensament, perquè ho desitges, tot es posa sol al seu lloc. Per tant, el meu consell per a futures mares seria que ho visquessin al màxim des del primer moment, sense preocupar-se per la feina, per l’organització o per les pors. És una etapa que si la vius amb serenitat, calma i fent el que creus, estic convençuda que ha de ser meravellosa.

El llibre del Dr. Eduard Estivill SER MARE: L’ABANS I EL DESPRÉS, escrit amb el Dr. Gonzalo Pin i el Dr. Carlos Salvador, t’ajuda a preparar els mesos anteriors al part, que són importants i bàsics. Ja hi ha diversos llibres sobre aquesta etapa, el que per a mi ha estat diferent i original és que es tractin els mesos de després del part, que són els menys tractats normalment. Per a mi van ser els més complicats, perquè tens una personeta que depèn només de tu i no ve amb llibre d’instruccions, desafortunadament, i com a dona, vius uns canvis corporals i anímics que has de saber gestionar mentre aprens de zero a criar el que més estimes en el món, que és un fill.

Tot un repte per a qualsevol i, com que la nostra societat no ajuda, ara per ara, hem de ser súper heroïnes per a fer-ho tot bé. O assumir que no ho som, que tot no es pot fer de manera perfecta i, triar què és el que és vertaderament important i saber-ho prioritzar. Un altre dels reptes difícils, però no impossibles, mentre sàpigues en què creus i ho defensis. En definitiva, aquest és un llibre útil, pràctic i una eina més per no sentir-te sola davant d’una situació que al principi pot arribar a desbordar, però que si la encarriles bé i segueixes el sentit comú, després només en recordaràs les rialles i els bons moments .

Hi ha dies que penses que hauria estat millor quedar-te al llit i no aixecar-te. No obstant, des de fa ja un temps, aquests pensaments negatius, que cada vegada són menys, desapareixen en un instant perquè vull confiar que tot pot tenir una solució, per més difícil que sembli. I si no la té, tampoc és, moltes vegades, a les nostres mans poder solucionar-ho però, els éssers humans tendim a complicar-nos la vida i fer les coses més difícils, no sé ben bé per què. Quan et pares a pensar, reflexiones que potser són cúmuls de moltes coses que et saturen i et bloquegen, deixant-te en un estat en el qual no pots veure la resta del camí per trobar la solució.

Les novel·les ens ajuden a poder veure casos, de vegades extrems, de com reaccionen els personatges davant els problemes i, com que és ficció, ho acceptem. Darrerament, recomano moltíssim les novel·les feel-good perquè les solucions són d’acord amb els meus pensaments, perquè si recomanés les solucions de les meves novel·les negres preferides, potser quedarien més morts que vius en aquesta jungla. És el cas dels llibres de la Susana Rodríguez Lezaun, que en la seva primera novel·la amb el títol SIN RETORNO, explica que la Irene Ochoa ha de prendre una de les decisions més importants de la seva vida; no pot suportar més al borratxo del seu marit, que no la tracta bé, i necessita escapar. Ha de creuar la línia del mal per fer-ho? Un incendi a la casa de la Irene acaba amb la vida del seu marit i l’inspector David Vázquez es farà càrrec de la investigació del mateix. Ha estat provocat? Al mateix temps, al llarg del Camí de Santiago han aparegut diferents cadàvers de pelegrins que en Vázquez també haurà d’investigar mentre es va enamorant perdudament de la Irene. Si no has llegit encara aquesta novel·la, te la recomano cegament si ets amant de la novel·la negra perquè aquesta no et dóna un respir i, com que ara DeBolsillo acaba de publicar una nova novel·la amb un nou cas de l’inspector David Vázquez, DEUDAS DEL FRÍO, és el moment de fer un 2×1 per a un cap de setmana de lectura trepidant al sofà. Aquest cop, en Vázquez té un nou cas per resoldre però les empremtes del passat de la Irene encara els persegueixen. Per tant, seguim atrapats amb la història de la Irene a més de tenir un cas d’assassinat amb el president del Banc Hispano-francès, que apareix assassinat a les afores de Pamplona, ​​lloc on es torna a situar la novel·la.

La Susana Rodríguez Lezaun és una autora que ens encanta i que no té res a envejar a altres noms que van aparèixer en el mateix moment, com la Dolores Redondo o el Mikel Santiago, amb grans novel·les que no vull deixar de recomanar tot i no representar-les. La Susana va vendre més de 8.000 exemplars amb el seu primer títol, un gran debut, però com totes les primeres vegades, va costar que els mitjans li fessin cas encara que molts lectors actius van apostar per ella. Creiem que mereix molt més i per aquesta raó, Penguin Random House segueix apostant per ella amb DEUDAS DEL FRÍO i un tercer volum que, esperem, sortirà l’any que ve per a completar una trilogia que entre tots farem gran, perquè tenim una gran autora, amb dues històries, de moment, que es llegeixen ràpid i et deixen amb ganes de més. Mereix ser llegida per tots aquells que són amants de la intriga i el misteri perquè està signada per una bona ploma.

Un any més arriba el dia de Sant Jordi i, com cada any, no puc deixar de comentar com n’és d’especial per a tots els que treballem en aquest sector. Un dia de festa per als lectors, i un dia de feina dura per al món de l’edició, però al mateix temps, de festa i emocions contingudes perquè tot surti a la perfecció, perquè la gent compri llibres amb ganes de devorar-los. Un dia on tot ens sembla extraordinari, perquè els llibres agafen un protagonisme que durant l’any no tenen, i que per un dia són els REIS d’una festa meravellosa on la comunió entre lector i autor és total. No tinc les paraules adequades per poder expressar el que sentim aquest dia quan un o més llibres de l’agència entren en el rànquing dels més venuts. És una explosió d’alegria i il·lusió, per aquest autor que ha treballat tant i mereix el reconeixement del que més vol; el públic, per a l’editor que ha editat i apostat per aquest llibre gairebé a cegues i li funciona, pel llibreter que l’ha recomanat. És una cadena tan llarga de gent que ha col·laborat perquè aquest llibre existeixi que, quan funciona, és un sentiment d’alleujament, de relax i d’il·lusió inexplicable. És el premi a l’esforç i a la feina ben feta d’un autor i la resta de gent que li ha donat suport.

No obstant això, per a mi, el més important d’aquest dia és que la gent tingui ganes de compartir un llibre amb algú a qui estima i que entre tots intentem que la bona literatura arribi als lectors. Estic segura que molts d’aquests llibres regalats amb amor canvien la vida dels que el reben i cultivem nous lectors per sempre. Visquem un 23 d’abril intens, ple d’emocions extraordinàries, i fem que tot l’any ens acompanyin els llibres, que com sempre diem a l’agència, són els millors companys d’aquest viatge, que és la vida, perquè sempre aporten alguna cosa, per petita i senzilla que sigui. Estem convençuts que hi ha un llibre per a cada lector i un lector per a cada llibre, el més emocionant és que es trobin i consolidar aquesta convivència sense la qual, ja molts, no sabem viure. Llegir és vida i la vida sense lectura és molt més pobre, així que no costa res enriquir-la amb bones històries que ens ompliran sense cap mena de dubte.

Feliç any del llibre i que el dia 23 d’abril de l’any que ve, celebrem el dia de totes les lectures que ens han acompanyat durant aquest 2017/2018 i ens han fet millors persones.

Recomanacions de Sant Jordi

• Mitja vida de Care Santos
• Els vells amics de Silvia Soler
• La roda de l’oblit de Cari Ariño
• El alma de la radio de Angeles Doñate
• Respira, Rebecca respira de Bárbara Alves
• L’objectiu del crim de Xulio Ricardo Trigo.
• La escritora de Carmen Conde
• L’imperi dels lleons de Sebastià Bennasar
• Deudas del frío de Susana Rodríguez Lezaun
• Mi nombre escrito en la puerta de un váter de Paz Castelló
• Bojos per la música dels 80 d’Alfred Picó i David Picó
• El llibre de veritats i secrets de Ramon Gasch
• Avalon.Britannia 4 de Ana Alonso y Javier Pelegrín
• El ladrón de minutos de David Lozano
• Amor en minúsculas de Francesc Miralles
• La filla del capità Groc de Víctor Amela
• Sueños a medida de Núria Pradas
• Etheria de Coia Valls
• Temps de llum de Sílvia Tarragó
• La filla de Lilith de Glòria Sabaté
• Las bocas de la montaña de Isabel del Rio
• El hombre más rico del mundo de Rafael Vídac
• La dieta dels colors de Montse Folch
• Nen, a dormir de Eduard Estivill
• Qué beure quan no beus de Meritxell Falgueras
• Aporta o aparta de Nika Vázquez Seguí
• Ikigai de Francesc Miralles y Héctor García
• ¿Y tu qué crees? de Eva Sandoval
• Se vende mejor amigo de Care Santos
• El club de los caníbales muerde a Drácula de Gabriel García Oro
• Por 13 razones de Jay Asher
• Illuminae Expediente_01 d’Amie Kaufman y Hay Cristoff
• Cartas de amor a los muertos de Ava Dellaira
• Bajo la misma estrella de John Green
• Magnus Chase y los dioses de Asgard de Rick Riordan