Blog de Bruno

Ha passat el Nadal, som al mes febrer, i tots hem començat l’any amb bons propòsits, entre els quals, moltes de les meves amigues coincideixen en tres: Anar al gimnàs que han pagat i al qual encara no han pogut anar, començar la dieta perquè s’ha de començar ‘l’operació biquini’ des de ja, perquè si no al maig ja és massa tard i, algunes, les que fumen, volen deixar de fumar.

No són propòsits originals però són tres de les coses que ens importen a les dones, i jo diria que ara, molts homes també ho tenen en compte. Per aquesta raó, LA DIETA DELS COLORS de la doctora Montse Folch, publicat en català i castellà per Penguin Random House, és un llibre ideal que ens pot ajudar a complir el propòsit de la dieta, òbviament, i gairebé també diria que el del gimnàs, ja que són dos propòsits que units fan força.

Així que ara que s’acosta Sant Valentí, un bon regal és estimar-se a un mateix a més a més de als altres i, fer alguna cosa que creguis i sentis, per tant, les que sempre tenim en el pensament en aquest maluc rabassut, la panxa flàccida o les cuixes que no acaben mai de perfilar, podem optar per triar una lectura amena amb la que la Montse Folch ens proposa una dieta divertida i, ens ensenya a saber menjar bé, que és el més important i el quid de la qüestió, perquè si ens alimentem bé i de manera saludable, el cos respondrà.

Amb aquesta dieta aprendrem a distingir cada grup d’aliments, les proteïnes animals, les vegetals, els hidrats i els greixos. És una dieta senzilla i variada, i una de les seves màximes és fer sempre del menjar un acte plaent i no convertir-lo en alguna cosa penosa, trista i avorrida. Perquè menjar de manera saludable es converteixi en un hàbit en la teva vida i no hagis de pensar en dietes mai més, sinó en saber combinar bé els aliments que ens aporten i els que no. Ja sé que sembla un llibre més, però us asseguro que amb aquest llibre he après molt més que la importància de perdre pes i com s’ha de menjar, que és vital saber fer-ho bé i, la Montse, ens instrueix de manera amena i divertida per aconseguir-ho.

Aquesta setmana se celebra la BCN Negra a la nostra ciutat. Hi ha conferències, taules rodones, i esdeveniments entorn a aquest gènere, el qual sempre ha tingut un espai en la literatura i lectors adeptes a ell. La línia entre el thriller, novel·la negra i misteri és fina, però hi ha autors que sempre han estat dins de la línia ‘noir’ i que ja els considerem clàssics; com Ian Rankin, Philip Kerr, Harlan Coben o Connelly. No obstant això, també hi ha autors espanyols que ja han deixat la seva empremta, com Andreu Martín, Carlos Zanón, Teresa Solana, Empar Fernández, Rosa Ribas i Sebastià Bennasar, que amb la seva última novel·la, L’imperi dels lleons ens relata una història de corrupció basada en fets reals que l’ha portat diversos anys de documentació.

És una novel·la que enganxa, que t’atrapa i que fa fer a aquest autor, un pas endavant dins d’aquest gènere, en el qual sempre s’ha mogut com peix a l’aigua amb editorials molt especialitzades en el gènere negre.

Explica la història de Jean Neige i la seva banda, que preparen el cop que els ha de consolidar com un dels grups criminals més perillosos de França. Però fer-se amb el control de la màfia a Lió és un llarg camí de sang que just han començat a recórrer i que els conduirà a urbanitzar la Costa Brava, controlar la prostitució de mitja Europa i també, el tràfic d’haixix, entre d’ altres coses. La banda, sempre amb un peu en els seus negocis il·legals i un altre als de dubtosa reputació com la construcció, el 2006 es veu en una cruïlla. Mantenir el clan a la cima del poder pot ser una àrdua tasca per a l’hereu.

Un tema espinós, però del qual se’n sap poc i, encara que no deixa de ser una novel·la, és realment interessant esbrinar què va passar en els anys 70 amb les màfies que van arribar a la nostra costa. Amb la signatura d’en Sebastià Bennasar, que és sinònim de tenir entre mans una novel·la ben escrita, ens enganxarem a una trama real que no ens deixarà indiferent. Un llibre ideal per a regalar als amants dels llibres ‘més negres’, i per a aquells que volen saber més sobre el món de la corrupció i les màfies, que estan més a prop del que ens podem pensar.

La feina d’agent no és una tasca fàcil. Queda molt bé, és bonic, però si sóc honesta, cada dia ho trobo més complicat, perquè mai saps quin llibre destacarà i per què. Moltes vegades penses que serà aquest, perquè t’ha enamorat bojament, t’ha despertat milers de sensacions, i després, aquesta novel·la passa sense pena ni glòria. Has d’estar sempre atent, no perdre pistonada i a més, s’ha de tenir cura dels teus autors diàriament, als quals no sempre pots donar bones notícies, i per tant; cal tenir mà esquerra, és essencial per aquesta tasca. No obstant, això és així i l’instint és el que mana per tant, unes vegades s’encerta i d’altres no, però també és part de la màgia d’aquest món boig. Hi ha editors que han deixat passar llibres que després han estat best-sellers, agents que hem dit que no a autors que després tenen un bon lloc en el mercat editorial i venen milions d’exemplars, i se’t queda cara de tonta per no haver-ho detectat, però això passa. Perquè ningú té la bola màgica que et diu que aquesta història funcionarà segur i que no pararem de vendre-la. Cal arriscar i apostar, i sobretot CREURE en el que fas i per què ho fas i, si és així, amb perseverança, les coses arriben, però no tothom té la paciència per esperar.

No és el cas de la Paz Castelló, autora que vam descobrir ja fa vuit anys, a través del seu magnífic bloc i que, tot i escriure bé, de tenir bones idees, no ens ha estat fàcil trobar una editorial seriosa per a ella, fins que Umbriel va llegir MI NOMBRE ESCRITO EN LA PUERTA DE UN VÁTER i ens va donar el ‘sí vull’. Ha tingut paciència, molta, també moments de voler-ho deixar, però al final hem aconseguit capejar les tempestes i poder gaudir-ne. Dilluns va ser un gran dia, tant per a ella com per a mi que, després de no abandonar, vam aconseguir una gran editorial i una gran editora per a aquest llibre, l’Esther Sanz, a qui dono les gràcies per creure en aquesta història i en aquesta autora, que bé ho mereix, i que com a ja part d’aquest joc rocambolesc, la seva novel·la no deixa de ser una “crítica” al món editorial i la seva forma d’actuar, però amb una trama negra que et manté en suspens, al mateix temps que et mostra la part més dura que pot viure un escriptor i aquesta soledat, sovint, amb la qual camina.

Coneixerem a en Mauro Santos que, tot i el seu talent, no aconsegueix que cap editorial el publiqui. Frustrat, accepta un acord amb en Germán Latorre, un famós presentador de televisió que converteix en or tot el que toca. El tracte consisteix que en Mauro li vengui dues novel·les ja escrites -i que prèviament han estat rebutjades per diverses editorials- i escrigui per a ell a dues més, convertint-se així en el seu ‘negre’ literari. Sota la signatura del Germán, les obres del Mauro es converteixen en best-sellers internacionals, amb vendes milionàries a tot el món, desenes de traduccions i una gran resposta per part de la crítica i els mitjans. És aleshores quan en el canal de televisió en el qual treballa en Germán Latorre decideixen llançar un nou programa, un talent show per descobrir nous escriptors. En Mauro Santos veu en el programa l’única oportunitat per reprendre la seva carrera literària i tornar a creure en si mateix. Però per a això ha de prendre una decisió que girarà del revés tota la seva vida: deixar d’escriure per a en Germán Latorre.

Una novel·la amb títol provocador, amb una crítica oberta dins d’una trama que no podràs deixar de llegir. Que a qui li agradin els llibres, la novel·la negra, el misteri i els secrets dels mons de la televisió, la faràndula i el literari, la gaudirà bojament. Una obra que arriba després de LA MUERTE DEL NUEVE, primera novel·la de l’autora que ja va agradar a un gran públic, que sempre ens ha ajudat a no deixar de intentar-ho, per tant des d’aquí, gràcies als lectors que cada dia poseu de la vostra part perquè els llibres segueixin ocupant una part important de la vida de molts.

Ha començat ja el nou any, el tenim aquí, l’estem estrenant. Així doncs, abans de tot us desitjo a tots un meravellós 2017, ple de somriures, somnis, bons moments i meravelloses lectures. És el moment en què tots ens marquem objectius, en què pensem en les coses que ens agradaria fer i que mai fem, i molts ja ens estressem només de pensar en totes les coses que tenim per fer, i això només acaba de començar. Per tant, el meu objectiu és creure en el que faig i viure pas a pas per evitar aquest estat d’estrès que no ens condueix a res. Keep calm.

Aquest consell hauria de seguir-lo protagonista del primer llibre que us vull recomanar, i que tindrem al mercat a finals de mes, el dia 25 de gener. RESPIRA, REBECCA, RESPIRA… de la Bárbara Alves és una novel·la realista i mordaç que reflecteix la vida d’una protagonista casada, grassoneta i amb tres fills, que intenta arribar a tot, que lluita pel que vol, i algunes vegades se li envà l’olla, com a totes, perquè el dia a dia la desborda. Una novel·la que a cada pàgina aconsegueix que somriguis, i que a les fans de la Marian Keyes, la Maitena, o la Bridget Jones, us encantarà sense cap mena de dubte i, als que no heu llegit cap d’aquestes referències, us demano que li doneu una oportunitat a la Rebecca, perquè caureu rendits als seus peus, d’això n’estic segura.

Una de les coses que més m’agraden de la meva feina és poder trobar noves veus i aconseguir que publiquin. Això m’ha passat amb la Bárbara, l’autora d’aquesta novel·la, que m’ha captivat tant com la seva protagonista i, em fa il·lusió començar aquesta aventura al seu costat. Espero que ens ajudeu a que es consolidi com a autora. No és mai fàcil fer riure, en cap professió, i l’humor en el món editorial és d’allò més complicat. Només han triomfat els autors de fora però ara, podem fer realitat el triomf de l’humor de pota negra, amb una veu castissa, real i captivadora. Ens menjarem el 2017 a somriures. T’hi apuntes?

Avui és l‘últim bloc de l’any. S’acaba 2016, un any que ha tingut moltes coses, bones i dolentes, però jo em quedo amb les bones. Sempre hauríem de fer això, quedar-nos amb el millor. Ha estat un any de canvis, que de vegades necessiten temps, però per l’agència ha estat un any positiu; amb diversos llibres que han destacat amb moltes vendes a l’estranger, fins i tot més que en la pròpia llengua, amb diversos autors bestsellers en els nostres catàlegs i, amb premis importants. Què més podem demanar?

Per a mi, ha estat un any d’aprenentatge, que és el que més valoro, perquè aprendre dels errors, del que és bo i del que és dolent, és el que et fa créixer, perquè et fa pensar, aturar i reflexionar. Per tant, li dic adéu al 2016 amb un petó i, espero l’any 2017 amb els braços oberts per seguir caminant i aprenent, al costat d’aquesta gent que vol seguir al nostre costat, apostant per les bones històries i, lluitant per fer del nostre món , un món millor, on el somriure sigui una bandera i el fet de poder ser feliç amb el que fem, la nostra manera de vida.

Així doncs, poso el meu cor en ‘mode felicitat’ i, us desitjo el mateix a tots per a aquest proper 2017, que estarà ple de coses bones. Bon Nadal i un 2017 meravellós. Si un vol, pot.

AQUÍ, EL NOSTRE CATÀLEG AMB LES MILLORS LECTURES I UN SOMRIURE.