Blog de Bruno

El grans personatges de la història sempre han estat jutjats o fins i tot qüestionats per una part de la societat. És complicat ser líder d’alguna cosa perquè com un bon amic sempre em diu “No pots agradar a tothom”. (more…)

Encara que no ho sembli, l’estiu és a tocar i, amb ell, com cada any, el canvi d’armari, la roba lleugera i per a alguns els problema d’aquests quilets de més que s’han dissimulat durant l’hivern però que, amb menys roba, no podrem dissimular, i menys a la platja, que és on la crua realitat surt sense pietat. La dictadura del quilos, a molts, ens ha amargat o ens amarga l’existència, però hem de ser conscients que encara que és important estar bé i sentir-se bé, és més important saber-se acceptar. (more…)

Avui en dia encara existeix, en alguna taula, l’eterna discussió de si tenir un fill únic o no. La veritat és que amb els temps que corren tenir molts fills no és fàcil, encara que entenc que hi hagi pares que no pensin el tema amb aquesta fredor. Jo tinc germans, amb qui em porto de meravella, i per tant sempre havia defensat tenir més d’un fill perquè pogués viure la convivència com la vaig viure jo amb els meus, i la segueixo vivint. Però una cosa és el voler, i l’altra el poder, i encara que segueixo pensant que tenir germans és una de les coses més maques que m’ha passat, en aquesta època que m’ha tocat viure no sóc capaç d’afrontar un nou repte com el de tenir un fill, perquè combinar un negoci amb la família segueix sent una tasca complicada per les dones, diguin el que diguin. (more…)

Un anunci de televisió vol que recordis el que s’està anunciant, al menys crec jo que aquest hauria de ser l’objectiu, però jo no me’n recordo què anuncia un que té com a lema “créixer és ser fidel a un mateix” tot i que recordo la frase, perquè és exactament el que penso, i cada vegada que la sento me la dic a mi mateix, i que no canviï. (more…)

Aquest dissabte ens vam quedar a Barcelona i em va agradar veure com les tendes del barri de Gràcia celebraven la festa que aquí anomenen “LES BOTIGUES AL CARRER”, un mètode més per atraure clients i poder fer ofertes, per aconseguir vendre. Ho han vingut celebrant des de fa anys, però aquest ha estat especial perquè la gent s’ho ha pres en sèrio, amb ganes, era realment maco veure l’esforç de les botigues per arribar al client. Una cosa bona que ens ha portat la crisi, potser? Jo opino que sí, que la gent s’havia acomodat i no lluitava per arribar més enllà, ja els estava bé el que tenien, i no dic que sigui dolent no tenir ambició, però per a molts era desgana, i ara que tot s’ha reduït a mínims, hem de tornar a pensar com arribar al client i cuidar-lo. És una llàstima que s’hagi de passar per una davallada per adonar-nos que ens havíem adormit, però també és la part positiva d’aquest moment. Les noves generacions han d’aprendre de nou que les coses s’han de guanyar, que no venen donades, t’ho has de currar. (more…)