idioma
ca
en es

Blog de Bruno

Sandra Bruna Agència Literària

CADA DIA ÉS UN REGAL

Autor: Sandra Bruna Wednesday 5 December 2018

 

Ha començat desembre, mes que anuncia el Nadal. Els carrers es vesteixen de festa, s’il·luminen i tot sembla millor, o almenys això intentem. A mi m’agraden aquestes dates i no vull perdre l’esperit nadalenc, tot i que reconec que a mesura que em faig gran, sento que d’alguna manera sí que perdo una mica la il·lusió, perquè cada vegada són més conscient del món en què vivim, i que per molt que es vesteixi de Nadal uns dies, després torna a ser trist. La màgia desapareix i quasi res ha estat de veritat. Semblava que fins i tot la gent somreia més, però s’apaguen els llums i també els somriures. Semblava que la gent mirava més pels del seu costat, però s’apaguen els llums i quasi no sabem ni mirar-nos als ulls. Així que no em conformo amb un Nadal de cartró pedra: jo preferiria una societat més estable, on ens moguessin els sentiments autèntics cada dia, no només quinze dies a l’any i perquè toca.

Tanmateix, segueixo sentint que el meu Nadal és especial perquè he pogut viure’l així des de petita, i intento que aquest Nadal que passava a casa amb la família reini tot l’any entre família, amics i companys de feina. Així que vull compartir el calendari d’advent que hem dissenyat a l’agència per recomanar-vos cada dia un llibre dels molts que hem treballar tot l’any i no només per Nadal. Perquè un regal es fa quan un vol fer-lo, quan surt del cor, per donar les gràcies o demanar perdó. Un llibre sempre és un gran company de viatge i un regal magnífic per a qualsevol ocasió que valgui la pena, sense ser necessari res especial. Així que aquí us deixo els quatre primers per tal que la vida sigui un regal diari.

1 de desembre: ‘EL TEMPLO DEL CORAZÓN’ de Lola Sorribes: per aquells que necessiten superar una ruptura amorosa o aquells que volen ajudar als qui la pateixen. El Templo del Corazón és un llibre inspiracional que ha estat inclòs a la llista de Más Leer com un dels millors per superar el dolor amoròs.

2 de desembre: ‘LUNA Y LOS INCORPÓREOS’ d’Ana Alonso: la sère juvenil de fantasia de més èxit. I és més… Inclou una app amb històries que complementen el llibre en paper! Recomanat a partir de 12 anys.

3 de desembre: TAL COM ÉREM de Sílvia Tarragona: <<Tal com érem és capaç d’explicar que allò veritablement important que hi ha a la vida no es basa en l’atzar ni en las fluctuacions d’un cor canviant. Allò important són les relaciones que hem construit durant anys, amics, pares, potser parella (no en aquesta obra) en contra dels companys de feina volàtils, amors fugaços, consellers interessats. Les relacions humanes no es demostren d’un dia per l’altre sinó amb perseverança, afecte, amistat i amor durant anys>> El placer de la lectura.


4 de diciembre: 18 MESES Y UN DÍA de Paz Castelló: una novel·la que tracta sense caure en el sensacionalisme el tema dels maltractaments. Un thriller psicològic molt intens.

ELS HEROIS SILENCIATS

Autor: Sandra Bruna Thursday 29 November 2018

 

Una de les meves assignatures preferides sempre va ser la literatura. Sembla evident però no tenia perquè ser així. Tanmateix, recordo que quan ja vaig poder fer lletres pures gaudia molt amb una professora de nom Josefina, que em va fer riure amb moltes novel·les clàssiques d’autors espanyols i europeus, i encara recordo quan i com devorava aquestes novel·les. Des de l’Arbre de la Ciència de Pio Baroja, a la parada del bus on esperava a que arribés un nen a qui li feia de cangur, fins Otelo de Shakespeare, que el vaig llegir unes vacances de Nadal en aquests dies que ja no són festa pels pares però que jo encara no tenia classes, i la casa quedava buida i tenia el sofà per mi sola, al costat de l’arbre nadalenc que la meva mare encara adorna a la perfecció cada any. Un altre dels autors que em va marcar, potser més tard, durant el curs de filologia hispànica, va ser Lorca, un dels grans que no et deixa indiferent. Bodas de Sangre, La Casa de Bernarda Alba o Yerma són obres que queden a la ment d’aquells que estimen la literatura. Per aquesta raó, quan el Víctor Amela em va explicar el nou projecte, estava molt entusiasmada, i d’això ja fa més d’any i mig perquè les novel·les no s’escriuen en un dia, i aquesta setmana per fi ja celebrem que és a la venda. YO PUDE SALVAR A LORCA/JO HAURIA POGUT SALVAR LORCA està a les llibreries des del dimarts i crec que és la novel·la més sòlida d’Amela, ja que seguint l’estigma d’una cosa propera a ell, en aquest cas el seu avi, ha fet una història que ens arriba. Una història de tota una generació i un homenatge a aquesta gent que va viure un moment convuls. Manuel Bonilla, avi d’en Víctor, recollia per les nits a persones que estaven en perill del bàndol republicà i els passava al bàndol sublevat, perquè es coneixia bé tots els camins. I el 16 d’agost de 1936, el pla de Luis Rosales, al tornar del front aquella nit, era al revés: treure el seu amic Federico de casa seva per passar-lo al bàndol republicà, i just en aquest punt el Víctor sabia que també comptava amb l’ajuda del seu avi. Luis Rosales, davant del desvari assassí del governador de Granada, s’havia percatat que Lorca ja no estava segur ni en aquella important casa falangista, a la seva pròpia casa. Van tornar del front a les deu de la nit, però cinc hores abans ja s’havien emportat a Federico Garcia Lorca, aquella mateixa tarda.

Manuel Bonilla va estar al bàndol vencedor però no va guanyar res, m’explicava el Víctor, qui vivia en un petit pis del barri de la Trinitat. Com ell, molts altres van ser silenciats, i Bonilla va estar allà al costat de Rosales, juntament amb Lorca. Rosales va ser el Premi Cervantes, Lorca una figura universal i Víctor considera que el seu avi mereix aquesta novel·la que el salva del seu silenci, de la seva discreció, així com a molts altre que també van ser uns herois. Una història que passa a l’Espanya del 36 però que arriba fins a Nova York amb la figura de Lorca com un dels protagonistes, tot i que el Víctor dóna veu a aquells que van quedar silenciats i mereixen ser escoltats. Una visió diferent, personal i íntima d’un passatge sobre el qual tots hem sentit parlar de mil maneres diferents, però que en la novel·la de Víctor aprofundeix i empatitzes tant que la converteixen en un tresor emocional que els lectors de tot el món haurien de poder llegir per reconèixer a les figures conegudes com Lorca i Rosales, i admirar a tots aquells que van ser silenciats però que van estar allà, al front, callats però actuant per aconseguir els seus ideals. Veritables herois a qui devem de certa manera estar avui aquí.

UNA VIDA QUE APORTA LLUM DES DE LA FOSCOR

Autor: Sandra Bruna Thursday 22 November 2018

Un dels llibres que va marcar la meva carrera d’agent literària va ser LES CENDRES D’ÀNGELA de Frank McCourt, el qual vaig tenir l’oportunitat de representar i vendre a una editorial que va fer una feina magnífica, Edicions MAEVA. Amb aquest llibre tan especial van passar moltes coses, ja que vaig tenir l’oportunitat de menjar amb en Frank, un home més que entranyable, i va sorgir una gran amistat amb la Maite Cuadros, editora del llibre, i qui no ha deixat de créixer. Una experiència genial i una altra època, ja que es van arribar a vendre molts exemplars d’aquesta novel·la tan especial, però gens fàcil d’arrencar-ho. Per aquesta raó, al llegir ELS CAMINS DE LA LLUM el meu cap feia similituds amb aquest gran llibre. Coia Valls es ruboritza quan li dic, perquè tots sabem que les comparacions són odioses i el gran Mc.Court és un referent, però la Coia Valls és una autora que ja és un referent també al nostre país. Des de l’inici ha tingut màgia, públic i en cada novel·la que ha escrit s’ha superat, i aquesta no és menys sinó que és més. Una novel·la extraordinària sobre un personatge que tot el món ha mencionat alguna vegada però ningú coneix la seva història. Com és possible que Braille no tingués cap novel·la encara quan ha estat el creador de l’alfabet per a les persones cegues? La persona que va posar llum a aquells que vivien a l’ombra, i no només això, sinó per la seva vida, realment una història d’una revolució protagonitzada per un nen. El petit d’una família, els Braille, té un accident que el farà perdre la vista gradualment, però la seva tenacitat i la d’aquells que l’envolten aconseguiran marcar un camí d’aventures i descobriments que aniran més enllà d’allò que ens atreviríem a somiar.

La vida de Louis Braille és un exemple de superació, de com l’enginy pot superar la falta de recursos en una època difícil per a les persones cegues, les quals eren els rodamons o els bufons del poble. La novel·la passa a França, a meitats del segle XIX, en una època de revoltes i esperances. També pobles com Coupray, Llemotges i Vichy són protagonistes d’aquesta història, junt a la gran ciutat de París, que acullen la lluita d’aquest home de procedència humil però que va descobrir la clau amb què les persones cegues trencarien les seves cadenes.

Per mi és una història que no pot deixar indiferent a ningú, que una organització com l’ONCE l’ha agraït perquè fins ara ningú s’havia preocupat per treure a la llum a aquest personatge que en silenci va aconseguir l’impossible per a les persones que no poden veure, i també per aquells que els envoltaven. Louis Braille va ser un nen amb un esperit envidiable però no podem oblidar tampoc la seva mare, la seva germana i sobretot la Margot, qui van ser puntals essencials per tal que ell guanyés confiança en si mateix per seguir endavant. Una veu, una vida, una història que no té res a envejar a molts grans bestsellers publicats. Confio en què hi haurà un editor a cada país que voldrà donar llum a aquells que estan a l’ombra, i molts lectors que donaran suport a una història genialment escrita però que a més, ens mostra un gran personatge de la història que tot ho feia des de la discreció. Ja era hora que algú li donés el protagonisme que es mereix. Gràcies, Coia, per aquesta novel·la tan ambiciosa que arriba a la capa més profunda del cor sense caure en el sentimentalisme pretenciós.



PERSEGUEIX ELS TEUS SOMNIS

Autor: Sandra Bruna Thursday 15 November 2018

Sempre he pensat que perseguir un somni és una cosa que hauriem de proposar-nos a la vida. No ha de ser un somni impossible de complir, simplement es tracta de perseguir allò que anhelem, hauria de ser un repte, una aventura.

A l’agència rebem molts emails de persones que persegueixen el seus somnis, que és publicar un llibre, per això des d’aquí sempre he volgut que aquestes persones rebin una resposta, que siguin ateses i que el silenci no sigui la resposta a un email ple d’il·lusió. No és fàcil perquè rebem un volum molt gran de peticions a la setmana, però he tingut la sort de poder tenir una persona, Joan Bruna, que ha sapigut manejar aquest departament gens senzill, i tot i que ens agradaria poder ajudar a molts a aconseguir-ho, no sempre és possible i dir-ho, argumentar-ho i fer-ho entendre, és molt difícil.

Tanmateix, el Joan sap com fer-ho i tot i que haurem fet coses malament i haurem perdut a bons autors, la majoria de persones queden contentes amb el nostre tracte. No obstant, escriure un llibre no és una feina que tothom pugui fer, igual que ser músic: es requereix una habilitat i després formar-se per poder adquirir-la i millorar-la. Tots sabem escriure, ens ho ensenyen de petits, però per publicar es necessita més que això, i tot i que molts pensin que la formació no és necessària, s’ha d’aprendre a ser escriptor. Es pot tenir una habilitat innata, com els esportistes, però sense entrenar un no millora. Per aquesta raó, ens vam associar amb l’assessoria literària i escola Historias donde vivo per poder ajudar a les persones que vulguin aprendre, millorar el seu procés d’escriptura. La nostra última novetat és una llibreta màgica. A mi m’agrada dir-li així perquè crec que és l’inici d’una aventura per tots aquells que vulguin afrontar el repte d’escriure.

Aquesta llibreta és molt més que un diari de viatge o una col·lecció d’apunts. És un mètode. Tens a les teves mans una eina que et permetrà enfocar amb èxit els moments més complexos que un escriptor ha d’afrontar quan inicia un nou projecte: la planificació i l’inici del procés d’escriptura. Dotze passos, dotze períodes de temps. Tu decideixes quan, en funció de les hores que puguis i et vingui de gust dedicar. Poden ser dotze dies, dotze setmanes, dotze mesos. Aprendràs de forma ordenada i sistemàtica, perquè és així com s’escriu una novel·la. Les pàgines d’aquesta llibreta et proporcionen un espai perque puguis desenvolupar els diferents aspectes que s’inclouen i els apunts que necessites per afrontar la feina amb èxit. Te la pots emportar a la platja, a la muntanya, i escriure mentre prens el Sol, sota la pluja o amb un cafè. Només necessites un bolígraf i ganes d’afrontar un repte apassionant. Un regal especial per aquella persona que saps que té aquest somni i està disposada a invertir un temps per perseguir-lo. La llibreta és una eina, un punt de partida, que pots intentar fer sol o acompanyat dels materials online que acompanyen el quadern, perquè tots els escriptors tenen la mateixa queixa i és que això d’escriure és una treball molt solitari. I és veritat, per aquesta raó en aquesta escola virtual que t’animo a visitar, podem compartir les inquietuds negatives i positives. Una llibreta màgica és un dels camins a seguir, que per mi hagués sigut un regal de Nadal perfecte quan de petita somiava en escriure. Coneixes algú a qui li agradaria pujar-se al barco dels somnis?

Sobre la llibreta al web de Historias donde vivo: https://historiasdondevivo.com/producto/planifica-tu-novela-en-doce-pasos/

EXISTEIX EL TEMPLE DEL COR?

Autor: Sandra Bruna Thursday 8 November 2018

L’amor és constantment present en les nostres vides. Jo me l’imagino de diferents maneres, segons la classe d’amor en què penso. El primer que em ve al cap és l’amor de parella, però no sempre és el més essencial. Quan ets mare, l’amor pels teus fills és il·limitat, igual que l’amor per la família o l’amor por un amic o amiga, que a vegades és quasi més important que els altres, perquè els amics els esculls tu i amb més raó, aquest amor té la forma que tu vols que tingui, i això també hauria de ser amb la parella.Tanmateix, aquest amor és el més complicat però el que, a la vegada, omple temes de novel·les i pel·lícules de cinema, a les quals confesso que estic enganxada: m’agrada llegir aquella novel·la d’amor un diumenge d’hivern o veure la típica pel·lícula (sí, típica) però que amb les crispetes et deixa un bon sabor de boca.Tot i que no tots els amors de parella tenen un final feliç, ni l’amor de parella sempre ha de ser perfecte, cosa que podem veure en els nostres cercles d’amistats, ja que pocs sobreviuen al matrimoni etern: hi ha moltes separacions i divorcis, i molts ens preguntem perquè, i jo sóc de les que cada cop més penso que si no ens estimem a nosaltres primer, no serem capaços d’estimar als altres. I a la nostra societat, crec que encara som molts els que hem d’aprendre a estimar-nos una mica. Per aquesta raó m’ha agradat EL TEMPLO DEL CORAZÓN de Lola Sorribes, qui s’estrena amb la seva primera novel·la després de l’èxit amb el seu llibre DE BIEN EN MEJOR, també publicat per Edicions Urano.

Aquesta novel·la és diferent, et sorprèn, perquè tot i que no deixa de ser una novel·la inspiracional, és una història que et donarà les claus per superar un dolor amorós i trobar l’amor de veritat. Inclou 10 passos per retrobar l’amor, perquè com diu la Lola, la vida et sorprèn i en el moment més inesperat, tot es desmorona. I llavors, quan tot sembla negatiu, apareixen regals extraordinaris i bendicions.

Quan la Patricia es muda a Mèxic amb el seu marit, no s’imagina que la seva meravellosa vida està a punt de derrumbar-se. Al poc temps d’instal·lar-se, el seu marit l’abandona per una altra dona. Com recuperar la il·lusió, l’alegria, l’amor per una mateixa i per la vida, quan passa tot allò impensable? El desconsol i ira seran el punt de partida d’una emocionant aventura interior i exterior en companyia d’una sàvia guia. Entre xamans, muntanyes sagrades i intel·ligents lliçons de vida, la Patricia emprendrà un recerca del misteriós Temple del Cor, un viatge que li revelarà el secret millor guardat: aquell que amaga la seva pròpia ànima.

Lola Sorribes, una autora que desprèn llum i positivitat, signa aquesta deliciosa novel·la sobre la sanació, la recerca interior i l’amor veritable. Una història apassionant i plena d’inspiració, amb un missatge poderós per a tots aquells que s’atreveixen a agafar l’autopista dels seus somnis, i el camí de l’evolució personal, que són valents i saben mirar endavant.

 



Newsletter Sandra Bruna

Si quieres estar informado de nuestras novedades ¡Suscríbete al newsletter de Bruno Cazalibros!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies