idioma
ca
en es

Blog de Bruno

Sandra Bruna Agència Literària

LECTURA PELS PREADOLESCENTS DE LA CASA

Autor: Sandra Bruna Thursday 11 April 2019

Sempre m’ha semblat increïble que d’una història aparentment normal, els escriptors puguin crear un món original i ple d’aventures. Realment és un do, perquè a més si van adreçats al públic més exigent de la casa, que són els nens, han de ser cautelosos al cent per cent, ja que són els que no deixen passar-ne ni una. Per això, per tot autor que escriu per una franja d’edat a la qual no solen dirigir-se habitualment és un repte, com és el cas de David Lozano amb EL LADRÓN DE MINUTOS, el qual ja porta 5 edicions i un total de 5 traduccions, i ara amb un nou personatge, Mayra Brócoli, qui trobo encantadora.

Ella és intel·ligent, curiosa i sempre està inventant històries amb les quals sorprendre als seus companys. Una estranya malaltia la obliga a romandre ingressada en un hospital, però aviat descobrirà, amb els seus amics de la Colla Cansalada, que aquest univers de passadissos, habitacions i soterranis amaga un secret increïble. Mayra és un personatge que m’hagués agradat llegir de més petita per identificar-me amb aquesta nena riallera i plena d’idees, de les que s’atreveix amb qualsevol cosa tot i que les circumstàncies no siguin les millors. Ser petit té moltes coses positives, i una d’elles és que pots veure el món sense prejudicis, nítid. Per això les coses semblen tan clares sempre, com li passa a aquesta nena, una mica rebel i amb caràcter, plena d’idees esbojarrades per tal que la vida sempre pugui ser divertida.

Edebé ha tornat a fer un magnífic treball i no ens deixarà només amb una història de la Mayra, així que els nens de 8 anys cap amunt no espereu a demanar aquest llibre pel pròxim Sant Jordi o Fira del Llibre. Estic segura que us encantarà, i més als pares, perquè gaudiran de la lectura i aprendran que en qualsevol moment pot sorgir l’aventura de la seva vida.


PÀGINES AMB GUST DE XOCOLATA

Autor: Sandra Bruna Thursday 4 April 2019

Hi ha petites coses que et passen i que no saps per què se’t queden en aquesta memòria que jo diria que és més memòria del cor que del cap. La xocolata desfeta que la meva àvia preparava els diumenges pel matí pel meu avi, i de pas per a nosaltres si ens havíem quedat a dormir a casa seva, és un ritual que no puc oblidar: com trencava la xocolata a la cuina, el soroll del ganivet fent trossos una xocolata negra intensa per després desfer-la en un  bol de color vermell fins que quedés espessa, i que ella servia amb un somriure acompanyat de pa torrat i mantega, res de pastes. Aquest era l’esmorzar tan bo del meu avi, i ara encara m’entren ganes de fer-ho per poder olorar aquests diumenges a casa dels avis compartint pa i xocolata amb amor.

La cuina, la xocolata, la rebosteria és tot un món, i aquesta setmana el blog va dedicat a una novel·la que té tots i cada un dels ingredients per convertir-se en un best-seller.

L’Obrador dels Prodigis narra la creació i evolució de la famosa pastisseria Escribà a la vegada que vivim la història de l’Alba, qui serà el testimoni excepcional d’una època de canvis i consolidació. Dues històries que es creuaran en el màgic món de la pastisseria.

La història comença amb en Mateu Serra, un nen de Lleida que decideix marxar del seu poble per anar a Barcelona, on començarà a treballar en un forn. Més tard, Mateu Serra, armat d’iniciativa i un coratge fora del comú, crearà el seu propi forn, el qual serà la llavor de la famosa pastisseria Escribà: l’Exposició Universal de Barcelona el va motivar per contractar el primer de la seva generació, Antonio, qui entra a treballar al forn com a pastisser. Anys més tard, quan el Serra es retira, Antoni Escribà prendrà el relleu junt a la seva dona Josefina Serra, i batejarà la nova propietat amb el nom d’Escribà.

Per altra banda, ens trobem a l’any 1947. La nostra protagonista Alba sempre ha somiat amb tenir la seva pròpia pastisseria, en part, gràcies a la influència de la seva mare i la seva àvia. Treballa com a cuinera a l’empresa Vidal però els clients ja han apreciat el seu magnífic don per a la pastisseria. Són varies les ocasions que l’Alba, casualment, es creuarà amb el nom Escribà: ha de treballar allà.

Aquesta novel·la té una trama principal, la història de la pastisseria Escribà, la qual ens portarà per diferents èpoques: des del primer canvi quan Mateu Serra deixa el llegat al primer dels Escribà, la crisis durant la Guerra Civil i una magnífica època posterior de perfecció de tècniques. Però la novel·la també conviu amb la trama familiar i amorosa, que donaran un valor afegit a la història, així com el context històric que serà vital per a la resolució de la història: una Guerra Civil que separa a les famílies o una mentalitat pròpia de l’època que portarà a l’Alba a contra prejudicis pel sol fet de ser una dona i voler ser pastissera.

La coneguda pastisseria té una gran història que gràcies a la col·laboració del Christian Escribà amb Sílvia Tarragó, podrem devorar-la i conèixer-la, igual que l’assoliment d’un somni en una època difícil. Una d’aquestes novel·les que gaudeixes de principi a fi i et quedes satisfet, igual que quan acabes d’assaborir aquesta xocolata pel matí que us comentava al principi. No és la novel·la ideal per regalar el dia de Sant Jordi?

LLUMS I OMBRES QUE ENS ACOMPANYEN AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Autor: Sandra Bruna Thursday 28 March 2019

A mesura que em faig gran, canvia la meva percepció de les coses; la mirada, la forma de veure la vida. Suposo que és normal, però em preocupa tornar-me cada cop més crítica, més exigent i inclús, més pessimista. No entenc moltes coses que passen: injustícies, maltractes, violència, abusos. Segur que ha passat sempre i no ho sabíem; les notícies no tractaven segons quins temes. A més, la joventut fa que tinguis la convicció que les coses poden canviar i que encara pots posar el teu gra de sorra. Avui en dia, he de confessar, que no perdo l’esperança de poder fer un món millor entre tots, però a vegades veig el que passa al meu voltant, em deprimeixo i penso que la maldat és una cosa etèria que viu entre nosaltres i que, de manera invisible, va captant adeptes sense pietat.

Igual que a la novel·la del Genís Marfà, situada a l’Alemanya del 1932, quan Hitler està a punt d’assolir el poder, la República de Weimar agonitza. Berlín és un bullidor d’emocions i intrigues. A la Barcelona de 1962, sota el règim franquista, té lloc l’assassinat de la jove Amèlia. Un sagaç detectiu haurà d’atrapar l’assassí i desvelar el misteri que relaciona el terrible crim amb la capital alemanya. Mentrestant, la figura d’un enigmàtic Baró projecta les seves ombres sobre cada racó de la història. Qui és aquesta figura, aquesta ombra? Jo l’anomenaria “el mal”.

Hijos de Berlín, la primera novel·la de Genís Marfà, publicada per Adaliz, és un thriller històric amb tots els ingredients fonamentals de les grans novel·les negres i amb un transfons social que aconsegueix remoure consciències i despertar la nostra memòria històrica. Molt més que una novel·la negra, un debut sorprenent ambientat en dues de les èpoques més convulses de l’Europa recent: l’Alemanya Nazi i l’última etapa de la Dictadura Espanyola. Un teló de fons on l’autor ens descriu l’assassinat de l’Amèlia, una jove molt especial. Una mort amb moltíssimes ramificacions i que tacarà de sang a molts dels protagonistes de la novel·la. Una trama trepidant, amb girs inesperats, amb diàlegs brillants i descripcions molt cuidades. Notes autobiogràfiques on reconeixerem escenaris de l’Alemanya i la Barcelona de l’època, que prenen un gran protagonisme. Conflictes socials, conflictes armats, intrigues, depressió i desesperació. Any rere any es repeteix la mateixa història, època rere època el ser humà lluita per esmenar els seus errors però sembla estar condemnat a repetir-los. La foscor sembla està per tot arreu, tot i que, potser, l’ombra sigui l’únic lloc des d’on es pot germinar l’esperança. Un debut amb qualitat que no deixarà indiferents als lectors del gènere, i obra un debat a la reflexió sobre el bé i el mal des d’una part de la història molt marcada per tots.

UN CANT A LA PROFESSIÓ DELS MESTRES

Autor: Sandra Bruna Thursday 21 March 2019

El treball dels professors és sovint qüestionat i a mi em sembla un dels oficis més difícils que hi ha, perquè no tothom sap transmetre i explicar a un grup de nens, adolescents o adults que no sempre estan disposats a escoltar. S’ha de saber motivar, entusiasmar, amb la finalitat d’ensenyar. Ofici complicat, i penso, que vocacional. Per aquesta raó, l’última novel·la de l’Àngels Doñate, autora de El invierno que tomamos cartas en el asunto, traduïda a 10 idiomes, torna amb una història que ens toca el cor. Partint d’una història real de les escoles vagó que van existir a Mèxic mentre es construïen les vies del ferrocarril, l’Àngeles ens explica la història de l’Ikal, d’onze anys, fill d’un obrer del ferrocarril i que somia amb ser mestre. Admira al Chico, compta els trens que passen amb el Tuerto, li agrada la Valeria, una pagesa, i viu amb en Quetzal, el seu gos.

Tots són alumnes de l’Ernesto a l’escola vagó de Malinalli Teneolat, durant el curs que canviarà les seves vides. Entre camps i vagons vells, els alumnes descobriran la vida gràcies a la passió del seu professor, però una foto en blanc i negre de tots ells, que dorm en un expedient oblidat a la Secretaria d’Educació, es convertirà en el pitjor malson de l’Hugo Valenzuela, un inspector brillant. El mestre necessita jubilar-se i alguns polítics creuen que ha arribat el moment d’acabar amb un model educatiu passat de moda i inútil. L’Hugo no n’està del tot convençut i decideix tibar del fil en un viatge que el portarà a retrobar-se amb el seu passat, i on s’haurà de jugar el seu futur, amb marques que no es poden esborrar com les del primer amor o les d’un mestre que ens obra les finestres al món.

Un llibre fantàstic, que t’emociona, i on descobreixes una realitat. Gent que lluita per allò que estima i per ajudar als altres que, degut a les seves circumstàncies, viuen com nòmades seguint una via de tren, sense un lloc propi, però que per fi troben una persona que valora l’educació i que creu que és un dret per a tothom: el seu desig és que els nens dels obrers i dels pagesos tinguin les mateixes oportunitats que els altres.  Tant de bo existissin Ernestos a tot arreu que poguessin transmetre el seu amor per un ofici i les ganes de lluitar pels altres. Espero que aquesta oda a l’educació sigui un dels llibres més venuts aquesta primavera, no només pel que significa sinó perquè l’Àngeles ha tornat a demostrar que la seva ploma és única i que va directa al cor del lector.

TOTS TENIM UN SECRET

Autor: Sandra Bruna Thursday 14 March 2019

La meva professió exigeix llegir molt, i us puc assegurar que es publiquen moltes novel·les però hi ha lectures que marquen, que sempre recordaré quan i on les vaig llegir, i quan penso en elles encara puc sentir el sabor de boca que em va deixar aquell text.

Em va passar amb UN FILL de l’Alejandro Palomas. Em vaig enamorar del Guille, del seu pare, de la psicòloga i de la Nazia. Vaig revalorar la Mary Poppins i vaig plorar, perquè aquesta història que poden llegir tant els nens com els adults, em va tocar molt. Hem traduït la novel·la d’UN FILL a 18 idiomes i no parem de rebre cartes de nens de diferents escoles que agraeixen a l’Alejandro per haver escrit aquest llibre. Cada vegada que rebo una, se’m posa la pell de gallina, perquè després diuen que els alumnes de la ESO no llegeixen, i n’hi ha que no només llegeixen sinó que, a més, envien cartes, com enviaries al teu futbolista preferit, expressant allò que han sentit amb la novel·la que ha enamorat a mig món. Això sí que és màgia, millor que la que feia Mary Poppins. Per aquesta raó, és un orgull poder anunciar-vos que el dia 19 de març es publica UN SECRET, la segona part, tot i que no m’agrada dir-ho així. Aquesta vegada és la història de la Nazia, l’amiga del Guille, immigrant i per “problemes” poc clars, els seus pares han d’anar a la presó, i això té com a conseqüència que la Nazia se’n vagi a viure amb el Guille i el seu pare, sense entendre que ha fet malament la seva família.

Maria, la psicòloga, l’haurà d’atendre i tornarà a ser una peça important en aquesta relació de Guille-Pare i la germana d’acollida, perquè la Nazia té un secret que només vol compartir amb el seu amic/germà. Ens descobrirà els seus sentiments, el seu cor i la seva passió vertadera per un altre personatge que no és Mary Poppins, sinó LA VENTAFOCS, tot i que el Guille no ho entén. Es necessita més màgia per trobar una referència tan especial, de nou, en els llibres clàssics per parlar sobre què vol dir ser immigrant, sobre el que un sent quan creu que està sol? Tornar a parlar de les relacions familiars, de pares i fills d’una manera tan tendre que a vegades has de parar la lectura, fer una pausa, respirar i seguir. Això només ho pot aconseguir l’Alejandro Palomas; no crec que hi hagi un altre autor amb aquesta capacitat d’escriure per a tots els públics i, a la vegada, fer-nos sentir tant, amb aquesta intensitat que fa mal i que, a més, cada lector sent de manera diferent.

Lectura addictiva i amena, però que només un mag de les lletres és capaç de poder fer tant bé. Gràcies Alejandro, de tot cor, per aquesta nova novel·la que manté un nivell tan alt, que no puc dir que supera a UN FILL perquè és de les meves novel·les preferides. Sí que la iguala i té moltes coses que la superen, perquè tu sí t’has superat com a escriptor, i el que transmet segueix sent tan preciós com la història del nostre Guille. Dos llibres que ja mai més podré oblidar i que viuen dins meu com un petit tresor.



Newsletter Sandra Bruna

Si quieres estar informado de nuestras novedades ¡Suscríbete al newsletter de Bruno Cazalibros!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies