Blog de Bruno

La setmana que ve és especial perquè comencen les festes nadalenques. Sé que hi ha gent que aquestes festes no els convencen, però a mi, sempre m’han agradat, perquè a casa les hem celebrat en família, i seguim fent-ho, amb la mateixa il·lusió. Són dates d’estar amb els teus, de gaudir del menjar i d’una bona sobretaula. Però també, és un bon moment per valorar el que es té i pensar en la gent que, potser, no pot gaudir ni de la família, ni d’un àpat, però ni per Nadal ni qualsevol dia de la setmana.

Per aquesta raó, em fa feliç poder celebrar, el pròxim dia 20 de desembre, la quarta edició de LA LITERATURA ALIMENTA, una festa solidària amb els autors i amics del sector que vulguin venir, per combinar literatura i solidaritat. Pensar en els altres, fer feliç als del costat, dedicar un somriure cada matí als que més estimes, o simplement, a qui et serveix el cafè, no costa res, però en canvi encara som pocs, crec, els que intentem que així sigui. I amb aquesta petita festa solidària, que gràcies a molts de vosaltres comença a ser gran, cada any, intentem ajudar a una entitat que ho necessita. Aquest cop, repetim amb Educo, per poder ajudar amb beques menjador al fet que els nens més necessitats puguin gaudir d’un àpat calent al dia, ja que a les seves llars no els ho poden oferir.

És una iniciativa que m’omple, tot i la feina extra que comporta, i que intentaré seguir fent créixer, perquè fer alguna cosa que et fa il·lusió sense pretendre rebre res a canvi, és una de les maneres de sentir-se feliç. I saber que amics i companys de professió m’ajuden i em donen suport, fan que aquest dia sigui cada vegada més especial i quedi per sempre com un gran moment de l’any, és la cirereta del pastís. Així que avui, en aquest bloc, recomano un món millor ple de llibres i de bones persones, que puguem brindar junts el dia 20 amb una copa de vi a la mà, i en l’altra, una tassa solidària, negra i groga, que són els colors de la nostra bandera literària. T’animes a participar-hi?

Aquest pont estic visitant a un amic a Punta Cana, i el que em crida molt l’atenció és que estant en un ressort veus molts prototips de persones, però gairebé tots els estrangers que vénen a la piscina i a ballar, llegeixen. Això em fa immensament feliç, perquè la seva part lúdica, inclou la lectura. Sempre troben el temps per llegir, perquè l’excusa de m’agrada però no tinc temps, sabem tots que no és veritat, tot són prioritats, fins i tot en un lloc paradisíac com aquest on pots estar tot el dia estirat i que et serveixin, o fer excursions, i arribar rebentat l’hotel. El moment lectura has de buscar-lo, però qui el vol, el pot tenir. I si creus que els llibres són importants per a la vida, cosa que jo crec fermament, és bàsic donar exemple amb la pràctica, perquè ajuda a que els que ens envolten es fixin en els llibres.

Molts pares volen que els seus fills llegeixin, però ells no obren mai un llibre, i així està clar que és difícil que agafin afició per la lectura, llevat que per ells mateixos ja els apassioni, que pot passar, i passa, però menys del que voldríem. Així que intentem buscar el millor moment per compartir-lo amb un bon llibre, estic segura que pocs es podrien penedir d’aquest modest consell i en canvi, sí que podrien enganxar-se a una cosa tan bonica i tan útil a la vegada.

Així que avui, us deixo per a tots aquells que teniu nens petits a prop, un collage de llibres infantils perquè els Reis Mags o el Pare Noel puguin començar a ajudar a fomentar l’hàbit de la lectura:

– Els detectius Ho. El desastre Ja (Edebé) de Care Santos. Tercera entrega dels tres germans Olmedo. Entre tots tres intenten resoldre petits grans reptes de la vida diària. Les dues primeres entregues són El misteri Cro i El cas Gu.

– El club dels caníbals es cruspeix Dràcula de Gabriel García Oro (Anaya). Prèviament, els caníbals es van cruspir en Quixot.

– Laura SuperChef. El mejor bocadillo del mundo, de Care Santos. Segona aventura de la Laura, que s’enfrontarà a un gran concurs. Laura SuperChef. Chocolate va ser el primer lliurament, editada per Ediciones Bruño.

– També, podeu escollir un dels llibres protagonitzats per l’Òscar i la Nora (Em venc la mare, Em venc el pare, Em venc el millor amic i Em venc el Cigró, editats per Ediciones SM). El seu èxit ha traspassat fronteres i ha arribat a Portugal, Itàlia i Corea, entre d’altres països.

Regalar un llibre és regalar vida, imaginació i l’entrada a diferents mons on perdre’s i trobar-se per arribar al món real amb una mica més, sempre amb alguna cosa més. Per tant, els regals que ens aporten, són els regals estrella. No ens oblidem d’ells.

La filosofia és una assignatura d’aquelles polèmiques perquè, quan ets adolescent i has d’estudiar-la, o l’adores o l’odies, no hi ha terme mig. A mi m’agradava, ho reconec, i vaig tenir una gran professora, perquè també té molt a veure qui te l’ensenya i com ho fa. No obstant això, tenia diversos companys que no entenien per a què servia i, creien i creuen que no és necessària per a res en la vida, però quan madures, t’adones que tot serveix a la vida i que res és perquè sí. A Televisió de Catalunya, TV3, estan emetent una sèrie que s’ha transformat en fenomen, titulada MERLÍ, que ha obert la ment als adolescents i a molts pares i, els ha mostrat que la filosofia s’aplica cada dia en diferents àmbits de la vida. Un professor descarat, però alhora empàtic, que té una manera d’ensenyar diferent, és el nou ídol de l’audiència juvenil, però el més important és que en cada capítol ens parla d’un filòsof o grup de filòsofs i les seves teories. (Ara, Netflix ha comprat els drets per a tothom, així que la sèrie volarà i es podrà veure en castellà també, encara que crec que la primera temporada ja la va emetre La Sexta).

M’encanta que això triomfi i a més, m’omple d’orgull explicar que nosaltres ja hem fet servir aquesta fórmula però en format llibre, amb un autor anomenat Allan Percy, que ha venut milions d’exemplars arreu del món. És veritat que, aquí a Espanya, no ha estat un èxit rotund però sí que ho ha estat a Brasil i a Grècia. Potser seria el moment que els fans d’en Merlí sabessin que l’Allan Percy pot ser el seu ídol en format llibre perquè ha publicat títols com NIETZSCHE PARA ESTRESADOS, KAFKA PARA AGOBIADOS, i pròximament, veurà la llum PLATÓN PARA SOÑADORES. La fórmula és la mateixa que la de la sèrie, exposar les teories dels més famosos filòsofs per viure la nostra vida més i millor. La televisió té poder, però els llibres els hem d’ajudar a que també el tinguin i, des d’aquí, us recomano que feu un cop ull a aquest autor, perquè amb els llibres també s’aprèn a viure, a gaudir i a ser feliç.

També m’ha passat el mateix amb la novel·la d’en Ramon Gasch, el LLIBRE DE VERITATS I SECRETS, sobre en Ramon Llull, escriptor, filòsof, teòleg, professor i missioner. Una figura emblemàtica a Catalunya, i del qual aquest any se celebra setè aniversari de la seva mort. Amb aquesta novel·la d’en Ramon Gasch pots conèixer millor a un personatge que encara que tots l’hem estudiat, ningú en sap molt d’ell. Per què no va deixar constància de la seva infància i joventut? L’autor, amb gran mestria, ens trasllada a aquest període de la vida d’aquest gran personatge mallorquí, amb un relat ple de veritats ignorades i de secrets perduts. No és fàcil escriure sobre un gran personatge i, crec que en Ramon ha aconseguit fer una novel·la entretinguda i molt especial per donar llum a algú que ja és gran però del qual se sap poca cosa. Tasca difícil com poques però que l’autor en surt airós i amb nota. Molt recomanable per a tot tipus de públic interessat en saber més sobre un gran personatge, i sobre un tros de la història.

Quantes vegades t’has preguntat què hi ha després de la vida? És un tema que a ningú li agrada afrontar, que intentes apartar de la ment perquè és un tema que ens angoixa. No obstant això, a mi a vegades em passa, que un dia m’aturo, encara que siguin cinc minuts, i penso en el per què de moltes coses. Potser hauria de gaudir més de tot perquè no sé quan serà el final d’aquest trajecte, també penso en que potser hauria de prioritzar el que és important de veritat, i no el que és urgent, perquè no tot el que és urgent és important, encara que ho sembli. Però per poder dur a terme tot això, has de creure-ho de veritat i això és el que costa. Saber viure la vida d’una manera relaxada i fent sempre el que t’agrada, no és fàcil, però tampoc impossible, i un ha de saber com plantejar-se la vida per poder arribar on vol arribar, sense importar-li el que opinin els altres, o el que ens hagin explicat.

Potser per això els animals ho tenen molt més fàcil, o això vull creure, que nosaltres. Ells ens acompanyen, saben quan estem tristos, ens animen, però viuen l’avui, sense pensar més enllà. L’Alejandro Palomas, arran de la seva última novel·la UN GOS, la qual ja porta tres edicions en castellà i dues en català, i que segueix el bon camí de les seves dues novel·les anteriors, UNA MARE i UN FILL (obra que recentment ha guanyat el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil), ens ha fet un petit regal publicant amb Ediciones Destino LAS DOS ORILLAS. Un llibre que és un regal, il·lustrat per en Fernando Vicente, on es pregunta on van els nostres gossos quan el destí ens separa d’ells i fins on són capaços d’arribar per retornar-nos el que perdem amb la seva absència. A LAS DOS ORILLAS, passat i present conflueixen i, a casa de l’Amalia, celebren l’aniversari d’en Fer. Entre plat i plat, el retrobament familiar portarà retalls d’intimitat, històries compartides i nostàlgia, però potser en Fer tindrà un regal inesperat del Rulfo, el seu gos i amic fidel, que des del seu fugaç viatge al món de les dues ribes confabula per tornar l’alegria a en Fer i celebrar així el miracle amb que la vida, quan l’escoltem, ens pot sorprendre.

Un llibre curt però profund per a regalar als amants dels animals i a tots aquells que volem escoltar més la nostra vida perquè ens sorprengui i, puguem gaudir de cada minut sense pensar en res més i, poder traspassar a l’altra riba feliços, que això sí que és important, i amb un somriure.

Recordo amb afecte les vegades que les meves àvies m’explicaven contes quan ens quedàvem a dormir a casa seva. Gairebé sempre eren els mateixos, volíem que ens repetissin aquell conte de les formigues que havien de treballar molt durant l’estiu per recollir per al dur hivern, i així tenir prou menjar. La meva àvia no es cansava d’explicar-nos aquesta història i potser no era conscient que també ens estava inculcant una cosa molt important, la cultura de l’esforç, la cultura de treballar en grup per després poder gaudir d’un hivern tranquil i amb suficients reserves. El valor de l’actitud davant la vida, que ha de ser positiva, i no considerar-ho tot com difícil o complicat, per molt que ho sigui, ja que si un vol, les situacions difícils les pot fer més fàcils. No és agradable treballar a l’estiu, fa calor, no es tenen ganes, però les formigues havien de fer-ho, per després no tenir problemes a l’hivern. És una història oral que ha format part de la meva infància i que recordo com si me l’expliquessin ahir, amb aquesta veu dolça, afectuosa, i el millor d’això és que jo ho he practicat en el meu dia a dia, la meva feina és una feina de formiga, i el millor de tot això també, és que encara tinc a la meva àvia per poder donar-li les gràcies cada dia per explicar-me històries que m’han fet millor persona.

Crec que la novel·la d’en Raül Romeva, LES AVENTURES D’EN NAO, EL NEN LLENGUADO publicada per La Galera editorial, és una fantàstica recomanació per avui, ja que ens narra la història d’en Nao, que surt a passejar amb la seva barca per l’illa de Menorca amb la seva néta, que curiosament es diu Bruna, i li explica que les nits de lluna plena quan al cel es poden veure les “llàgrimes de Sant Llorenç”, són nits màgiques. Quan ell tenia tretze anys, una d’aquestes nits va viure una història extraordinària perquè va ser capaç de creuar la porta que separa el regne humà amb el del món submarí i, es va convertir en un llenguado. No en un dofí, o un peix que podríem anomenar dels bonics i intel·ligents, sinó en un llenguado normal, i al qual, per tornar al món dels humans, ha de fer un viatge fascinant ple de perills, misteris i enigmes. I, com no, durant aquest viatge especial coneixerà diversos personatges singulars i descobrirà moltes coses que no sabia sobre fons marí.

En aquesta novel·la el protagonista també és un avi que explica una història a la seva néta, igual que feia la meva àvia, i li explica la importància de les nits màgiques, de la lluna i del mar. A la meva família, els avis han estat un eix molt important, no només per explicar-nos a través d’històries les coses tan bàsiques com essencials de la vida, sinó també perquè han estat sempre l’eix d’unió entre generacions. Els llibres, les històries, aporten més del que pensem a les nostres vides, perquè ho fan en silenci i sense molestar, així que no perdem oportunitats de llegir amb els nostres fills, amb els nostres néts o amb els nostres nebots, i poder gaudir de moments únics, i màgics, que després sense voler es traslladen al nostre dia a dia, i siguem capaços de gaudir de les coses més simples: com una posta de sol, el so de la mar, el saber escoltar el silenci a la muntanya o, el gaudir d’un cafè amb els amics sense mirar ni el rellotge ni el mòbil.

La vida són aquests moments, gotes de felicitat, i cal saber apreciar-los i viure’ls amb intensitat, com en Nao viu aquest viatge submarí sense perdre’s ni una mica de l’aventura, amb bons i mals moments, però dels quals en guarda un dels millors records de quan era petit. Quants moments de felicitat tens ja guardats com un petit tresor?