Blog de Bruno

M’encanta entrar en els llocs i que facin olor de manera especial, o que tinguin la seva olor personal. A casa, intento que la roba tingui aquesta olor a net i que la casa faci olor de vainilla i de coco. Hi ha gent que no té olfacte o que no l’utilitza i en canvi jo associo les olors a coses, a gent, a moments. El cafè acabat de fer, aquesta colònia que m’agrada, l’ambientador d’una botiga de coses antigues, les espècies… Crec que cada vida té un color i un aroma que ens acompanya i per aquesta raó la novel·la de la Núria Pradas m’ha fascinat. EL AROMA DEL TIEMPO / L’AROMA DEL TEMPS (Suma de Letras, Rosa dels Vents) és la història d’en Pablo Soto, que queda orfe als onze anys i ha de traslladar-se a Grasse, ciutat francesa i capital del perfum, en temps de Guerra, on viurà amb els seus oncles i el seu cosí. Allà no només troba el caliu d’una família sinó que té l’oportunitat de treballar en el món de la perfumeria amb un dels grans mestres perfumistes del moment, i viurà en primera persona la creació de Chanel Nº5, el perfum que farà història. Ni un amor impossible, ni la guerra que arrasa pobles i ciutats a tota Europa impediran que en Pablo arribi a ser un gran perfumista, però també serà un home que escapa del seu passat, una fugida impossible, perquè, moltes vegades, la vida està plena d’un l’aroma que es perd en el temps, o no. Depèn de l’aroma que triïs per a seguir caminant.

Una novel·la que se situa en un gran moment del segle XX, des de Grasse fins a la Barcelona de postguerra, passant pel París de Coco Chanel. Una novel·la amb glamur, com l’anterior de la Núria Pradas, SOMNIS A MIDA, venuda a 14 llengües i que ha estat un èxit en diversos països. L’AROMA DEL TEMPS ens explica qui i com es fan els perfums, i ens relata la vida d’un home que es fa a si mateix i que aconsegueix l’èxit després de superar moltes adversitats. Una novel·la positiva, amb un decorat tèrbol, però que fa bona olor, fa olor d’èxit, perquè una novel·la com aquesta on hi ha amor, guerra, superació i perfums només pot ser una de les més venudes i regalades el proper dia de Sant Valentí, per Sant Jordi, per al dia de la mare o per a qualsevol dia que vulguis fer feliç a algú. Us enamorareu d’aquesta història, i a més sabreu posar el vostre propi aroma a la vida. Què més es pot demanar? Gran feina d’una escriptora que només creix i que si en el món infantil i juvenil ja ha arribat al cim, en el d’adults va pel mateix camí. Gràcies per una història que arriba al cor de manera profunda i que olora tan bé.

Ser intermediari és sempre complicat, perquè ens hem d’enganyar. Estar al mig de dos no és fàcil, i si a més a més és per negocis encara ho és menys. La vida em va portar, gairebé sense pensar-ho, a conèixer i a exercir aquest ofici, el qual només s’aprèn treballant, i del qual crec que mai acabes d’aprendre-ho tot perquè cada dia és diferent i hi ha alguna cosa que fins i tot pot arribar a sorprendre’t.

La novel·la del Miquel Esteve, NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL , que ha publicat Columna, ens dóna a conèixer les agències matrimonials, un negoci que amb les xarxes socials semblava obsolet, però que no ho està. Molts pensen que els intermediaris podem ser abatuts, sobretot per com avança la tecnologia, però tenir algú al teu costat que no és una màquina, que vibra, que té sentiments, que escolta, que et dóna la mà, i que comparteix les alegries, els èxits i les derrotes, ja és un plus que la tecnologia no crec que pugui donar-nos, almenys de moment. I per això m’ha encantat que aquest thriller impecable, original i molt ambiciós, d’un autor que escriu meravellosament bé i que ho ha demostrat ja en les seves anteriors novel·les, hagi escollit com a teló de fons una agència matrimonial.

És una novel·la que té ritme, que té un cadàver, la Imma Esparza, a qui troben morta en un banc amb una nota que diu “NO DEIXIS MAI DE MIRAR AL CEL” i una targeta d’una agència matrimonial en el seu moneder: Nirvana. Hi ha un inspector, l’Adolf, que amb l’ajuda de l’Ester, advocada de l’administració de justícia, vol resoldre aquest cas estrany. No vull explicar més d’una novel·la que tant a l’editora com a mi ens ha encantat perquè no és un thriller convencional, tot i que en té tots els ingredients. L’autor, de manera magistral, ha aprofundit més i ha sabut combinar aquests ingredients amb d’altres que li donen al llibre un to diferent, fresc i amb un punt d’originalitat que ens obre les portes a un tipus de thriller nou, que no sabem anomenar encara, que capta als ja amants del gènere i a molts altres. Per això estic tan segura que aquest llibre ha de funcionar. Vols saber qui va matar a la Imma Esparza? Vols conèixer debilitats humanes que tots tenim però que no mostrem? Aquesta és la novel·la ideal per a aquells lectors que els agrada el misteri però volen alguna cosa més. Ideal per anotar a la llista de llibres per Sant Jordi.

Quantes vegades he parlat d’amistat en aquest Blog, i és inevitable fer-ho, ja que moltes novel·les que m’agrada recomanar tenen l’amistat com un dels seus temes principals. Per mi és una cosa importantíssima, ho ha estat sempre, i per això he tingut moltes decepcions, perquè el meu concepte de l’amistat és tan gran, que sempre pensava que havia de ser recíproc, i no és veritat. L’amistat cadascú la viu a la seva manera, i no pots exigir a ningú que la visqui com tu. Per a mi un amic és un tresor, és algú que t’acompanya en els moments bons i en els dolents, amb qui pots parlar de tot i de res, qui et sap escoltar i amb qui compartir silencis.

La vida m’ha ensenyat que amics de veritat n’hi ha pocs, i que cal ‘esforçar-se’ per conservar-los. Vivim entre molts coneguts que ens fan riure i passar bones estones, però els AMICS en majúscules els podem comptar amb els dits d’una mà, almenys jo. Una de les meves alegries més grans és haver pogut recuperar una amistat que vaig perdre pel camí per un error que encara he de acabar d’entendre, però que segur vaig cometre. Ha tornat a la meva vida i la vull agafar i no perdre mai més, aquesta és la meva amistat de tota una vida. És veritat que he fet noves amistats últimament, moltes relacionades amb l’esport, que em fan feliç i que espero que es quedin i siguin de les de veritat. Tant de bo puguem aconseguir-ho, és un dels meus reptes.

I en aquesta etapa, una de les grans amistats que tinc ha estat amb l’autora de la novel·la que avui tinc el plaer de recomanar; TAL COM ÉREM/ TAL COMO ÉRAMOS de la Sílvia Tarragona. Ella em va demanar suport i l’hi vaig donar, i vam passar moltes tardes amb un Poleo Menta explicant-nos la vida i construint aquesta novel·la, que ella ha escrit magistralment i que no deixa de ser un cant a l’amistat, a les relacions profundes i estables, com la família i els amics de sempre, els que hi són. No deixa de ser una recerca de la vida perfecta, la qual la protagonista s’adona que no existeix, però aprèn que cal saber a qui tries perquè estigui al teu costat i a qui t’agafes per a superar les dificultats i compartir les alegries. La Sandra, la protagonista d’aquesta novel·la, narra el poder de les relacions humanes, la lluita contra l’adversitat, el enamorar-se de la persona equivocada i el plaer de comptar amb uns amics amb els quals refugiar-se, plorar, i seguir endavant. Sempre cal seguir endavant i TAL COM ÉREM / TAL COM ÉRAMOS és un exemple de superació que ens deixa un bon gust de boca, ni dolç ni amarg, i que la meva estimada amiga Sílvia ha treballat perquè no ens deixi indiferents, perquè toqui, remogui i, això no és gens fàcil. A més de reflexionar, la novel·la ens fa passar una molt bona estona. Felicitats Sílvia, prova més que superada.

Aquestes vacances nadalenques m’he enganxat a la sèrie Stranger Things de Netflix. Pensava que no era per a mi, però el meu fill pre adolescent de 13 anys va insistir en que la veiéssim junts i la veritat és que em ve molt de gust compartir amb ell hobbies, pelis, sèries, pàdel i el que vingui. Ara té aquesta edat, que diuen que s’acaba, que encara vol fer coses amb mi i no em vull perdre res, i tampoc vull pensar que això ha de acabar-se, però per si de cas, visc el moment i la veritat és que la sèrie m’ha encantat. M’ha agradat encara més com tots dos esperàvem, després de sopar, seure i veure-la junts. Fenòmens estranys, misteris, companyonia, una mica de tot per mantenir-nos atents i debatre sobre el què passarà, i esperar ansiosos el dia següent per veure el proper capítol.

Ha començat de nou l’escola, hem acabat la sèrie, però n’hi haurà més, i li he recomanat al meu fill un llibre, perquè en llegir-lo vaig sentir aquesta mateixa “por”, aquesta mateixa tensió que he passat veient Stranger Things. Va ser amb la novel·la del XAVIER GUAL, LA NOIA DE LA CARAVANA, guanyadora del Premi Ramon Muntaner 2017 i que publica Fanbooks, i que us asseguro que enganxa des de la primera pàgina. No hi ha fenòmens estranys, però sí molt misteri molt ben tramant, en un càmping abandonat enmig d’un bosc, on la Laura i en Kilian passen una nit en una vella caravana. La Laura no està gens convençuda i en Kilian la tranquil·litza, però, al despertar-se, el noi ha desaparegut i la Laura comença a descobrir coses rares que la posaran en perill. Però ella és capaç de vèncer les seves pors fins a descobrir què és el que de veritat està passant.

Una novel·la molt ben tramada, molt ben escrita, marca de l’autor, que no defraudarà el lector jove i que agradarà a qualsevol adult, perquè és una lectura per a tots els públics de les que comences un divendres i el diumenge ja tens el llibre fulminat perquè no has pogut parar de llegir. Igual que amb la sèrie, cal saber què passarà al capítol següent. Què més es pot demanar? No només la pantalla és capaç de mantenir-nos en màxima tensió, llibres com el del Xavier ho aconsegueixen amb escreix i no és fàcil; així que lectura d’alt voltatge per a tots els públics.

Només falten quatre dies per Nadal i per començar un petit descans, que la majoria agraïm després d’afrontar l’últim trimestre de l’any. Ara toca recordar totes les coses bones que hem viscut i agrair i col·leccionar aquests moments i, col·locar-los en el nostre àlbum de la vida per no oblidar. Per a mi el 2017 ha estat un any de retrobaments amb amics de l’adolescència i amb amics que per diverses raons semblava haver perdut i que he pogut recuperar, que tornen a estar al meu costat. Tinc una segona oportunitat que la vida m’ha regalat i que no penso desaprofitar, perquè a mesura que passa el temps valores més totes les persones que t’envolten, i tries millor a qui vols tenir al teu costat i a qui no. Per aquesta raó, tenir a una de les meves millors amigues una altra vegada a la vida és un regal, haver pogut recuperar una amistat truncada, també ho és, i poder ampliar la llista de nous amics, aquells que han demostrat que sempre hi són, amb els que hem compartit moments de tota mena, és el colofó ​​per batejar el 2017 com l’any de l’amistat. Com a la novel·la de la Care Santos, MITJA VIDA, guanyadora del Premi Nadal només començar l’any, els retrobaments amb amistats del passat sempre remouen emocions per bé o per mal.

El 2017 ha estat, també, un any de superació, de treball personal amb mi mateixa, i gràcies a llibres com TU PODER NINJA de l’Eva Sandoval he pogut ser més flexible amb mi mateixa i entendre millor que no cal lluitar per aconseguir els teus somnis. També ha estat un any d’aprenentatge, de recerca, i amb l’ajuda del llibre d’en Francesc Miralles i de l’ Héctor García, IKIGAI, he trobat el que em motiva a moure’m d’una manera determinada a la vida. I en aquestes estones de placidesa lectora m’han acompanyat personatges brillants com en Guille i l’Amalia, que l’Alejandro Palomas ha creat perquè entrin a les nostres vides i s’hi quedin, o la Rebecca, la protagonista de la novel·la de la Bárbara Alves, amb la qual he rigut com mai amb un pot de Nutella a la tauleta de nit. I també moltes més novel·les trepidants com les de la Paz Castelló, la Núria Pradas, la Susana Rodríguez Lezaun, la Carmen Conde, l’Esther Sanz , en Gabriel García Oro , en Xulio Ricardo Trigo o la Sílvia Tarragó que han omplert aquest any de bones lectures, aportant cadascuna d’elles alguna cosa bona per a aquesta capseta de records que juntament les meves vivències, tancaran el 2017 amb un somriure. Perquè els llibres són els meus companys de viatge en tots els sentits, i em sento afortunada de poder estar envoltada d’aquest regal cada dia.

La meva recomanació d’avui és que aquest Nadal no faltin llibres a cap llar, són un dels millors regals que podem fer, perquè llegir és viure, entendre, educar, gaudir, reflexionar i divertir-se. Així que us deixo el millor catàleg perquè pugueu triar un llibre per a cada persona estimada, segur que us ho agrairà.

Bon Nadal i un meravellós 2018 per a tothom!