Quantes vegades he parlat d’amistat en aquest Blog, i és inevitable fer-ho, ja que moltes novel·les que m’agrada recomanar tenen l’amistat com un dels seus temes principals. Per mi és una cosa importantíssima, ho ha estat sempre, i per això he tingut moltes decepcions, perquè el meu concepte de l’amistat és tan gran, que sempre pensava que havia de ser recíproc, i no és veritat. L’amistat cadascú la viu a la seva manera, i no pots exigir a ningú que la visqui com tu. Per a mi un amic és un tresor, és algú que t’acompanya en els moments bons i en els dolents, amb qui pots parlar de tot i de res, qui et sap escoltar i amb qui compartir silencis.

La vida m’ha ensenyat que amics de veritat n’hi ha pocs, i que cal ‘esforçar-se’ per conservar-los. Vivim entre molts coneguts que ens fan riure i passar bones estones, però els AMICS en majúscules els podem comptar amb els dits d’una mà, almenys jo. Una de les meves alegries més grans és haver pogut recuperar una amistat que vaig perdre pel camí per un error que encara he de acabar d’entendre, però que segur vaig cometre. Ha tornat a la meva vida i la vull agafar i no perdre mai més, aquesta és la meva amistat de tota una vida. És veritat que he fet noves amistats últimament, moltes relacionades amb l’esport, que em fan feliç i que espero que es quedin i siguin de les de veritat. Tant de bo puguem aconseguir-ho, és un dels meus reptes.

I en aquesta etapa, una de les grans amistats que tinc ha estat amb l’autora de la novel·la que avui tinc el plaer de recomanar; TAL COM ÉREM/ TAL COMO ÉRAMOS de la Sílvia Tarragona. Ella em va demanar suport i l’hi vaig donar, i vam passar moltes tardes amb un Poleo Menta explicant-nos la vida i construint aquesta novel·la, que ella ha escrit magistralment i que no deixa de ser un cant a l’amistat, a les relacions profundes i estables, com la família i els amics de sempre, els que hi són. No deixa de ser una recerca de la vida perfecta, la qual la protagonista s’adona que no existeix, però aprèn que cal saber a qui tries perquè estigui al teu costat i a qui t’agafes per a superar les dificultats i compartir les alegries. La Sandra, la protagonista d’aquesta novel·la, narra el poder de les relacions humanes, la lluita contra l’adversitat, el enamorar-se de la persona equivocada i el plaer de comptar amb uns amics amb els quals refugiar-se, plorar, i seguir endavant. Sempre cal seguir endavant i TAL COM ÉREM / TAL COM ÉRAMOS és un exemple de superació que ens deixa un bon gust de boca, ni dolç ni amarg, i que la meva estimada amiga Sílvia ha treballat perquè no ens deixi indiferents, perquè toqui, remogui i, això no és gens fàcil. A més de reflexionar, la novel·la ens fa passar una molt bona estona. Felicitats Sílvia, prova més que superada.