Blog de Bruno

Avui és 8 de Març, el Dia de la Dona, i moltes dones no han anat als seus llocs de treball per reivindicar aquesta igualtat amb la qual hem crescut, almenys la meva generació, i que a la pràctica, queda clar en molts casos que no existeix. Malgrat tot, per a mi el dia de la dona és cada dia, perquè som unes lluitadores, unes equilibristes, unes malabaristes per a poder arribar a l’infinit i més enllà: Ser bones a la feina, millors a casa i a més estar estupendes. Els dies haurien de tenir 48 hores i potser encara me’n faltaria alguna per poder fer amb calma tot el necessari, però me’n surto i ho aconsegueixo. He encaixar mil peces, però les encaixo, i el millor de tot això és preguntar-se a una mateixa si ho fas perquè vols o perquè ho has de fer. Crec que aquí està el quid de la qüestió. Si ho fas perquè vols, no hi ha res a dir, segur que et sents bé, forta i amb energia per arribar on desitges. Però si ho fas perquè ho has de fer, entraríem en un llarg debat ja que potser és aquest el petit error, o diguem-ne com vulguem cadascuna, el que ens provoca una insatisfacció permanent. T’ho has plantejat?

Estic segura que dones com les protagonistes de novel·les que hem presentat en aquest blog s’ho haguessin plantejat. Totes elles són dones fortes i emprenedores que han aconseguit el que volien. La Mia, protagonista del llibre LO QUE SUCEDIÓ CUANDO ME ROMPISTE EL CORAZÓN, supera el mal tràngol amb força de voluntat, la Nía, a CICATRICES DE CHAROL, lluita pels seus ideals, la IRINA ha de començar de zero, la Amalia a UN AMOR, lluita per la família, i la Blanca Luz a EL COLOR DE LA LUZ  ho fa per l’amor vertader. Totes són valentes i fortes, amb els seus moments de debilitat i d’incertesa, però miren cap endavant i es dirigeixen a la meta, com la majoria de les dones que conec i que admiro, i amb les que celebrem que cada dia és el nostre dia si fem el que volem fer de cor i per convicció.

Descobrir autors seria una de les funcions d’un agent literari. No obstant això, cada vegada és més difícil poder-ho fer ja que la nostra feina s’ha convertit en un treball molt burocràtic i de moltes hores, per tant, ens queda poc temps per llegir el que hem de llegir, perquè el que vols no pots. Així doncs, per a les noves veus a les quals s’ha de dedicar calma i tranquil·litat, mai sóc capaç de trobar el moment adequat i són les obres que sempre queden per aquest “després” i, estic segura, que hem perdut pel camí a bons escriptors que mereixien una oportunitat. No obstant això, no vam deixar escapar a la Berta Pichel amb les seves CICATRICES DE CHAROL, amb una presentació que ens va entrar pels ulls de manera ràpida i va provocar que llegíssim més de pressa del que és habitual, enamorant-nos d’aquesta novel·la que acaba de publicar Ediciones B.

Una novel·la d’amor però sobretot de superació situada abans de la Guerra Civil al Bierzo. Sé que sembla una novel·la històrica més, però no ho és, ja que el personatge femení, la Nía, té un poder magistral que t’enganxa a ella de principi a fi. A més se situa en una zona poc coneguda i preciosa d’Espanya, que la decora de manera subtil, desembocant en una gran novel·la de les que agraden al gran públic i que sabem que no decepcionarà. Una nova veu, que s’estrena amb una novel·la que mereix aquesta oportunitat perquè és una barreja perfecta de bona novel·la comercial, emmarcada dins d’un marc històric però que, amb la trama d’amor i superació, fan que sigui alguna cosa més que una novel·la de gènere que abasta sentiments de tota mena, que atrapen al lector i deixen aquest bon gust de boca en l’acabar l’última pàgina.

La violència és inadmissible. Des de petita m’han ensenyat que amb violència no s’aconsegueix res, sempre hem apostat pel diàleg i així hem crescut i, potser per aquesta raó, no entenc moltes de les coses que estan passant avui dia.

És evident que les notícies estan plenes de tota mena de violència i desafortunadament, la violència de gènere continua sent notícia com una violència més amb la qual ens ha tocat conviure. I aquest és un dels punts clau en la novel·la de Paz Castelló, DIECIOCHO MESES Y UN DÍA, guanyadora del premi Letras del Mediterràneo i publicada per Umbriel. La trama comença a partir de que la protagonista, la Sabina, que viu a Peñíscola i és pintora, veu com la seva millor amiga és assassinada a mans del seu exmarit, i això la porta a emmalaltir, a no saber com pair una cosa com aquesta. Des de la mort de la seva amiga, la Sabina no pot sortir del seu àtic, TÉ AGORAFÒBIA, i només té una obsessió; fer justícia.

Paz Castelló escriu de meravella, el seu blog i les seves xarxes socials tenen molts seguidors (2300 seguidors a Twitter i uns 4400 a Facebook) i, és capaç de combinar la bona ploma amb temàtiques fortes, com la que ens presenta en aquest thriller que fa que el lector senti l’ofec, la por i la ‘bogeria’ d’aquesta protagonista com si li estigués passant a ell mateix. No és una novel·la més, ja que té tots els ingredients d’un bon thriller literari i podria entrar en el que s’ha anomenat domestic thriller, perquè la protagonista malalta és la que trama una venjança que farà tremolar més d’un, mentre anem perdent l’aire perquè, com la Sabina, ens costa respirar a mesura que van passant les pàgines. Un equilibri perfecte entre una novel·la comercial i una de literària, tractant un dels temes que, lamentablement, més preocupen a la nostra societat;  LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Un cop més aquesta autora alacantina l’encerta i s’està fent un lloc més que merescut en el món editorial

Estem a la setmana de l’amor. Cors per tot arreu, informació sobre escapades per a parelles t’omplen la bústia del correu electrònic, anuncis per la tele enfocats a la parella i al dia de Sant Valentí… És ja una tradició. Malgrat tot,  per a mi l’AMOR ha de ser un amor de cada dia, no d’una vegada a l’any i no és només un amor de parella, sinó un AMOR en general, obert a amics, a fills i a aquells als que veus cada dia. Crec fermament en l’amor cap a un mateix, perquè si t’estimes a tu, pots estimar als altres.

Per aquesta raó, la novel·la de Rocío Carmona, LO QUE SUCEDIÓ CUANDO ME ROMPISTE EL CORAZÓN, que debuta com a escriptora en literatura per a “adults” amb Duomo després de triomfar amb les seves obres per a joves com LA GRAMÁTICA DEL AMOR o EL CORAZÓN DE HANNAH, m’ha encantat. M’ha atrapat i he caigut rendida als peus de la protagonista, la MIA, una dona d’avui dia, de trenta quatre anys que acaba de trencar amb l’Àlex i que s’ha d’enfrontar a un estiu a la ciutat amb el cor trencat. A més, la Mia perd la feina i la suma d’ambdues coses la duu a una tristesa profunda que molts hem sentit segur alguna vegada, de la qual pensa que mai podrà alliberar-se. El món se li enfonsa però ella sap que ha de prendre decisions per tornar a aixecar-se, només hi ha un camí, i per començar a caminar ha de curar les ferides del seu cor trencat. Així, a poc a poc, començarà l’aventura de travessar el dolor i de descobrir-se a si mateixa. És una novel·la que et fa plorar i riure alhora, una novel·la inspiradora que ajudarà els que tenen el cor trencat, però també als que alguna vegada li hem trencat a algú, perquè els camins de l’amor són infinits i tots hem viscut algun desengany o hem comès algun error. Hem gastat caixes de mocadors de papers, hem estat hores parlant per telèfon amb la nostra millor amiga demanant consol, ens hem menjat tota la xocolata de la nevera o la caixa de gelat més gran, però al final, hem trobat el que ens torna al nostre lloc, el que ens equilibra. La Mia corre, canta, fa nous amics, visita el museu dels cors trencats i ens descobreix els bars gatunos, passant pel seu propi dol, veiem reflectit el nostre i el de les nostres amigues i amics. Un llibre amb moltes capes, que no podrem parar de llegir per saber com la Mia aconsegueix el seu objectiu. Una novel·la brillant, amena, d’amor i de desamor, de sentiments oposats i de recollir els trossos del cor i fer-se més fort per estimar-se més. Ella és tot cor.

Una novel·la que agradarà a les lectores i als lectors que han gaudit amb MUJERES QUE COMPRAN FLORES o LA MÀGIA DE SER SOFÍA. Aquesta primavera ve carregada de bones novel·les, apunteu aquesta a la llista i regaleu-la a qui més estimeu. Així, farem una cadena d’amor vertader.

La setmana passada confessava que les olors formen part de la meva vida i aquesta setmana comparteixo amb vosaltres que la llum és un altre element essencial del meu dia a dia.  M’encanta la llum del cel a l’hivern, quan el dia es fa curt i el cel és de color rosa, gairebé morat. També, la llum càlida dels dies d’estiu que entra amb força per la meva finestra o els capvespres daurats que em regalo, molts caps de setmana, mirant el mar. Les llums ens acompanyen cada dia, les externes i les internes, i són les que ens guien i, encara que no ho sembli, crec que fins i tot ens influeixen en el nostre humor. No sé quin color posaria a la llum si n’hagués de triar un, ja que per a cada ocasió i per cada moment seria d’un color diferent. Crec que a la Marta Quintín, una autora jove que debuta amb la seva primera novel·la, EL COLOR DE LA LUZ, sota el segell de Suma de letras, també hauríem de fer-li aquesta pregunta, perquè de moment la seva cara té el color de la il·lusió perquè Suma de letras ha fet una edició preciosa de la seva novel·la. Creiem que la novel·la de la Marta Quintín té un potencial literari i comercial per poder fer-se un forat entre tan bones novetats que ens porta aquest nou trimestre i m’encantaria que li donéssiu una oportunitat a aquesta veu càlida, però alhora fresca, que arrenca amb força i passió desenfrenada una història on l’amor i l’art són els protagonistes, acompanyats sempre d’uns ulls de color indefinit que ens faran de guia en aquesta gran novel·la.

La història EL COLOR DE LA LUZ explora diversos temps i llocs (Espanya, la Guerra Civil, el Paris dels anys vint, Nova York …) i ens planteja una història d’amor descarnat, d’amor impossible per la inseguretat, la por i per la incapacitat de reconèixer que potser l’error va ser no estimar. La Blanca Luz és una empresària d’èxit té com a objectiu amassar una gran fortuna per comprar obres d’art. L’adquisició, en una subhasta de Nova York, d’un dels quadres del pintor Martín Pendragón complirà el somni d’una dona gran d’ulls enigmàtics. En aquesta mateixa sala, una periodista observa aquesta escena amb interès perquè està convençuda que darrere d’aquesta compra milionària hi ha un secret amagat i el vol descobrir. El que no sap és que serà la Blanca Luz la que decideixi com s’escriu la seva història.

Una novel·la plena de matisos, friccions i secrets que ens descobreix que tota obra d’art amaga una història que pot redimir-nos. Una obra plena de clarobscurs que faran d’aquest llibre una lectura altament recomanable.