Blog de Bruno

Leo Vidal, un periodista americà d’investigació, rep una important quantitat d’un misteriós mecenes per elaborar un informe sobre les riques fonts nazis durant i després de la Segona Guerra Mundial. Després de seguir diverses pistes per Suïssa, Japó i Barcelona, Vidal troba indicis que una poderosa organització d’extrema dreta està preparant diversos cops d’estat per instaurar un nou règim mundial.

La troballa d’una enigmàtica fotografia inèdita sobre l’expedició del cap de les SS a Montserrat sembla contenir la clau de la trama. El 23 d’octubre de 1940, Heinrich Himmler va fer una visita a Montserrat, on els nazis especulaven sobre la possibilitat que s’hi amagués el Sant Grial. Gairebé set dècades després, Leo Vidal descobrirà que el cap de les SS no buscava el vi sagrat, sinó que va amagar una desconeguda arma secreta en un lloc segellat de l’entorn del santuari. Una obscura germandat internacional ha custodiat durant anys aquest tresor, que aviat sortirà a la llum. Tot és a punt perquè hi hagi un nou regne. El Quart Reich.

Joana E. és una història real. És la història que va voler escriure Maria Antònia Oliver després de conèixer Joana. Com també va voler que fos en la veu de Joana, i no de qui escrivia, que fos explicada amb el seu propi llenguatge, la seva manera d’explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitats i moments de misèria, amb la seva por i amb la seva indignació, amb les coses que va voler explicar i les que va amagar, amb la ingenuïtat, la intel·ligència, la racionalitat i la passió amb què ella s’exterioritza.

Diu la llegenda que quan l’àvia Mencía, acompanyada de les seves filles i nétes, s’enfunda el seu visó fet malbé i posa els peus a la llanxa que l’ha de portar a l’illa de l’Aire, plouen cendres i el mar crema. Hi ha qui afirma que les protagonistes de la història són vives i, fins i tot, algú assegura conèixer-les.

Tanta vida  és l’aventura de set inoblidables dones, de les que van ser i de les que arribaran, de les que tiren endavant explicant l’inexplicable. Dones que pateixen, estimen, ploren, riuen i, sobretot, s’aferren amb valor i determinació a la vida per intentar treure’n el millor. En aquesta magistral novel·la, que confirma Alejandro Palomas com una de les realitats literàries més brillants, descobrirem un univers farcit de tendresa i esperança, no exempt de dolor i sofriment. Com ha de ser. Mencía i la vida t’esperen. Endavant.

Violeta, una jove il·lustradora, ha arribat a un carreró sense sortida. La seva vida de parella s’ha anat marcint com una flor sense aigua i ja no té forces per salvar-la. Per airejar-se i aclarir les seves idees, accepta una insòlita invitació: passar uns dies a una casa rural castellana amb uns antics companys d’escola que no veu des de fa més de deu anys. A banda de completar unes aquarel·les de flors que li han encarregat. La protagonista d’aquesta història s’haurà d’enfrontar als fantasmes del seu passat. Entre ells, destaca Mario, un amor de l’adolescència que cobra més força cada dia que comparteixen a la casa. Sota una pluja constant, que farà que germini en ells un sentiment adormit durant molt de temps.

No és dràcula només. En totes les èpoques, de les illes gregues a Haití, de Ceilan a Transsilvana, les tradicions parlen de morts vivents que es passegen entre els humans per acabar amb la seva vida o oferir-los l’eternitat. El mite del vampir és universal i etern. A vegades el signe del mal. És a vegades la metàfora de la soledat i de la infelicitat; aquell que mata tot allò que vol, tot allò que toca. A vegades, el vampir és l’habitant de l’altre món que està camuflat i ocult en el nostre interior.