Blog de Bruno

Estiu. Dues trucades telefòniques trenquen el silenci de la nit, desencadenant des de la foscor dos principis que potser portin dos finals diferents: En Bruno perd la seva parella en un accident de trànsit en plena matinada. Minuts després, el telèfon li torna l’existència de la Júlia, una filla a qui li va jurar no conèixer mai i que ara la reclama des de l’altre banda de l’Atlàntic. La Júlia està plena de perquès. Vol saber. Arriben aleshores els secrets, les confessions, també les trobades… A mesura que en Bruno composa per la Júlia aquesta íntima balada de pare a la distància, cinc veus de dona (l’àvia, la Lena, la Jasmine, la Irene, la tata Clara i la tieta Luna) aniran gravant a les línies d’aquesta carta la generositat, la grandesa i els límits de la força de l’amor. El tiempo del corazón és l’oportunitat que el destí dona a un home perquè aposti per la seva vida i per la seva veritat, demanant-li per ella el preu més alt: aprendre a beneir la pèrdua dels éssers més estimats. Per això, en Bruno s’haurà d’enfrontar a l’arriscada aventura de descobrir-se, de perdonar-se i de desvetllar a una petita desconeguda els racons més inquietat i porucs dels seus silencis.

La Lònia Guiu és una detectiu privada sorruda, feminista, independent, rebel i plena de contraccions. Les seves angoixes i pors la converteixen en una detectiu de carn i ossos, que comet errors i s’enfada molt per aquest motiu. Després dels seus estudis de cas a Estudio en lila i Antípodas, aquesta vegada s’ha d’enfrontar amb un cas trist i repugnant i per això haurà de viatjar de Barcelona a Colònia, al nord d’Alemanya i d’allà a la seva Mallorca natal, on reviurà bons i mals records de la seva infantesa.

“–Són putes de luxe, ves per on- Jem. –Això també ho sé. Però, ho són per gust o per obligació? – Lonia. –Ets tonta o què, Lonia? Hi ha alguna puta que ho sigui per gust?-Lida. La Lonia Guiu, la detectiu mallorquina, protagonista d’Estudio en lila, no trigarà gaire a comprovar-ho.  Primer a les Antípodes, en una aventura australiana amanida amb històries d’amor i plena d’amenaces, pallisses i a sobre tres cadàvers de dona. I després a Mallorca, entre empresaris turístics, proxenetes, ecologistes i carn de luxe per l’exportació. A l’illa, la Lonia Guiu comprovarà en la seva pròpia pell que la Lida tenia raó: cap puta ho és per gust. Sort que al final, Na Morgana no s’urbanitzarà.

Molts lectors ja són addictes a les vinyetes on la Maitena, amb mirada femenina, ens ensenya a riure’ns de nosaltres mateixos, de les relacions familiars i les conductes socials, amb un humor tendre i corrosiu. Aquesta secció, sota el títol de Mujeres superadas, inicia una sèrie que ja s’ha convertit en un èxit internacional com l’assolit per la seva germana gran. Dones alterades, historietes que, com la seva autora, va néixer a l’Argentina i es publica ja en innombrables mitjans d’Amèrica Llatina, des de Mèxic fins a Xile i a diaris europeus de prestigi com ara Le Figaro, de França, El País, d’Espanya; o La Stampa, d’Itàlia. Superadas va vendre  més de 35.000 exemplars en només uns mesos després del seu llençament.

Els sis relats que composen aquest llibre tenen en comú -com ho requereix el títol- la veu confident de la primera persona i del testimoni, el fet que es tracti d'un observador de la història, que pot sorprendre'ns per la seva condició – Serafina aprenent a volar o o venir d'un ens inanimat com per exemple, una estàtua –El futur d’un arcàngel a Managua– o d'un instrument com en el cas de – Ningú pot imaginar…Si bé els llocs varien des d'una plaça abandonada de Managua, passant per un carrer miserable de L'Havana, fins als àmbits d'un executant de contrabaix de l'Orquestra Nacional Espanyola, els personatges que habiten aquests espais tenen el mateix rostre desolat de qui no espera que les seves il·lusions es realitzin.