Blog de Bruno

Què passaria si després de deu anys de relació sentimental el teu nòvio t’envia a pastar fang durant un sopar romàntic? La tragèdia arriba el dia abans de Cap d’Any. Entre llàgrimes, raïm i campanades, els amics de la nostra protagonista l’esperonen amb un repte: «Tens 365 dies per trobar parella». I ella l’accepta. Passant per totes les fases del dol després d’una ruptura traumàtica, anirà enllaçant possibles candidats en unes anècdotes divertidíssimes, totes inspirades en fets reals.

Manual de supervivència d’una dona soltera és una comèdia femenina i feminista sobre el que significa ser dona soltera avui dia. Trobar una parella «normal» es pot convertir en un esport de risc. Una visió tragicòmica del món de les cites, les relacions sentimentals i els curiosos personatges (homes i dones) que ens podem trobar a la jungla amorosa del segle XXI.

El present volum aplega la totalitat dels contes escrits per Maria Barbal fins ara, tant els publicats en volums com els esparsos en publicacions periòdiques o en antologies temàtiques i, també, contes encara inèdits, que s’ofereixen en primícia. Tota la narrativa curta de qui ha destacat per damunt de tot com a novel·lista, però que des de bon començament va dedicar al conte volums tan esplèndids com La mort de Teresa, al qual van seguir Ulleres de sol, La pressa del temps, Cada dia penso en tu, Pampallugues o Bari.

La possibilitat d’oferir la totalitat dels contes en aquest volum, organitzats de manera diferent de com ens havien arribat fins ara, ens obre una nova dimensió, una lectura renovada, i en conseqüència ens dona la possibilitat de fer-ne una mirada actual. Una cosmovisió nova que ens ajuda a gaudir millor de tota la seva novel·lística.

La veu hi és sempre contundent, poderosa en matisos, en gran part gràcies a una llengua precisa i rica, que entra suau i ho amara tot. És amb el seu estil inconfusible fet de concisió, de claredat, que denota una gran expertesa, que captem aquesta ànima que ho vertebra tot.

«Arriben Tots els contes per remenar i triar-los d’un en un i me’ls miro amb simpatia i amor. Amb sort, podria ser que d’aquí un temps n’hi hagués uns quants més. Significaria que encara tinc força i paciència per escriure’n, que encara n’aprenc i, de les històries desitjades, me’n continuen sortint arguments que, després d’espolsar-se un munt de circumstàncies i paraules, aprimats, s’imposen. Aquests són uns quants dels contes que he escrit. M’hi voleu acompanyar?». Maria Barbal

Es pot controlar el temps?
Fins ara, creia que aquest era el meu treball, canviar petits successos en la línia del temps en el nostre propi benefici.

Les megacorporacions supervivents a «La fúria de Déu» es reparteixen el pastís d’un món devastat, però per a CRONOS tot és més fàcil. Tenim la Mitra, la màquina que ens permet interferir en els successos esdevenidors. Són només petits detalls, a penes perceptibles, en una línia temporal que no canvia, que roman sempre immutable. Fins ara.

Em dic Orestes Brunn i soc el millor agent de AION. Sense saber com, he canviat la línia del temps amb conseqüències nefastes per a la meva realitat. I faré el que faci falta per a retornar-la a la normalitat.

Una volta de rosca a les aventures de viatges temporals.

Un món devastat, un home que busca als seus pares desapareguts, un succés que canvia per sempre la seva realitat.

Quan l’any 1990 el Pol Mas veu que l’Ava Gardner ha mort als seixanta-set anys recorda que la va conèixer durant el rodatge de Pandora y el holandés errante a Tossa de Mar a l’hotel familiar Àncora. Un rodatge inoblidable que va significar el seu pas de la infància a la joventut marcat per l’amor per l’actriu, que li durarà tota la vida.

Un relat deliciós, lluminós, ple de vivències i glamur, amb personatges inoblidables com Ava Gardner, Mario Cabré o Frank Sinatra, en un marc incomparable com és la Costa Brava dels anys cinquanta.

🏆 Premi Prudenci Bertrana 2023.

El 1948, després de la Segona Guerra Mundial, Viena està tota derruda. Gairebe no hi ha menjar i també es molt difícil trobar feina. La Johanna, que te setze anys, aspira a treballar de cambrera en una cafeteria, ja que ha de mantenir la mare, enfonsada en una depressió des que el marit va morir al front. Quan no li donen la feina, el món li cau a sobre. Pero, aquell dia un encontre casual amb un psiquiatre víctima de la persecució nazi i amb un jove nord-americà l’ajudaran a trobar la motivació per viure.