Blog de Bruno

Un doble i salvatge assassinat; un ritual heretge; una família destrossada per la Inquisició. El Segle d’Or com mai te l’han comptat.

Rigor, suspens i un estil narratiu impecable s’uneixen en Libel de sang.

Durant el cru hivern de 1620 un espantós crim ha sembrat el pànic en cada racó de Madrid: una jove ha estat violada i enterrada al costat d’un nen al qual li han extirpat el cor. Ningú en la Vila dubta que es tracta d’un assassinat ritual, i aviat sorgeix en les tertúlies un «libel de sang» contra l’escrivà Sebastián Castro i la seva esposa, una acusació falsa que culpa als jueus de sacrificar a menors cristians per a realitzar màgia negra.

Per sort, Alonso, el fill major del matrimoni, ha aconseguit escapar de la Inquisició, encarregada d’investigar el delicte, i dels seus horribles mètodes; però ara haurà d’enfrontar-se a altres perills no menys terribles: el fred, la fam i als miserables que poblen els carrers.

Devastat i sense més ajuda que la de dos murris vagabunds, intentarà dur a terme l’únic objectiu que el manté amb vida: rescatar als seus pares.

Quan la fe en Déu encenia cors, però els delictes contra ella prenien fogueres.

Una història de vides creuades marcades per la pèrdua, i una reflexió: cap on va la maternitat.

La Sara acaba de donar a llum en un pis abandonat del Raval. Només té disset anys i va fugir de casa. En situació més que precària, accepta que l’Àlex, el pare, abandoni la criatura en un barri benestant, perquè algú altre la trobi i se n’ocupi. Amb la seva, s’encreuen altres vides marcades per la pèrdua: el Pepe és un jardiner que s’està quedant cec, la Glòria lluita per defensar la innocència de la filla morta en un accident de trànsit, mentre el seu marit s’evadeix en alcohol, la Irene paeix la defunció de la mare i intenta sense èxit quedar-se embarassada. Passats uns mesos del part, la Sara intenta retrobar la seva filla i entra en contacte amb la Marga, una professora de piano que s’està quedant sense alumnes.

La lliçó de piano ens transporta a un futur proper que ha accentuat els contrastos entre rics i pobres i ha intensificat la virtualitat i la manca de contacte real. Combinant les històries presents i passades d’aquests i altres personatges, Bea Cabezas capgira el temps i contrapunteja els protagonistes, amb el resultat d’una novel·la fluida i emocionant, rabiosament arrelada a la contemporaneïtat, que posa en el centre les relacions de pares i fills i, particularment, la maternitat.

Els carrers de Barcelona es convertiran en l’escenari d’una novel·la que es llegeix com un true crime, escrita per un mosso de la Unitat d’Investigació Criminal.

Una guerra pel control del territori i el narcotràfic a Barcelona entre diferents grups criminals, durant els anys 2016 i 2017, va portar la sang als carrers i va omplir de titulars la premsa del moment. Amb tirotejos i sicaris contractats que actuaven en un escenari de violencia i poder on la droga tenia un paper important.

Aquesta realitat ha estat la font d’inspiració per escriure la novel·la que ara tens a les mans. Aquells fets han permes a l’autor crear l’ambient perfecte per explicar una historia de venjança, i que va neixer d’uns fets tan reals com els que van passar a casa nostra. El confident es una novel·la coral protagonitzada per diversos personatges que, units per un passat marcat pel dolor i el rancor, un dia van haver de triar entre la seva vida o passar comptes: l’Emilio, un exmilitar de les FARC colombianes amb un passat truculent; en Raül, un pare que no pot oblidar el seu fill, i l’Esmeralda, una noia colombiana víctima de la guerra interna del narcotràfic i ara infiltrada en en l’entramat criminal. Tots tres posaran al límit la sergenta Elisa Codina i el caporal Jordi Carter, dos membres de la policia catalana que hauran de lluitar, des de posicions molt diferents, per intentar posar fi a la lluita entre els grups criminals.

De vegades no podem mirar fixament la realitat, per això hi haurà moments en què aquesta novel·la incomodarà, però serà massa tard per poder fugir.

Una novel·la fascinant sobre la desconeguda i complexa relació amorosa entre Martin Heidegger i Hannah Arendt.

Martin Heidegger i Hannah Arendt es van conèixer el 1925 a la Universitat de Marburg. Ell era professor i ella, la seva alumna. Ell estava casat i ella era soltera. Ella tenia divuit anys i ell, trenta-cinc. Així comença Amor sense món, l’extraordinària novel·la de Miquel Esteve sobre la relació que van mantenir fins al final de les seves vides malgrat tots els obstacles.

Amor sense món narra de manera trepidant i, alhora, amb una extrema delicadesa, el tumultuós idil·li entre dues de les grans figures de la filosofia i el pensament europeu. Com poden estimar-se una sensible intel·lectual jueva i un professor de màxim prestigi que va militar al partit de Hitler? Marcada sempre per una angoixant tensió, la relació entre Arendt i Heidegger evoluciona de manera tempestuosa i es converteix en un exemple d’amor espiritual i filosòfic que va més enllà de vincles terrenals: amor sense món. Miquel Esteve ha aconseguit plasmar una de les històries d’amor més increïbles, contradictòries i apassionades de l’últim segle, encara avui sorprenentment oblidada, que avança amb el teló de fons d’uns episodis crucials que marcaran per sempre l’esdevenir de la humanitat. Una lectura ideal per a endinsar-se en la vida i l’obra de dos intel·lectuals claus per a entendre el món contemporani.

«A les muntanyes de la Vall d’Aran hi bufa la brisa del sud. L’os Cachou desperta suaument de l’estat d’hibernació, molt a poc a poc. De la primera cosa que és conscient és de les olors clares i intenses que l’aire fresc de la muntanya infiltra fins al fons del cau. Resulten agradables. […] Les olors li han despertat la gana, i sent l’impuls d’anar a buscar menjar i aigua.»

El 9 d’abril de 2020, el cos de l’os Cachou va aparèixer sense vida en una muntanya de la Vall d’Aran. En un primer moment es va atribuir la mort a un accident, però una trucada al cos d’agents forestals ho va canviar tot: Cachou podria haver estat enverinat. La investigació judicial que es va obrir a continuació és la primera que es desplega per la mort d’un animal protegit, i ha posat el focus en la controvertida reintroducció de l’os bru al Pirineu i en una trama organitzada que hauria col·laborat en l’eliminació d’un animal incòmode.

El periodista David Marín s’ha submergit en la documentació existent, ha entrevistat les diverses persones implicades i, finalment, ha recreat en una crònica apassionant tots els fets que van conduir a la mort per enverinament del malaguanyat Cachou —un cas que està ja en la fase final de la instrucció judicial.