Blog de Bruno

Algú observa les germanes Albás des de la foscor. Sap perquè va desaparèixer la Natalia Albás quan era una nena i per què ha desaparegut la seva germana Rebeca ara, sent ja una adolescent. Quan la Rebeca, donada per morta, comença a enviar missatges amenaçadors, s’inicia una inquietant investigació per aclarir el misteri. Per què la família Albás sembla víctima de la maladicció? Enveja, culpes…moltes podrien ser les causes, però només una n’és la vertadera. I l’autèntica, terrorífica veritat, només la coneix el dueño de las sombras.

La llibertat no existeix. La vida només et dóna dues opcions: Convertir-te en part del ramat o morir.Aquesta és la màxima que travessa pel cap de Miki, un jove barceloní que vol fugir de la seva destinació. Fer els deures, acabar els estudis, buscar una feina digna? O és millor vendre pastilles, conduir com un boig i creure que ets el rei del barri? On està el teu futur Miki? Tens dues opcions, només dues, escull. Ketchup és una mirada literària sobre l'abandó moral a la qual està sotmesa la joventut urbana, una novel·la que retrata amb la precisió d'una crònica el buit d'una generació perduda, un món ben palpable que el lector, si puja una tarda a un tren de rodalies, podrà reconèixer en algun racó.

En Ramon Cardona és un vocalista que canta tangos i boleros a les festes dels pobles. Però no sempre ha estat així. Vint anys enrere, abans de la guerra, somiava que tot seria una altra cosa: un futur feliç en un món feliç. La guerra ho va canviar tot. La guerra el va fer marxar de Terrassa, la seva ciutat. I també el va allunyar de la Bruna. Ella es va quedar i va sofrir. Durant vint anys ha fet tot el que ha pogut per oblidar moltes coses. Ara està casada i no s’ha mogut del barri. No ha vist mai més en Ramon. Un dia de l’any 1956, en Ramon Cardona torna a la seva ciutat. La ciutat de les fàbriques i de les sirenes, la ciutat de l’immigració i de la feina. Torna desenganyat i confús. Ell es pensa que només torna per cantar, però trobarà el passat: els carrers, les persones, la memòria de si mateix. La Bruna també. En un sol dia, la vida d’en Ramon, de la Bruna, de tots aquells personatges, donarà un gir. De sobte es desenterrarà tot allò que semblava oblidat, la sang, els morts, la força, però també la revolta, el desig i l’amor.

Durant deu anys de la seva joventut, tres personatges (dos nois i una noia) s'entusiasmen, dubten, es desitgen i s'il·luminen amb intensitat. A les seves esquenes, dos paisatges dels anys trenta: un de tràgic, el temps de les grans ideologies, de la guerra, de la mort i un de plàcid, els estius a Favinyana, la claredat de Juliol en una illa mediterrània i amable. Anys després un d'aquells tres amics conta el record que té del món. El resultat és una novel·la ambiciosa i complexa sobre la tensió entre ideologies i els individus en una època dolenta.

En els guetos de Varsòvia, Lodz Vílnius o Cracòvia, hi havia unes jueves nomenades per les autoritats alemanyes. Les seves funcions eren mantenir en ordre i sota control la vida del gueto. El president del Judenrat de la inexistent però probable ciutat Bielorussa de Jenovice va ser Saül Steiberg. Al voltant d'aquesta figura ambigua, situada a mig camí entre la traïció i el heroisme, Vicenç Villatoro se submergeix en el malson de l'holocaust, combinant elements de la novel·la i del reportatge, incorporant a la ficció un mosaic de veus tan diverses com les de Hannah Arendt, Albert Cohen, Salvador Espriu o Primo Levi.