Blog de Bruno

La clau per aturar la fi del món es troba a Girona. La nova i trepidant aventura de Leo Vidal, el protagonista d’ “El Cuarto Reino” .Un antiquari del barri jueu de Girona descobreix, a l'interior d'una calaixera, una sèrie de misterioses cartes que anuncien la data de la fi del món: 2013, xifra resultant d'un càlcul numèric de la Bíblia que coincideix amb la predicció del calendari maia per a l'Apocalipsi. Quan aquestes cartes són robades, Leo Vidal rep la trucada de l'antiquari amb una atractiva proposta: trobar-les a canvi de molts diners. La nova aventura de Leo Vidal el porta a viatjar pel sud d'Europa, mentre és testimoni de diferents crims i segueix les pistes que algú li proporciona a través de les cartes del tarot. Però a mesura que s'apropa al cor de la investigació, descobrirà que la fi del món pot ser total i irreversible, si no desxifra un críptic enigma que es remunta a dos mil anys enrere.

Reinaldo és el bibliotecari d'una ciutat aïllada a la riba d'un riu cabalós en què ningú excepte ell sap llegir. Les pàgines dels llibres només serveixen per atiar el foc de les fogueres que envolten la ciutat i la protegeixen dels mosquits, transmissors d'una estranya malaltia.

Els que emmalalteixin són expulsats de la ciutat. Un comité científic en certifica el contagi i, davant del silenci dels ciutadans, la policia els obliga a travessar les fogueres i remar fins a l'altra riba del riu per no tornar.

A la ciutat no es parla del passat. L'escriptura es va prohibir fa molt de temps i tots els sabers s'han anat perdent. Els seus habitants viuen sotmesos dòcilment a la voluntat de les autoritats: el metge, la governadora, el cap de la policia. Ningú no es rebel·la ni prova d'escapar-se.

Reinaldo comença a qüestionar els costums de la ciutat i el conformisme dels ciutadans quan s'acosta el moment en què la seva filla, que és a punt de fer tretze anys, ha de superar la cerimònia d'entrada a l'edat adulta: haurà de passar una nit sencera en un recinte tancat envoltada d'enormes aranyamones. Només llavors començarà a pensar que és possible anar més enllà dels límits.

La Rosa té trenta-sis anys i és fotògrafa. Quan era petita el seu pare va abandonar la família i des de llavors l’ombra d’aquest home que no va a arribar a conèixer està present a la seva vida. Un dia la Rosa rep una carta des de Mèxic que li informa que el seu pare acaba de morir. Amb l’excusa d’una exposició fotogràfica, viatjarà a Mèxic, on coneixerà la seva família paral•lela, el motiu pel qual el seu pare els va abandonar. Mentrestant, l’Àngel, la seva parella, li proposarà tenir un fill. 

Un pare possible és una història, alhora reflexiva i apassionant, sobre la paternitat, les relacions entre homes i dones i els conflictes familiars. Per a la Rosa aquest viatge suposarà un retrobament amb el passat en el que buscarà la seva identitat.

“El buit és la plenitud d’allò possible. La teva gran oportunitat”, digué el mag. Una nena que va decidir no començar a parlar, un arquitecte d’èxit que, després d’un estrany segrest, va perdre tot el que tenia i va guanyar el que mai hauria pogut imaginar, un metge solitari que va creure que atropellava un gat blanc i que va descobrir en un parc el senzill valor de la veritat o una dona que es va escapar de la tristesa i es va despertar una tarda de tardor en un bosc, abraçada a una óssa ferida que li va ensenyar a plorar.

Aquest és un viatge per a qui hagi decidit saber. Vet aquí El cuaderno del mago. La seva màgia arriba teixida per les vides de homes i dones, que potser ja coneixem o que estem a punt de conèixer. És el tren de la vida, de les preguntes i les respostes que el mag ha decidit revelar per guarir.  Per ajudar. Vet aquí un secret. Diuen els que en saben que la felicitat ens espera en algun lloc d’aquest quadern. Que només cal saber veure-la. I fer-la nostra. Comença l’aventura.

Us heu preguntat mai en contra de què esteu? Potser en contra dels personatges excèntrics, dels polítics corruptes –i dels no corruptes-, de la justícia humana –o de la injustícia-, del turisme de masses, de les supersticions esotèriques, de les tradicions boges, dels pisos minúsculs, de les amistats hipòcrites, dels que us fan sermons…? O potser, també esteu en contra dels que estan en contra de tot?

Estem en contra és una visió satírica de la vida moderna. Xavier Gual, a través de personatges curiosos i situacions inesperades, presenta el món com una espècie de joc de disbarats. Però de disbarats molt humans. Escrit amb un estil penetrant, Estem en contra va més enllà de l’humor. Per què hem d’estar en contra d’això i no d’allò?