Blog de Bruno

Només falten quatre dies per Nadal i per començar un petit descans, que la majoria agraïm després d’afrontar l’últim trimestre de l’any. Ara toca recordar totes les coses bones que hem viscut i agrair i col·leccionar aquests moments i, col·locar-los en el nostre àlbum de la vida per no oblidar. Per a mi el 2017 ha estat un any de retrobaments amb amics de l’adolescència i amb amics que per diverses raons semblava haver perdut i que he pogut recuperar, que tornen a estar al meu costat. Tinc una segona oportunitat que la vida m’ha regalat i que no penso desaprofitar, perquè a mesura que passa el temps valores més totes les persones que t’envolten, i tries millor a qui vols tenir al teu costat i a qui no. Per aquesta raó, tenir a una de les meves millors amigues una altra vegada a la vida és un regal, haver pogut recuperar una amistat truncada, també ho és, i poder ampliar la llista de nous amics, aquells que han demostrat que sempre hi són, amb els que hem compartit moments de tota mena, és el colofó ​​per batejar el 2017 com l’any de l’amistat. Com a la novel·la de la Care Santos, MITJA VIDA, guanyadora del Premi Nadal només començar l’any, els retrobaments amb amistats del passat sempre remouen emocions per bé o per mal.

El 2017 ha estat, també, un any de superació, de treball personal amb mi mateixa, i gràcies a llibres com TU PODER NINJA de l’Eva Sandoval he pogut ser més flexible amb mi mateixa i entendre millor que no cal lluitar per aconseguir els teus somnis. També ha estat un any d’aprenentatge, de recerca, i amb l’ajuda del llibre d’en Francesc Miralles i de l’ Héctor García, IKIGAI, he trobat el que em motiva a moure’m d’una manera determinada a la vida. I en aquestes estones de placidesa lectora m’han acompanyat personatges brillants com en Guille i l’Amalia, que l’Alejandro Palomas ha creat perquè entrin a les nostres vides i s’hi quedin, o la Rebecca, la protagonista de la novel·la de la Bárbara Alves, amb la qual he rigut com mai amb un pot de Nutella a la tauleta de nit. I també moltes més novel·les trepidants com les de la Paz Castelló, la Núria Pradas, la Susana Rodríguez Lezaun, la Carmen Conde, l’Esther Sanz , en Gabriel García Oro , en Xulio Ricardo Trigo o la Sílvia Tarragó que han omplert aquest any de bones lectures, aportant cadascuna d’elles alguna cosa bona per a aquesta capseta de records que juntament les meves vivències, tancaran el 2017 amb un somriure. Perquè els llibres són els meus companys de viatge en tots els sentits, i em sento afortunada de poder estar envoltada d’aquest regal cada dia.

La meva recomanació d’avui és que aquest Nadal no faltin llibres a cap llar, són un dels millors regals que podem fer, perquè llegir és viure, entendre, educar, gaudir, reflexionar i divertir-se. Així que us deixo el millor catàleg perquè pugueu triar un llibre per a cada persona estimada, segur que us ho agrairà.

Bon Nadal i un meravellós 2018 per a tothom!

El bloc d’aquesta setmana és especial perquè, excepcionalment, no recomanaré cap llibre. Avui escric per demanar-vos un trosset de solidaritat. Estic orgullosa que una de les milers d’idees que ocupen el meu cap hagi pogut fer-se realitat i que avui, dia 14 de desembre, puguem estar celebrant el cinquè aniversari de LA LITERATURA ALIMENTA. Una iniciativa que se’m va acudir veient l’anunci d’ Educo, dels primers que van fer per donar-se a conèixer i, com que sempre m’ha agradat ajudar, vaig pensar que des de l’agència podíem unir forces i fusionar literatura i solidaritat. Així va néixer aquesta campanya, gràcies a tots els que ens seguiu, als nostres autors, que són fidels cada any per recaptar diners per aquesta ONG que lluita perquè cap nen es quedi sense un plat calent al dia, aconseguint beques menjador per a les escoles.

Cada vegada més gent que forma part de l’engranatge del món editorial, com editors, llibreters, lectors i dissenyadors, ens ajuden a que aquest somni creixi poc a poc, i a que puguem recaptar més diners i ajudar als que més ho necessiten. M’il·lusiona veure que hem aconseguit un llarg recorregut, i que no ens hem cansat, no hem tirat la tovallola, sinó al contrari, cada vegada tinc més il·lusió per preparar aquesta festa solidària. Malgrat que no és fàcil reunir a la gent, fer la convocatòria i pensar en l’esdeveniment, la il·lusió em pot i el poder posar el meu granet de sorra en alguna cosa que val la pena em fa plenament feliç i m’emociona veure el suport incondicional dels amics, ja siguin del món editorial o no, per formar part d’aquest equip, que intentem aportar el que podem per ajudar a famílies a les quals els és impossible poder donar als seus fills un plat calent cada dia. Sembla impossible que hi hagi famílies en aquesta situació, perquè pensem que la crisi ja ha passat, però lamentablement no és així, i hem de prendre consciència que hi ha gent que necessita ajuda.

La vida, per mi, no té sentit si no donem el que tenim a aquells que estimem, a aquells que ho necessiten. I tampoc tindria sentit si no donés les gràcies a tots els que ens heu ajudat a que aquesta petita idea, sortida del cor, sigui una realitat i pugui convertir-se en la festa literària i solidària del sector. Així que aquesta tarda espero vendre moltes samarretes solidàries perquè aquest any siguin més de 400 nens els que puguem ajudar. Pintem aquest dia de color negre i groc, els colors de la solidaritat literària, per aconseguir un nou rècord, i que el 2018 sigui un any ple de llibres que alimentin les ànimes, que segur ens fan millors. La literatura alimenta l’enginy, la saviesa, l’humor i també dóna a qui ho necessita. BRINDEM PER AIXÒ AMB UN SOMRIURE.

Les sèries de televisió marquen tendències i aquest any, Netflix ens va regalar Per 13 Raons  en format sèrie, i això va fer que les vendes del llibre s’enlairessin. La imatge sempre capta primer l’atenció dels joves que han nascut ja en l’era digital, però després van a pel llibre, així que no cal desesperar encara. Una de les sèries que també ha enganxat a la majoria dels adolescents és Merlí, que s’emet a TV3 en català, però la primera temporada també es va emetre en castellà a La Sexta. La idea de base és transmetre els valors de la filosofia als adolescents a través d’un professor irreverent, però que ensenya una de les assignatures aparentment més seriosa i que per a molts és l’assignatura “conyàs“. No obstant això, el professor “guillat“ sap com explicar cada filòsof de manera original i divertida, i fins i tot els explica com podem aplicar avui en dia el que aquests savis deien, i que aquesta saviesa no està gens obsoleta, tot el contrari.

Per aquesta raó, crec que el llibre FILOSOFIA PER TREMPAR de JR Casafont pot ser una lectura molt amena per a tots els seguidors de la sèrie, que està a punt d’arribar a la seva fi, crec que li queden dos dilluns o només un. Així que el llibre pot ser una eina més per acabar d’entendre que la filosofia pot ajudar-nos a prendre les decisions diàries, com conèixer-te a tu mateix i com relacionar-te millor amb els altres, els secrets de la metafísica, la frontera entre el bé i el mal en un món com el d’avui, com ser espiritual en un món materialista, i el que podem saber i el que no.

Un llibre interessant però alhora desenfadat que després de l’èxit de la sèrie hauria de ser un dels llibres més venuts aquest Nadal, i estic segura que per sempre. Un llibre amb bons consells que mai està de més ni en la vida dels adolescents ni en la dels seus pares, que també hauríem de llegir-lo. L’autor creu que la filosofia no és complicada, però la majoria de vegades no s’explica bé. Els filòsofs no eren savis tancats en el seu món sinó persones normals, com tu i com jo, que volien gaudir de la vida, però que tenien problemes, com tots, i potser l’única diferència és que no els importava expressar el que pensaven. Expressar el que un pensa és igual a llibertat, segons l’André Comte-Sponville; “La finalitat de la filosofia serà gairebé sempre la felicitat, la llibertat o la veritat, o la conjunció de les tres: la saviesa”.

Tots volem ser feliços, lliures i savis, estic segura, així doncs, un llibre com aquest no ha de faltar a casa. Tot el que siguin eines útils per aconseguir el que un vol és un tresor i si és en format llibre, molt millor. Feliç lectura!

Cada any en arribar les dates nadalenques quan els carrers s’il·luminen, els aparadors estan plens d’arbres de Nadal, amb la decoració de color vermell i la neu blanca, m’entra la nostàlgia i alhora les ganes de viure un altre Nadal en família. No puc negar que la nostra família viu aquestes dates amb ganes, sempre hem estat units i, a mesura que ens ha anat faltant gent a la taula les hem seguit gaudint. Confesso que hi ha hagut un canvi, que jo atribueixo a la maduresa, al fer-nos grans, quan saps que aquesta màgia que ens havien explicat de petits no és tanta màgia, però és una cosa bonica que fas per mantenir la il·lusió dels més petits i de la gent gran, perquè a casa seguim tots creient en que hi ha alguna cosa màgica per Nadal. Alhora, assumeixes que hi haurà coses que canviaran, perquè la família creix i disminueix gairebé al mateix temps. No obstant això, és bonic trobar a faltar als que no hi són, recordar-los i estimar-los com si encara estiguessin, i també és bonic veure que els que estem aquí seguim fent pinya, transmetent la mateixa il·lusió a les noves generacions i aquesta unió que tant de bo sapiguem mantenir sempre. La vida ens dóna avisos, que hem de saber escoltar, i aquest any sé que més que mai, viurem un Nadal espectacular tots junts.

En canvi, els personatges de la novel·la de l’Óscar Rojo, en Martín i la Marga, de quinze i dotze anys, no poden viure aquest Nadal meravellós, com molta altra gent. Alguns perquè no els agrada, i és la seva opció i per tant és respectable, i altres, perquè realment no poden, com és el cas d’aquests dos protagonistes. Ells es queden orfes i deixen el seu poble natal per anar cap a Madrid a la recerca del seu pare biològic però, quan arriben al seu destí, a causa d’una successió d’infortunis, acaben abandonats a la seva sort enmig del fred d’hivern. Una indigent els ensenya com sobreviure als carrers… EL PUENTE DE LOS TESOROS és l’àrdua i colpidora odissea de dos germans que lluiten per sobreviure en un món hostil marcat per l’interès i la degradació. Segur que no els dóna temps a pensar en el Nadal, perquè l’autor radiografia l’altra cara de la moneda, com és la mendicitat a les grans ciutats, i el fet que ser captaire a vegades ho reps en herència, però moltes altres vegades no, malgrat que som majoria els que pensem que no es pot passar de tenir-ho tot a la misèria, a no tenir res.

En aquesta novel·la descobreixes que no és així i que aquest submón està carregat, també, de negocis lucratius i màfies corruptes, encara que també existeixen les bones persones que poden ajudar-te, encara que sempre amb aquest esperit animal de supervivència que fa que les coses es vegin més gèlides perquè viure sota el pont que molts trien per suïcidar-se, és només per quedar-se amb el que ells ja no necessiten. Una novel·la dura, potser poc nadalenca, però alhora entranyable, i crec que molt recomanable perquè no deixa de ser una història de superació on la unió de dos germans és vital per poder seguir endavant malgrat tot. Una nova ploma d’escriptura àgil, que t’atrapa i la qual acabes apreciant per com de ben resolta està. Felicitats Óscar per aquest debut brillant.

Les històries de pirates solen triomfar. Els pirates són supervivents, no sempre són dolents, però sí que són murris, desenfadats, i desafiants. Potser el primer pirata que va aparèixer a la meva vida va ser el Capità Garfi, veient Peter Pan, però més tard amb la pel·lícula dels Goonies, on també buscaven el tresor d’un pirata per salvar-se. O l’obra de teatre Mar i Cel d’Àngel Guimerà i adaptada per Dagoll Dagom, que va fer canviar la meva opinió sobre aquests personatges. En Saïd lluitava per alguna cosa justa, no volia fer mal, però per als cristians no hi havia diferències, tots eren jutjats pel mateix patró. Hem d’aprendre tant encara, evitar els prejudicis i ser més flexibles davant de cada situació. Els pirates són un exemple com a supervivents, i això no vol dir que siguin dolents, hi haurà de tot, com a tots els llocs i en tots els casos. Aquest punt desenfadat i de voler gaudir de la vida l’entenc com una cosa positiva, i després de veure les pel·lícules del Jack Sparrow, encara més. Qui no voldria un pirata així en la seva vida?

En Gabriel García Oro i la Purificación Hernández han publicat el tercer llibre de la seva col·lecció EL CLUB DELS CANÍBALS, per a nens de 6 a 10 anys i aquesta vegada tenim a la venda el títol EL CLUB DELS CANÍBALS DEVORA L’ILLA DEL TRESOR, un clàssic de pirates, sobre el qual s’han fet diverses adaptacions. A través d’aquesta sèrie sabràs el més essencial d’un dels llibres catalogats com un dels que tots hauríem de llegir. A més, et divertiràs amb els personatges del club dels caníbals, que en altres entregues ja ens han introduït altres personatges com el QUIXOT i en DRÀCULA. Una col·lecció per als petits de la casa, on divertint-se sabran una mica més de grans personatges o llibres de la nostra història. Totalment recomanable com a regal de Nadal. En Gabriel i la Puri fan un tàndem fantàstic i tornen a posar humor en els seus llibres perquè els nens riguin i es diverteixin sense cap pretensió més, els pirates de la diversió, amb aquest punt gamberro que tant ens agrada. Felicitats nois! Anem a per més.