idioma
ca
en es

LA VIDA ET DÓNA AVISOS, ESCOLTA’LS

Autor: Sandra Bruna Thursday 30 November 2017

Cada any en arribar les dates nadalenques quan els carrers s’il·luminen, els aparadors estan plens d’arbres de Nadal, amb la decoració de color vermell i la neu blanca, m’entra la nostàlgia i alhora les ganes de viure un altre Nadal en família. No puc negar que la nostra família viu aquestes dates amb ganes, sempre hem estat units i, a mesura que ens ha anat faltant gent a la taula les hem seguit gaudint. Confesso que hi ha hagut un canvi, que jo atribueixo a la maduresa, al fer-nos grans, quan saps que aquesta màgia que ens havien explicat de petits no és tanta màgia, però és una cosa bonica que fas per mantenir la il·lusió dels més petits i de la gent gran, perquè a casa seguim tots creient en que hi ha alguna cosa màgica per Nadal. Alhora, assumeixes que hi haurà coses que canviaran, perquè la família creix i disminueix gairebé al mateix temps. No obstant això, és bonic trobar a faltar als que no hi són, recordar-los i estimar-los com si encara estiguessin, i també és bonic veure que els que estem aquí seguim fent pinya, transmetent la mateixa il·lusió a les noves generacions i aquesta unió que tant de bo sapiguem mantenir sempre. La vida ens dóna avisos, que hem de saber escoltar, i aquest any sé que més que mai, viurem un Nadal espectacular tots junts.

En canvi, els personatges de la novel·la de l’Óscar Rojo, en Martín i la Marga, de quinze i dotze anys, no poden viure aquest Nadal meravellós, com molta altra gent. Alguns perquè no els agrada, i és la seva opció i per tant és respectable, i altres, perquè realment no poden, com és el cas d’aquests dos protagonistes. Ells es queden orfes i deixen el seu poble natal per anar cap a Madrid a la recerca del seu pare biològic però, quan arriben al seu destí, a causa d’una successió d’infortunis, acaben abandonats a la seva sort enmig del fred d’hivern. Una indigent els ensenya com sobreviure als carrers… EL PUENTE DE LOS TESOROS és l’àrdua i colpidora odissea de dos germans que lluiten per sobreviure en un món hostil marcat per l’interès i la degradació. Segur que no els dóna temps a pensar en el Nadal, perquè l’autor radiografia l’altra cara de la moneda, com és la mendicitat a les grans ciutats, i el fet que ser captaire a vegades ho reps en herència, però moltes altres vegades no, malgrat que som majoria els que pensem que no es pot passar de tenir-ho tot a la misèria, a no tenir res.

En aquesta novel·la descobreixes que no és així i que aquest submón està carregat, també, de negocis lucratius i màfies corruptes, encara que també existeixen les bones persones que poden ajudar-te, encara que sempre amb aquest esperit animal de supervivència que fa que les coses es vegin més gèlides perquè viure sota el pont que molts trien per suïcidar-se, és només per quedar-se amb el que ells ja no necessiten. Una novel·la dura, potser poc nadalenca, però alhora entranyable, i crec que molt recomanable perquè no deixa de ser una història de superació on la unió de dos germans és vital per poder seguir endavant malgrat tot. Una nova ploma d’escriptura àgil, que t’atrapa i la qual acabes apreciant per com de ben resolta està. Felicitats Óscar per aquest debut brillant.

Leave a Reply



Newsletter Sandra Bruna

Si quieres estar informado de nuestras novedades ¡Suscríbete al newsletter de Bruno Cazalibros!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies