Blog de Bruno

Aquesta setmana, estaríem a Frankfurt, però a causa del Covid19 no hem pogut viatjar i la fira ha de ser virtual. No és el mateix, encara que tingui coses positives, perquè tot en la vida té un costat positiu. No obstant, aquesta pandèmia m’està ensenyant a valorar molt les coses que vull i que tinc, perquè quan no les tens les trobes a faltar i no em vull acostumar. Així que ens toca donar valor a allò que a vegades, per pura rutina, no li ho donem, i cada vegada més, els records, són per a mi, un afluent brutal d’emocions. Recordo moments, llocs, i persones, i el cor em batega a cent per hora. Se’m remouen moltes coses i sembla que senti d’una forma més forta, encara que sempre he pensat que ja sóc una persona que sent massa, com també li passa a la protagonista de la nova novel·la d’Ana Alcolea, EL BRINDIS DE MARGARITA, que publica HarperCollins.
 
La Margarita torna a la seva ciutat natal per a buidar la casa dels seus pares, un pis dels anys 60 en un barri obrer. Mentrestant, els mitjans de comunicació retransmeten l’exhumació del cadàver de Franco, que va marcar la vida de tantes generacions d’espanyols. De les quatre persones que van viure a la casa, només queda la Margarita. La seva àvia, la seva mare i el seu pare han anat morint per aquest ordre. És filla única i ha de fer la tasca ella sola. Ni el seu marit ni el seu fill l’acompanyen en aquest viatge tan extrem que és el de recórrer els buits personals.
 
Les olors que encara romanen a la roba, el sabor de la quina Santa Catalina, els vells passaports, els llibres… la van transportant a diferents moments del seu passat viscuts al pis. Els retrets a si mateixa i als fantasmes dels morts que viuen en la seva memòria es barregen amb la història en la qual s’emmarquen la seva vida i la de la seva família: una àvia que va viure totes les guerres del segle, una mare i un pare que es van criar en una postguerra castradora de somnis; i ella, la protagonista i narradora en primera persona, que tenia tretze anys quan va morir el dictador. Els seus records omplen la casa buida, i a través d’ells entén millor les actituds de la seva família i d’ella mateixa cap a tot el que estava passant en aquells anys de la Transició. Una novel·la plena de nostàlgia, però alhora dura, plena d’amor, però també de desamor, una novel·la on els sentiments et posen la pell de gallina i el marc de la novel·la és una de les grans èpoques de la nostra història: La Transició. Però el més important és conèixer a la Margarita i la seva família, veure com viuen, com senten i com escriuen les seves vides, les quals no han estat gens fàcils, però mai es pot deixar de viure, veritat?
 
Qui ja ha llegit a l’Ana, sap que té ofici, que és amena, i que la seva exigència és màxima. Ha escrit per a nens, per a joves i ara s’estrena amb els adults, i encara que la prova de foc la té superada, perquè els fans més petits són sempre els que més exigeixen, entrar en el món adult sempre és un repte i crec que l’Ana ho fa per la porta gran, perquè ha sabut captivar-nos amb aquests personatges que senten i emocionen, aconseguint que la història en si sigui més important que el marc històric, que encara que aquest marc estigui exposat d’una manera molt ben narrada i documentada, el que flueix de veritat són aquestes olors, aquests records que porten al lector a l’època i a una història que podria haver estat la de molts. Gràcies Ana per no haver fet una novel·la més, per haver escrit amb ànima. No totes les novel·les tenen ànima, i això és la part complicada de l’escriptura, i aquí, l’Ana, ho aconsegueix amb escreix.

Als que sempre ens han agradat els llibres des de petits, estic gairebé segura que hem llegit LES AVENTURES DELS CINC, LES BESSONES EN SANTA CLARA, PUK o tota la col·lecció de TINTÍN. Aquests llibres, continuen vius encara avui, i les noves generacions s’enganxen a ells, per això em pregunto: tenen una fórmula màgica perquè funcionin en el llarg del temps?. No tinc la resposta, si la tingués, el sector editorial perdria tota la seva màgia. No obstant això, del que sí que n’estic segura és que les fórmules d’aquests fenòmens editorials es repliquen, es modernitzen i tornen a funcionar. És veritat que les modes canvien, i a vegades els llibres més realistes han quedat més en un segon pla, per donar pas a la fantasia i als mons distòpics, però crec que aquelles novel·les, amb les quals els nois es poden identificar per la seva quotidianitat, tenen alguna cosa que enganxa. Com ho és el cas de STRANGER THAN LOVE, publicada per Edebé, i signada per Francesc Miralles, un autor que sap perfectament connectar amb el públic juvenil, tot i que els seus èxits més recents han estat en llibres de no ficció per a adults. Francesc sempre ha tingut un espai per al públic més jove i guanyant el premi Gran Angular amb UN HAIKU PER A ALICIA es va obrir un camí entre els més joves que va rematar amb la seva obra RETRUM, un súper èxit de vendes, entre moltes altres obres, perquè ell sempre ha apostat per la literatura juvenil quan molts la tractaven de segona divisió. Per això, estic encantada que una editorial com Edebé hagi publicat STRANGER THAN LOVE, una novel·la que recupera el valor de l’amistat, els campaments amb amics, la descoberta de l’amor, l’important que és encaixar o no dins la societat actual, i les aventures, retent homenatge a una de les sèries de la plataforma Netflix que ha tingut més èxit entre els adolescents i els més grans, STRANGER THINGS. Amb aquest toc retro que va enamorar als de la nostra generació, també fans de la pel·lícula Goonies, la sèrie va aconseguir ser líder entre tots els públics i conrear el fenomen fan, cosa que Miralles ja va aconseguir amb RETRUM, fent un homenatge al món gòtic. Espero que l’esperi un nou èxit amb aquesta bonica novel·la, on el protagonista Nemrod sap el que és sentir-se diferent i es refugia a la seva habitació, un museu dedicat a la seva sèrie preferida. Però quan s’assabenta que a l’estiu hi ha un campament temàtic anomenat Strange Camp, no dubta a fer tot el que sigui possible per tal de reunir els diners i poder anar-hi. Sobrepassant les seves pors allà es trobarà amb l’inici de moltes coses i haurà d’enfrontar-se a una cosa més estranya que un Monstre. Estic segura que Miralles no us defraudarà amb aquesta novel·la amb la que em va quedar un terrible bon sabor a la boca després de llegir-me-la en un cap de setmana. En definitiva, és una història potent per al públic juvenil a partir de 12 anys. Als que sempre ens han agradat els llibres des de de petits, estic gairebé segura que hem llegit LES AVENTURES DELS CINC, LES BESSONES EN SANTA CLARA, PUK o tota la col·lecció de TINTÍN. Aquests llibres, continuen vius encara avui, i les noves generacions s’enganxen a ells, per això em pregunto: tenen una fórmula màgica perquè funcionin en el llarg del temps?. No tinc la resposta, si la tingués, el sector editorial perdria tota la seva màgia. No obstant això del que sí que n’estic segura és que les fórmules d’aquests fenòmens editorials es repliquen, es modernitzen i tornen a funcionar. És veritat que les modes canvien, i a vegades els llibres més realistes han quedat més en un segon pla, per donar pas a la fantasia i als mons distòpics, però crec que aquelles novel·les, amb les quals els nois es poden identificar per la seva quotidianitat, tenen alguna cosa que enganxa. Com ho és el cas de STRANGER THAN LOVE, publicada per Edebe, i signada per Francesc Miralles, un autor que sap perfectament connectar amb el públic juvenil, tot i que els seus èxits més recents han estat en llibres de no ficció per a adults. Francesc sempre ha tingut un espai per al públic més jove i guanyant el premi Gran Angular amb UN HAIKU PER A ALICIA es va obrir un camí entre els més joves que va rematar amb la seva obra RETRUM, un súper èxit de vendes, entre moltes altres obres, perquè ell sempre ha apostat per la literatura juvenil quan molts la tractaven de segona divisió. Per això, estic encantada que una editorial com Edebe hagi publicat STRANGER THAN LOVE, una novel·la que recupera el valor de l’amistat, els campaments amb amics, la descoberta de l’amor, l’important que és encaixar o no dins la societat actual, i les aventures, retent homenatge a una de les sèries de la plataforma Netflix que ha tingut més èxit entre els adolescents i els majors, STRANGER THINGS. Amb aquest toc retro que va enamorar als de la nostra generació, també fans de la pel·lícula Goonies, la sèrie va aconseguir ser líder entre tots els públics i conrear el fenomen fan, cosa que Miralles ja va aconseguir amb RETRUM, fent un homenatge al món gòtic. Espero que l’esperi un nou èxit amb aquesta bonica novel·la, on el protagonista Nemrod sap el que és sentir-se diferent i es refugia a la seva habitació, un museu dedicat a la seva sèrie preferida. Però quan s’assabenta que a l’estiu hi ha un campament temàtic anomenat Strange Camp, no dubta a fer tot el que sigui per tal de reunir els diners i poder anar-hi, sobrepassant les seves pors allà es trobarà amb l’inici de moltes coses i haurà d’enfrontar-se a una cosa més estranya que un Monstre. Estic segura que Miralles no us defraudarà amb aquesta novel·la amb la que em va quedar un terrible bon sabor a la boca després de llegir-me-la en un cap de setmana. En definitiva, és una història potent per al públic juvenil a partir de 12 anys.

Comença el mes d’Octubre i amb ell passem d’un dia per a un altre a vestir amb jaqueta i botes. Hem superat l’estiu i entrem en aquesta tardor que la majoria preveu com a maleïda. L’Octubre és el mes de la Fira de Frankfurt, la reina de les fires del llibre, i l’haurem de celebrar a distància, com ho hem fet amb gairebé tot aquest any. Confesso que és una fira que mai m’ha agradat, però després d’assistir-hi durant 27 anys he sabut trobar-li les seves parts positives, la principal d’elles sent el contacte amb els editors, molts ja amics, de tot el món. És veritat que la tecnologia ens ho posa cada vegada més fàcil per a estar en contacte permanent amb els que estan més lluny. Ara una pantalla ens pot mostrar els somriures i les mirades de les persones però ens priva de moltes altres coses, com del contacte humà, de les abraçades, de les encaixades de mà… en definitiva, de la proximitat del tu a tu. De moment, això no ho podem aconseguir a través d’un ordinador, encara que en realitat tampoc vull que sigui així, ja que al final acabaríem sent més robots que persones. Espero que aquesta sigui una situació transitòria i que l’any que ve puguem anar a la fira i tornar a abraçar-nos i besar-nos, perquè la part essencial dels negocis, des del meu punt de vista, és aquesta part humana. I ara que un virus ens vol prendre aquesta essència, per a mi es fa més forta la idea que aquests intangibles són el més important i que res ni ningú ha de prendre’ns-ho.

Així que per aquest any tan especial, el del Covid19, des de l’agència hem volgut fer un catàleg diferent, visual, i amb un lema clar: LA CULTURA ÉS SEGURA. Els llibres ens protegeixen i ens salven, igual que ho fa la famosa mascareta avui dia. De mascaretes  n’hi ha de tots els models i colors, però la nostra és de les més boniques que existeixen i la podreu veure en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=wmmW_aObf_M. De fet, estem esperant amb il·lusió les vostres opinions! Des del meu punt de vista, els llibres han sobreviscut a tot, a guerres i pandèmies, i aquesta vegada no serà per menys. Nosaltres hem de ser els primers a no deixar de fer el que més ens agrada, que és llegir, i poder amb això, nodrir al món de bones històries.

Aquí us deixem el nostre catàleg, que podreu trobar al clicar sobre la fotografia, juntament amb aquest vídeo ple d’abraçades i petons virtuals, que espero poder donar-vos en persona molt aviat: http://www.sandrabruna.com/wp-content/uploads/2020/09/FrankfurtRightsCatalogue_SandraBruna2020-Final-2.pdf. A tots els editors que us veuré en pantalla en breu, i a tots els lectors d’aquest blog, als quals us agraeixo que ens seguiu, us vull dedicar les nostres novetats, entre les quals, segur que trobeu el llibre que us pot acompanyar per afrontar aquesta tardor, una tardor que no es presenta gens fàcil, però que pot tenir moltes coses boniques i molts moments inoblidables, alguns d’ells acompanyats per un bon llibre.

Per a acabar, ens encantaria que aquesta campanya que hem iniciat per a aquesta fira tan especial de Frankfurt2020, anomenada #MYMASKISABOOK, es faci viral. Espero que després de veure el nostre vídeo us animeu a compartir-nos les vostres fotos amb la millor màscara d’aquesta nova temporada i que ens les feu arribar a través de les nostres xarxes socials (Twitter, Instagram i Facebook), etiquetant-nos per a així poder fer un homenatge global als llibres que tant ens han ajudat sempre, en els bons i en els mals moments, i secundar d’aquesta manera a la cultura, perquè sense ella no hi ha futur i com sempre dic ELS LLIBRES SÓN VIDA, que no ens la prenguin.

Ja hem arribat a la tardor. Aquesta tardor, igual que la primavera i l’estiu passats, és estranya i atípica, però ve carregada amb por, ja que casi la majoria de la humanitat la tem, perquè des de fa mesos que se’ns anuncia que serà la tardor més terrible de la història. Pobra tardor, sembla que ningú la vol, que ningú l’espera, però la realitat és que ja és aquí. No hi ha ningú que pugui parar al temps, ni el maleit virus, així que he pensat que la millor alternativa que tinc seria marxar a viure en un món paral·lel de fantasia, on no hi ha dubte que estan millor que nosaltres. Faria el mateix que la protagonista del llibre de Sacha Azcona, SPLENDIDA, que decideix fugir a un món de fantasia per evitar estar al costat de la seva horrible tia Evilia. És un món on viurà una emocionant aventura de la mà d’uns amics molt especials com el Gegant de les verdures, Arbres màgics, la Fada de les dents i fins i tot l’Home del sac. Tot i així, Splendida no li tem a res, i amb l’ajuda dels seus amics derrotaran al terrible Monsieur LeChug, el malvat que boicotejava als agricultors perquè les verdures fossin dolentes i no els hi agradessin a cap nen del món. Splendida tornarà a Londres i tindrà un reconeixement merescut, tot i que aquest li durarà poc, ja que ningú creu en les aventures d’una nena que amb l’ajuda de quatre sers fantàstics descobreixen les martingales de LeChung, però Splendida creix, aprèn i estima als llibres que comparteix amb els altres perquè aquests siguin feliços. Ella sap el que va viure i sempre, quan està dins el bosc, al costat dels arbres, torna a sentir la màgia quan acaricia els seus troncs.
 
Aquesta és una història preciosa on la màgia i les verdures es barregen fent un còctel perfecte d’aventures en un llibre que aporta valors sense caure en la moralitat ni en l’avorriment.

Aquesta és la setmana de la tornada al col·legi. Tots desitgem que ja torni la “normalitat”, però la majoria encara tenim pors. No obstant això, no podem paralitzar-nos, no ens podem deixar vèncer per l’alarma. Sabem que estem enmig d’una pandèmia i per això hem de ser prudents, intentar fer les coses bé, però alhora cal aprendre a conviure amb això de la millor manera possible i donar-li la volta a la truita. Avui la meva germana m’ha passat un vídeo que just demostra com un titular alarmant no ho és tant si l’analitzes profundament, així que ànims i endavant, com ens dirien l’Àlex Rovira i el Fernando Trías de Bes, els autors del best seller LA BONA SORT, amb més de 4.000.000 d’exemplars venuts. Aquests dos autors ens sorprenen aquesta setmana amb un nou llibre, LAS SIETE LLAVES, on ens donaran les claus per a aconseguir la llibertat vital, que és l’única manera d’arribar a la veritable plenitud en les nostres vides.

Es tracta d’un llibre útil en el qual els autors ens descobreixen que tenir èxit no significa ser lliure i el secret no és ser lliure, sinó deixar de ser esclau. Els autors ens demostren que pots arribar a la teva essència per descart i en eliminar el que no vols en la teva vida aconseguiràs la felicitat. La saviesa del NO és la saviesa del SI a la vida. Per a aconseguir-ho hauràs de desfer-te dels grillons que et limiten i, per a això, necessitarem les set claus que els autors ens aniran proporcionant per a aconseguir l’objectiu, el qual és viure amb coherència amb els nostres principis i anhels. A més, al llarg del llibre, ens acompanya “El enigma de las siete llaves“, un relat amb el qual emprendrem un viatge d’alliberament per a viure conforme la nostra essència.

Vull acabar el blog amb una frase del llibre que m’ha encantat: “La negació del que ens nega és el que ens afirma”. Es tracta d’una reflexió gran i difícil alhora, però que té molt sentit i ens aporta una autèntica lliçó de vida. Ja podeu trobar LAS SIETE LLAVES en llibreries.