Ja hem arribat a la tardor. Aquesta tardor, igual que la primavera i l’estiu passats, és estranya i atípica, però ve carregada amb por, ja que casi la majoria de la humanitat la tem, perquè des de fa mesos que se’ns anuncia que serà la tardor més terrible de la història. Pobra tardor, sembla que ningú la vol, que ningú l’espera, però la realitat és que ja és aquí. No hi ha ningú que pugui parar al temps, ni el maleit virus, així que he pensat que la millor alternativa que tinc seria marxar a viure en un món paral·lel de fantasia, on no hi ha dubte que estan millor que nosaltres. Faria el mateix que la protagonista del llibre de Sacha Azcona, SPLENDIDA, que decideix fugir a un món de fantasia per evitar estar al costat de la seva horrible tia Evilia. És un món on viurà una emocionant aventura de la mà d’uns amics molt especials com el Gegant de les verdures, Arbres màgics, la Fada de les dents i fins i tot l’Home del sac. Tot i així, Splendida no li tem a res, i amb l’ajuda dels seus amics derrotaran al terrible Monsieur LeChug, el malvat que boicotejava als agricultors perquè les verdures fossin dolentes i no els hi agradessin a cap nen del món. Splendida tornarà a Londres i tindrà un reconeixement merescut, tot i que aquest li durarà poc, ja que ningú creu en les aventures d’una nena que amb l’ajuda de quatre sers fantàstics descobreixen les martingales de LeChung, però Splendida creix, aprèn i estima als llibres que comparteix amb els altres perquè aquests siguin feliços. Ella sap el que va viure i sempre, quan està dins el bosc, al costat dels arbres, torna a sentir la màgia quan acaricia els seus troncs.
 
Aquesta és una història preciosa on la màgia i les verdures es barregen fent un còctel perfecte d’aventures en un llibre que aporta valors sense caure en la moralitat ni en l’avorriment.