Blog de Bruno

Des que vaig començar a treballar en el món editorial, aviat ja en farà 30 anys, que es diu ràpid,  he estat en constant aprenentatge. El meu ofici és un d’aquells en els quals mai arribaràs a saber fer-ho tot perquè sempre es poden aprendre coses noves i noves maneres per fer-les millor. Per aquesta raó és tan interessant. Al mateix temps, és un ofici que requereix un nivell d’exigència tan bèstia, que és necessari tenir un caràcter molt especial per poder equilibrar la balança de la vida. És curiós, perquè poder treballar en el que a un més l’apassiona crec que és ser molt afortunat, i encara ho ets més si treballes en alguna cosa teva, però la realitat és que portes una motxilla tan gran damunt de les teves espatlles, que saber gestionar-la és una de les tasques més complicades a les que he d’afrontar-me en el meu dia a dia. Hi ha moltes coses que has d’assimilar i aprendre, com per exemple; saber aturar-te a temps quan t’estàs desbordant, analitzar cada pas que fas fredament sense prendre’t les coses de manera personal i finalment, acabar acceptant que no ets perfecte, que pots equivocar-te, i que no pots agradar a tothom. Aquest treball interior, difícil, però bonic, és el que gairebé tots hem d’aprendre en les nostres vides, tan accelerades i estressants.

En aquest llarg camí, del qual crec que estic ja més enllà de la meitat, molts dels meus autors m’han ajudat a agafar consciència d’algunes de les coses que la recomanació d’avui explica. Ho han fet a través dels seus llibres i de les nostres converses acompanyades per un cafè, grans moments que abans veia com a rutinaris i que ara em semblen extraordinaris. Així que llegir el nou llibre de Nobuo Suzuki, WABI SABI PARA LA VIDA COTIDIANA, que ha publicat Obelisco, ha estat un mirall per veure’m a mi mateixa, atès que la filosofia del Wabisabi reuneix tres característiques principals de la naturalesa:

Res és perfecte. Això cada vegada ho tinc més clar, i afegeixo: res ni ningú Res està acabat (sempre estem creixent). Ho he dit al principi d’aquest blog, la vida és sempre un continu creixement i aprenentatge.
Res és per sempre (La naturalesa efímera de les coses i les persones és el que els confereix valor). Aquesta última és la que em costa més d’assimilar, però és certa, i encara que hi ha coses que voldries que fossin eternes, no ho són.

Aquesta és la filosofia que mostra el llibre i pot revolucionar la nostra vida en totes les àrees, fent-nos més sensibles a la bellesa i ajudant-nos a ser més creatius. En resum, més humans i feliços, que és, per mi, l’objectiu principal del perquè som aquí. La bellesa de la imperfecció, que és el que significa Wabi Sabi en japonès, és una forma autèntica, personal i connectada a la naturalesa de cuidar-nos, recuperar l’harmonia interior i de créixer. En aquests temps convulsos que estem vivint, qualsevol llibre com aquest és una ràfega d’aire fresc, que per mi ha estat una lliçó per poder mantenir-me en peus amb aquesta pesada motxilla que porto en les espatlles, i el que és millor, he après a caure i a saber-me aixecar, amb les cicatrius que això comporta. Però una tassa amb una esquerda continua sent bella. Així que continuem endavant.

Aquest blog és especial, pel fet que avui només vull donar les gràcies a tots els que heu participat en la nostra campanya solidària LA LITERATURA ALIMENTA. Ens vam posar un repte, que era recaptar 3000 euros, pel Banc dels Aliments de Barcelona, que a causa de la situació provocada pel covid19, està desbordat de famílies que acudeixen a ells per a demanar-los-hi ajuda. Famílies que, abans de la pandèmia, ja la necessitaven. Aquesta gran crisi sanitària i econòmica ens està demostrant que sempre paguen els mateixos, o almenys sempre comencen pagant els mateixos, que són els de baix. La gent treballadora, els que no ens cauen els anells per res i els que lluitem cada dia per seguir endavant.

Per això té molt sentit fer aquesta campanya cada any, ja fa set anys que la vam començar, perque sempre hi ha persones que necessiten aquesta ajuda, i el nostre únic objectiu va ser i ha estat sempre AJUDAR a qui més ho necessita. Vaig pensar que un col·lectiu gran com el literari podria fer-ho, que una vegada a l’any podríem pensar en els altres, però només faltava que algú ho organitzés i em vaig llançar a la piscina. És veritat que quan comences una campanya solidària has de dedicar-li molt temps, són hores i són moments incòmodes de demanar a la gent que participi, que ajudi, que es grati la butxaca, i això no és fàcil. El meu equip de SB i jo hem invertit molt de temps per arribar a l’objectiu, però ha valgut la pena. La satisfacció de saber que aquests diners podran donar una mica de llum a famílies que estan patint, per mi té un valor que no puc expressar amb paraules. Hi ha gent que fins i tot m’ha preguntat que hi guanyo amb això, i no es creuen que el que guanyo és sentir-me bé amb mi mateixa i tenir la satisfacció de poder ajudar als altres.

Aquest cap de setmana ha estat màgic, les reaccions d’amics per ajudar a la causa han estat extraordinàries, i encara que estàvem bastant lluny del repte, en un dia vam aconseguir completar-lo. La cadena de bones persones es va posar en marxa i amb una mica de tots, vam poder fer molt. I així és com jo entenc la vida. Cada vegada vull estar més prop d’aquells que l’entenen de la mateixa manera que jo, i m’he adonat que he triat bé a les persones que m’envolten. Ajudant-nos podem aconseguir-ho tot, perquè la unió fa la força. A la majoria ens pot semblar fàcil ajudar, però costa més del que un es pensa. Encara que ens posem la medalla de que som molt solidaris, que pensem molt en els altres, fer el pas ferm, agafar el toro per les banyes i arremangar-se, costa. Per sort sempre hi ha motors d’energia positiva, de la de veritat, que fan que les coses bones siguin possibles i per això, agraeixo molt a tots els que després dels meus missatges heu volgut ajudar-me a aconseguir-ho. Gràcies a tots vosaltres, amb aquest repte comú, molts nens tindran un plat calent a la taula durant aquest mes de novembre i desembre. Hi ha una cosa més important que això? Doncs sí, i és que tothom pogués tenir-lo sempre, per això no em rendeixo i continuaré alimentant cada any aquesta campanya amb més força.

I una última anotació pels més despistats: el repte acaba aquest diumenge 15 de novembre i tot i que ja estigui superat, encara podem fer pujar el marcador, perquè com més recaptem, més ajudarem.

Així que la meva recomanació per avui és entrar a https://www.migranodearena.org/reto/la-literatura-alimenta i fer les últimes donacions per aquestes famílies. A canvi rebreu el nostre ebook “El hogar de las emociones”, amb nou relats que nou dels nostres autors ens van cedir per la causa i on ens expliquen nou emocions que no deixen de ser valors per poder ser el millor que es pot ser en aquesta vida, i el que els meus pares sempre m’han ensenyat, a ser UNA BONA PERSONA.

GRÀCIES.

Si us preguntés si el Robin Hood era un lladre, gairebé tots contestaríeu que sí, ja que ho era, però si fos una mica més enllà i us preguntés si el Robin Hood era dolent, crec que aquí hi hauria diversitat d’opinions, atès que ell robava als rics per a donar als pobres, i al final, ens l’han pintat com un bon noi, un cara dura i brètol però un noi amb un bon cor. Tot i que tots sabem que no s’ha de robar, perquè el fi no justifica els mitjans, quan vaig llegir la novel·la de Sebastià Bennasar, EL REI DE LA CERDANYA, publicada Capital Books, el seu protagonista, Martí Cots, que existeix i no és un personatge de ficció, em va recordar una mica a aquest Robin Hood en la seva versió més bèstia. Martí, anomenat el Rambo de la Cerdanya, ha causat forts estralls entre la policia durant gairebé tres dècades. Ha entrat i sortit de presó diverses vegades per petits delictes per defensar d’intrusos externs, el que ell sempre ha anomenat el seu regne, La Cerdanya. Una vegada més la realitat supera la ficció i aquest personatge que sembla sortit d’una pel·lícula, existeix i ha aconseguit ser vist per la policia com un dels fugitius més difícils de capturar, capaç de viure en la intempèrie, superant les baixes temperatures de la zona, amagar-se a les muntanyes més inhòspites dels Pirineus i amb l’única finalitat de defensar un territori. Heroi o malvat? Que cadascun el defineixi segons el seu parer.

L’amor és sempre tan especial, que si ens donessin un mapa definitiu per a comprendre’l, potser molts de nosaltres el compraríem, no és així?. En Francesc Miralles i en Javier Ruescas, autors de PULASACIONES i BATECS, dos autèntics best seller en el panorama juvenil, s’embarquen en una nova història, ELS CINC CONTINENTS DE L’AMOR, la qual m’ha captivat de principi a fi pel seu meravellós concepte. Aquesta vegada els autors ens relaten la història de l’Olímpia, que rep un regal molt especial del seu pare absent: un vell atles amb anotacions sobre les cinc maneres d’estimar, formes que estan relacionades amb els cinc continents del món. Animada pel seu millor amic, l’Olímpia accepta el repte d’explorar un amor a cada continent per a descobrir a quin lloc pertany el seu cor. Coneix a cinc persones amb diferents maneres d’estimar, i ha de triar quina li agrada més. No obstant això, no tot és perfecte i haurà de trobar l’equilibri en el seu viatge, per això, al final de la història descobrirem el secret de l’amor veritable per poder gaudir d’un amor ple. 

Una novel·la tendra, alhora que divertida, per viure l’amor intensament però sense perdre el rumb, sense perdre aquest objectiu amb el que només un Atles, que ve de la mà d’un pare, pot ajudar-te a revelar la veritat més profunda sobre l’amor i amb qui és millor compartir-lo. Sota el segell Fanbooks de l’editorial Planeta, aquests dos autors ens brinden aquesta història tan original i que estic segura que us enamorarà perdudament.

Aquesta setmana la meva recomanació del blog és per a un llibre útil, eficaç i fàcil. Fa temps que intento escoltar-me més, fer que el meu dia a dia sigui més conscient, i una de les persones que m’ha ajudat a aconseguir-ho és l’Anna Sólyom, amiga, autora i terapeuta corporal.

RBA ha apostat pel seu llibre titulat RECONNECTA AMB EL TEU COS on l’Anna et dóna pautes per escoltar els senyals del teu cos que són uns indicadors molt clars sobre el que t’està passant i el que estàs vivint. En el cos es manifesta tot el que vius, penses i sents en forma de dolor, rigidesa, enrampades i bloquejos, o d’una sensació de fatiga general. Qui de vosaltres no ha tingut cap símptoma d’aquests mencionats alguna vegada? Els saps interpretar? Si aprens a llegir aquests senyals que el cos t’envia, descobriràs l’instrument més poderós per a alliberar-te de tot allò que et sobrecarrega. El teu cos serà un mapa que et reveli tant el problema com la solució. Com diu el Francesc Miralles en l’epíleg del llibre: El teu cos és la teva veritable casa i ens passem la meitat de la vida donant-li l’esquena, ho considerem un mer envàs. Per a evitar-ho, l’Anna t’ensenya a través de pautes senzilles com cuidar-lo i com escoltant el que el cos et diu pots arreglar aquestes molèsties que impliquem com a rutinàries i que al final tenen una explicació lògica si aconseguim mirar cap endins. És un llibre per recuperar la consciència corporal i amb ella la reconnexió amb el teu cos. Les emocions es reflecteixen en el cos i l’Anna ens ho explica en aquest llibre de manera clara perquè tots puguem aplicar-ho en el nostre dia a dia. És un llibre per a tots aquells que volen cuidar-se, que volen descobrir-se, i que volen re-connectar amb ells mateixos. Provar-ho no costa res, així que animo a tothom a llegir i fer la prova, no us deixarà indiferents.

Gràcies Anna per aquest llibre que és una pausa entre la bullícia.