ØBLIVIØN 2. TEMPESTA D'ESTRELLES
En Sasha creu que ho ha perdut tot.
L'amor de la seva vida.
La il·lusió. La innocència.
Ara intenta tornar a començar.
Però hi ha alguna cosa, o algú, que no li permetrà fer-ho.
I potser no és d'aquest món…
Blog de Bruno
Sandra Bruna Agència Literària
HOME LLOP III: LA FÚRIA
L'Eduardo i l'Alba han fet tot el possible per recompondre les seves vides i oblidar-se l'un de l'altra. No obstant això, el seu amor prohibit és massa intens i cadascun dels seus intents per allunyar-se acaba en fracàs. Després de gairebé dos anys de malentès en malentès, continuen tenint aquells sentiments tan forts l'un cap a l'altra. Pocs amors aguanten les proves a les quals el seu ha estat sotmès. Noes mereix una última oportunitat abans de donar-lo per mort?
ARCANUS 2: Wiktor hipnotiza a las fieras
EL FANTASMA DEL SEÑORA
La dona pirata Kate Bellamy s'ha convertit en l'assot dels vaixells espanyols que solquen el Carib. El seu cap té un preu molt alt. És intrèpida, rebel i alguns juren que immortal. Més de 350 anys després dels seus abordatges, Sofia i Joaquim descobreixen un manuscrit en el qual es revela la seva veritable història. Al costat del vell document troben el medalló que els conduirà a una perillosa aventura digna del més llançat dels pirates. Per sortir indemnes, hauran de bregar amb pescadors furtius, caçatresors i la inquietant presència d'éssers fantasmagòrics.
HOME LLOP II: ELS BERSEKIR
L'Eduardo no suportava la seva vida a la ciutat. L'ambient en el seu nou institut era hostil. Els seus companys es comportaven de forma agressiva. Tant les noies com els nois es miraven desafiadors i es provocaven contínuament. I els caps de setmana eren pitjors. El seu pare el tancava en el soterrani sinistre i l'obligava a transformar-se. I l'Eduardo detestava transformar-se. El dolor era insuportable. Començava amb aquelles sacsejades violentes a l'estómac. I a partir d'aquí, empitjorava: era com si la fera que allotjava en el seu interior no pogués esperar a prendre control sobre el seu cos i s'obrís pas a gambades. El noi sentia com li estripava la carn i els nervis, com li desconjuntava els ossos, fins que alguna cosa li esclatava al cap. Només aleshores assolia una pau inquietant.
