Blog de Bruno

El llibre més personal de Gaspar Hernàndez. Aquest és el meu llibre més personal. Un conjunt narratiu que té com a eix vertebrador la ràdio. En part, unes memòries radiofòniques, d’un locutor precoç: vaig començar als nou anys, quan el meu pare, electricista, em va muntar una emissora casolana. Gràcies a la ràdio vaig superar la meva timidesa. Des de llavors, durant més de quaranta anys, he parlat gairebé cada dia davant el micròfon. He volgut fer un homenatge a la ràdio i a la veu parlada, en una època en què gràcies als podcasts torna a tenir protagonisme. Potser busquem en la veu una autenticitat que no té la imatge, ni les trobades telemàtiques. Potser la veu és l’autèntic mirall de l’ànima.

PREMI NÈSTOR LUJÁN DE NOVEL·LA HISTÒRICA
Una dona extraordinària que desitja ser cirurgiana, un amor impossible, una lluita insaciable. Un relat enlluernador de la Barcelona del segle XIV.

Barcelona, 1382. La Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia Bonanada a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou, i malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta és una professió reservada als homes i fer-s’hi un lloc és gairebé una quimera.

Gràcies al seu ofici de llevadora, visita sovint el Call. Allà coneixerà l’Astruc, un noi jueu provinent d’una nissaga de metges que vol estudiar medicina. Tots dos arribaran a l’acord de compartir coneixements: la Francesca li ensenyarà tot el que sap sobre plantes i ell li donarà accés als seus llibres. Però la medicina no és la seva única passió: la Francesca està enamorada d’en Martí, el seu amic d’infantesa, i amb aquest amor s’iniciarà en la vida adulta, una vida trepidant plena d’obstacles, amor, traïcions i passions.

Basada en una història real i amb una narració absolutament enlluernadora, Laia Perearnau ens endinsa magistralment a la Barcelona del segle XIV, quan les malalties feien estralls, i ens fa vibrar amb la vida d’una dona extraordinària, plena de determinació, que va lluitar incansablement contra els límits imposats a les dones de la seva època.

Pot una carta d’amor canviar una vida o parar una guerra?

Esperaries aquelles paraules fins al final dels teus dies?

Madrid, 1936. Aurora acaba de complir la majoria d’edat i exerceix com a infermera en una ciutat convulsa que resisteix al foc i a les bombes de la guerra. En aquest ambient de violència, decideix contribuir a l’esperança en el front republicà i comença a escriure a un jove soldat, Teófilo, convertint-se així -com moltes altres dones de l’època- en padrina de guerra.

A cada carta, els joves trobaran un refugi on expressar les pors i secrets que no poden dir en veu alta al mateix temps que descobreixen un amor que mai van imaginar. Tot i això, en una guerra plena d’intriga i espionatge, en la que tothom és sospitós, la paraula escrita pot convertir-se en l’arma més perillosa…

Aquest relat suposa un homenatge a totes aquelles dones que van prendre la paraula com a fusell i van aconseguir fer créixer en la línia de foc la fortalesa i l’esperança dels soldats.

Una novel·la sobre les heroïnes anònimes que van lluitar per Girona en el setge napoleònic.

La novel·la parteix del tractat de Fontainebleau, en què Espanya i França van pactar que s’unirien per conquerir Portugal, i un cop fet, se la repartirien. Però pensar que Napoleó passaria per la península sense intentar conquerir-la va ser una ingenuïtat. La ciutat dels quatre rius va ser víctima d’una gran tragèdia que va provocar milers de morts i la destrucció d’una gran part de la ciutat. La novel·la parla del paper desconegut però decisiu que les dones van tenir en la defensa i la recuperació de la ciutat i com es van organitzar totes soles i de manera heroica en uns comandos autoanomenats Les Bàrbares, que es reconeixien perquè portaven lligat al braç un llaç vermell, tan vermell com la sang, i perquè, ferotges, lluitaven sense treva per defensar casa seva.

Una fascinante novela histórica que desvela los secretos de la triaca: un remedio natural capaz de curar cualquier enfermedad.

En el siglo xv, el mundo está cambiando, pero la medicina se encuentra estancada en la vieja fórmula de la triaca establecida en la Antigüedad clásica. Sin embargo, siempre hay hombres y mujeres en busca de nuevas maneras de curar el cuerpo y el alma, que ensayan fórmulas alquímicas para conseguir la piedra filosofal o el elixir de la vida eterna. A menudo pasan por dementes o hechiceros, y Magí Surroca es uno de ellos. Por su parte, Beatriu, una joven rebelde y arisca, intenta con grandes dificultades salirse de esta estigmatización. Solo la fuerza del amor y la amistad y la entrega absoluta a un ideal le permitirán alcanzar una vida auténtica, de libertad y plenitud.

Dos destinos marcados por la osadía de oponerse al poder y a los valores de una época. Una lucha cargada de esperanza, poética, vital y científica al mismo tiempo en una apasionante novela que preludia el instante en el que el ser humano empezaba a ser la medida de todas las cosas.