Blog de Bruno

Qualsevol vida pot canviar en un minut

En l’hivern de 1943, Madrid es desperta entre les ruïnes de la guerra. En els suburbis de la ciutat, en Daniel amaga la seva veritable identitat i, amb ella, el seu passat en el conflicte. A l’altre Madrid, el dels cafès de tertúlia i els aparadors del carrer Serrano, Julita comença estudiar lletres a la universitat i sent la necessitat de separar-se del futur que la seva família sempre havia prefixat per a ella.

El minut que triguen dos trens a xocar

Units per la força del destí, els dos joves coincidiran en un llarg viatge en l’exprés des de Madrid fins a La Corunya, fugint del que uns altres han planejat per a ells. Allí es coneixeran i veuran néixer la seva complicitat, sense saber que el tren està abocat a una catàstrofe que canviarà les seves vides per sempre.

El minut que triguen dues mirades a creuar-se

La vida en un minut rescata un episodi tristament desconegut de la postguerra, la tragèdia d’un xoc de trens que es va saldar amb centenars de víctimes i que va ser silenciat per la premsa del règim franquista. Ho fa per mostrar-nos que l’amor i la vida, a vegades, poden néixer entre els enderrocs.

Després de la mort de Verlaine, el poema que li va regalar Rimbaud, La chasse spirituelle, va viatjar des de França a Reus, i de Reus a Móra la Nova, on va restar en secret sota una manisa del molí d’oli de la família dels Esteve. En Lluís Esteve rep l’encàrrec del seu avi Antoni de ser el curador secret del poema, un poema que en realitat és un grimori, com havia insinuat Verlaine amb “les agudes intuïcions psicològiques” i “estranys misticismes”. En el transcurs de la novel·la descobrirem com Rimbaud va escriure el poema, i tot el seu periple.

A mig camí entre el thriller literari i la novel·la d’ambientació històrica, El misteri d’Arthur Rimbaud ofereix un seguit de capítols que el lector podrà llegir segons l’ordre que ofereix l’autor o el que ell mateix decideixi.

La Revolta de les Quintes del 1870 va ser una de tantes guerres que ha enfrontat un poble per revelar-se contra lleis que només protegeixen els interessos d’uns quants que esgavellen la vida de la majoria. L’alçament va tenir lloc a diverses ciutats d’Espanya com ara Màlaga, Béjar o Salamanca. A Catalunya, va ser més llarg i sagnant. La vila de Gràcia, assetjada pels canons i les tropes que disparaven des del carrer Provença i passeig de Gràcia de Barcelona, va ser el principal bastió de la resistència. Contra la llegenda que una dona sense cognoms ni passat va ser la veu del poble i que, en el moment més cruel del conflicte, va continuar tocant les campanes de la Torre del Rellotge de la vila per mantenir viva la lluita. Qui era aquesta dona? Quins motius la van dur a prendre part en aquella guerra? A través dels set dies de revolta descobrirem la vida de la Marianna i els seus secrets. Perquè la història d’una família pot ser tan convulsa com la d’un poble.

L’amor a la medicina i el suport incondicional que es donen entre elles faran invencibles a aquestes quatre dones davant els recels d’una societat que, gràcies a elles, comença a canviar.

A l’Espanya de la dècada dels 50, una primera generació de dones va començar a exercir la medicina. Eren les pioneres en un territori encara atresorat pels homes i eren considerades unes intruses. Inspirada en els testimonis reals de doctores de l’època, aquesta novel·la ens mostra la seva batalla per vèncer els prejudicis de pacients i col·legues, al mateix temps que ens submergeix en una trama plena d’emoció i misteri.

Les vides entrellaçades de les protagonistes: la Paloma, l’Almudena, la Pilar i la Victòria componen un relat emocionant. No era fàcil exercir la professió que estimaven en una societat que les posava sempre per sota dels seus companys homes, relegant-les a el paper d’infermeres. Mentre la Paloma, una jove acabada de llicenciar en Medicina, s’enamora perillosament del director mèdic de l’hospital on entra a treballar, l’Almudena descobreix una estranya llegenda sobre el sanatori, que la portarà a pensar que la Victòria i la Pilar amaguen alguna cosa.

Ens van robar la joventut narra les històries dels «biberons» que van combatre a l’Ebre, dels adolescents que es van allistar voluntaris (tant a l’exèrcit republicà com al de Franco), dels que van sobreviure i (alguns) van continuar la seva lluita a la Guerra Mundial, dels que van ser empresonats i dels que van morir en el camp de batalla.

Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents i ha reconstruït amb una investigació minuciosa la memòria d’aquests nois que van viure uniformats dels disset als vint anys. I aquestes commovedores històries humanes constitueixen -gràcies al rigor periodístic de l’autor i a la seva passió en la narració dels fets- en l’homenatge necessari i sentit als herois anònims de la Lleva del Biberó quan tot just ara es compleix el centenari del seu naixement.