Blog de Bruno

L’apassionant història de Joana d’Arintero, la primera guerrera i soldat d’Espanya. «Si voleu saber qui és aquest valent guerrer traieu les armes i veure a la Dama d’Arintero».1475, Arintero.

Havia passat tan sols un mes des de la mort d’Enric IV quan, un diumenge de gener, els homes van ser cridats a la guerra. El tro es disputava entre la seva única filla i els que serien els Reis Catòlics, Isabel i Ferran, i les terres de Castella es van convertir en el camp de batalla que canviaria per sempre el destí del regne.

Aquell diumenge, quan el compte d’Arientero va rebre la notícia, la seva salut ja no li permetia lluitar. No obstant, una de les seves filles, la jove Joana, va decidir representar a la seva família en la batalla i embarcar-se en una aventura èpica, repleta d’intrigues i passió, en la qual haurà de lluitar per la corona i per no ser descoberta.

En aquesta novel·la, basada en el romanç lleonès, Teresa Sagrera captivarà al lector amb un relat de guerra que pretén ser un cant a la pau. Aquesta és la història d’una lluitadora i una guerrera que va haver d’amagar-se sota armadures per a salvar el seu regne, honrar a la seva família i convertir-se en llegenda.

Al segle xv el món està canviant, però la medicina es troba ancorada en la vella fórmula de la triaca establerta en l’antiguitat clàssica. Amb tot, sempre hi ha homes i dones que busquen noves formes de guarir el cos i l’ànima i sovint passen per bojos o bruixots. Assagen fórmules alquímiques per aconseguir la pedra filosofal o l’elixir de la vida. En Magí Surroca és un d’ells.

D’altra banda, la Beatriu és una jove rebel que intenta sortir de la seva pròpia trampa. Aconseguir-ho no serà gens fàcil, però la força de l’amor i l’amistat i l’entrega absoluta a un ideal li permetran assolir una vida autèntica, de llibertat i plenitud.

Dos destins marcats per la gosadia d’oposar-se al poder i als valors d’una època. Una lluita carregada d’esperança, si es vol poètica, però vital i científica alhora.

L’alquímia de la vida és una novel·la històrica que, entre Vallbona de les Monges, Barcelona i la vila de Llívia, preludia l’instant en què l’ésser humà començava a ser la mesura de totes les coses.

Un homenatge a les persones de tots els temps que han apostat per la humanitat i el seu benestar.

L’Elena Moya recorre el Delta de l’Ebre amb una novel·la inoblidable  sobre la determinació i la lluita contra el destí.

L’Elena Moya recorre el Delta de l’Ebre amb una novel·la inoblidable  sobre la determinació i la lluita contra el destí.

Illa de Buda, Delta de l’Ebre 1961, l’Asun és una nena d’onze anys plena d’aspiracions i de somnis a qui li encanta aprendre a l’escola del mestre Isidre. Els seus pares, Mariano i Remedios, treballen en els arrossars de la família Pons, els propietaris de l’illa. L’Asun és conscient que la relació de la seva mare amb els senyors, en especial amb el senyor Max, està tenyida de silenci i de forma casual descobreix que la seva mare va ser propietària d’algunes d’aquelles terres. Tot canvia per a ella amb la mort inesperada de la Remedios. El seu pare decideix que comenci a servir en la masia dels Pons, però la petita no està disposada a assumir el destí que la seva condició li té reservada; ella aspira a més i gràcies a una bicicleta prestada, al seu enginy i a la forta determinació es converteix en una de les empresàries de major èxit de la zona.  No obstant això, haurà d’enfrontar-se als fantasmes del passat per tal de protegir allò pel que tant ha lluitat.

Després de l’èxit de les seves anteriors novel·les Elena Moya torna amb una història d’afectes i de somnis.

Novel·la històrica situada a mitjans del segle XIV, a Catalunya, en època de plagues i epidèmies, de regnats convulsos, de guerres per mantenir el poder als territoris italians i de bruixes.

La Blanca va ser una remeiera, llevadora i guaridora que va viure a Vila Maior al segle XIV. Una dona perseguida per bruixa i metzinera que cerca refugi al castell de Montsoriu, propietat d’una de les nissagues més poderoses del Principat. Allí coneix Bernat II, el vescomte de Cabrera, que va arribar a ser el primer conseller del rei de la corona d’Aragó, Pere III. Però sovint la vida ens demostra que un fil molt estret separa la glòria de la derrota, i les enveges i la lluita pel poder poden canviar la vida de les persones en un obrir i tancar d’ulls.

La novel·la sobre la vida de Hedy Lamarr, una dona clau en la història del segle XX.

Friedrich “Fritz” Mandl és un jove austríac que es fa càrrec als seus 19 anys de la destruïda fàbrica d’armes del seu pare. En tan sols una dècada, arriba a amassar una de les fortunes més grans del planeta. És ric, excèntric, poderós, faldiller i astut. Un personatge surrealista, adorat i temut per molts. Durant la preguerra, en els anys 30, entre la seva cartera de clients compta amb Mussolini, Hitler i Franco, entre altres. Entre les seves amistats pròximes destaquen noms com Truman Capote, Hemingway, Orson Welles, Eva Perón i el general Perón.

L’any 1933, quan va veure la pel·lícula Èxtasi, on l’actriu Hedwig Kiesler interpreta el primer nu total femení i el primer orgasme en la pantalla gran, s’enamora d’ella.

Hedy, era una jove bella i superdotada, estudiant d’enginyeria i teatre. Tenia, a més, una vida plena d’amants. Després de filmar Èxtasi es casa amb Fritz i viuen una passió desenfrenada; però després, a causa de les infidelitats i la gelosia, la relació pren un gir perillós. Ell la tanca al seu castell de Salzburg, on organitza els esdeveniments, les reunions i els negocis amb polítics, empresaris i jutges.

Hedy aconsegueix escapar i així emprèn la seva fugida a través d’Europa. A bord d’un transatlàntic amb destinació a Nova York coneix a Louis B. Meyer, president de la Metre Goldwyn Meyer; abans fins i tot d’arribar a destí signen un contracte i ella es converteix en Hedy Lamarr, la dona més bella del cinema, que arribarà a triomfar com a famosa actriu a Hollywood.

Però Hedy no és només bellesa i glamur, també és poder, intel·ligència i treball. A més de conrear la seva carrera com a actriu, estudia enginyeria i inventa i patenta un sistema de comunicacions per a teleguiar missils i assegurar els contactes entre els aliats durant la guerra. En aquesta tecnologia es basa el sistema que utilitzem avui per a comunicar-nos amb els telèfons mòbils, el Wi-Fi, el Bluetooth i el GPS.

Una història veritable que esdevé entre una Europa en guerra, els Estats Units i l’Argentina.