Blog de Bruno

Ha arribat el fred, el dia és més curt, olora a hivern i tot sembla més trist. Tanmateix, jugo a pensar en tot allò positiu que ve ara amb aquestes dos estacions aparentment més gelades, més grises, perquè no tot el que porten és negatiu. És evident que hi ha moltes coses bones, com poder gaudir del foc a la xemeneia, prendre xocolata calenta amb els amics o poder passar una tarda de manta i llibre, perquè et ve més de gust quedar-te a casa que sortir. Així que res és blanc o negre sinó que tot té els seus matisos, tot i que confesso que en general la tardor m’entristeix. Però ha arribat una cosa que m’ha fet somriure i plorar d’emoció, i ha estat llegir la novel·la de Gabri Ródenas, a qui tinc el plaer de poder representar, titulada La abuela que cruzó el mundo en una bicicleta, publicada per Urano de la mà d’una gran editora i escriptora com és la Rocío Carmona.

No sabeu com d’especial és aquest llibre, amb una protagonista encantadora, Doña Maru, que amb els seus 90 anys és capaç d’ajudar a l’orfenat d’Oaxaca repartint tot el que té. I en el moment que descobreix que té un net que no coneix, decideix agafar la bicicleta, l’única possessió que té, i anar-lo a buscar a Veracruz. Un viatge sobre el poder dels somnis, un viatge on es demostra el poder de les petites coses, un viatge tan real i humà que et deixa sense alè a cada pàgina, un viatge que et convida a descobrir els petits tresors de la vida i a veure que no importa si és estiu o hivern, si el dia és llarg o curt, sinó que allò que realment importa és el cor amb què vius les coses i la importància que els hi dónes. Algú em va dir una vegada: ves amb compte amb quins ulls mires el món, perquè el món acaba sent com el mires. I es una veritat com un temple, i la Senyora Maru és un exemple a seguir en aquest sentit. No podreu deixar de llegir-la perquè caureu rendits als seus peus i voldreu mirar el món a través dels seus ulls.

A Frankfurt vam vendre el llibre a Alemanya a una editorial fantàstica, Thiele Verlag, i esperem que hi hagi moltes més editorials al món que vulguin fer arribar aquesta meravellosa història als seus lectors, perquè amb llibres així el lector és feliç i aconseguim que el món sigui millor gràcies a les paraules. Enhorabona al Gabri per aquesta deliciosa i gran novel·la que esperem fer viatjar en molts més idiomes.

Lisboa és una d’aquestes ciutats que em van enamorar. Els seus carrers, la seva gent, la modernitat barrejada amb allò tradicional. No hi ha cap dubte que ja vaig anar amb bona predisposició, ja que allà m’esperaven molts amics del món editorial i amb qui portava treballant molts anys. Em van tractar tan bé que entre la preciositat de la ciutat i la bona companyia, juntament amb dos dels meus autors i els editors portuguesos, fan que guardi el viatge en aquest lloc del cor que cada vegada que el recordo sento nostàlgia, serenitat i felicitat per el bon moment viscut.

Així que llegir Hotel Metropole de Sebastià Bennasar m’ha recordat a aquest viatge però sobre tot, m’ha impressionat la història de l’Hotel Metropole, el qual va ser un refugi d’espies nazis, aliats i jueus l’any 1942, que esperaven poder embarcar-se i fugir d’Europa des de Portugal, ciutat neutral durant la Segona Guerra Mundial. Tota aquesta història és narrada el 1989 quan un periodista perd l’avió i ha de passar la nit de cap d’any a l’Hotel Metropole, on coneixerà a la Senyoreta Fürts, que aquella mateixa nit però de l’any 1942, va aconseguir embarcar-se rumb a Estats Units amb una llista d’espies nazis de màxima importància per als aliats. Una novel·la ambientada en dos èpoques diferents i unides per l’Hotel Metropole del centre de Lisboa, un dels grans protagonistes d’aquesta tendra novel·la que ens descobreix el paper de la CIA i de les dones espies en la coneguda Guerra Freda Cultural.

Una novel·la curta de 218 pàgines que es llegeix en una sentada i que explica una part de la guerra que molts desconeixem, perquè Lisboa és protagonista, igual que el seu hotel emblemàtic i el paper fonamental de les dones: tres elements fins ara secundaris, agafen per fi la importància merescuda amb la prosa més que perfecte del Sebastià Bennasar, qui dóna un pas més enllà en la seva narrativa i en un dels seus escenaris preferits, la ciutat portuguesa.

I si vols passar dues nits a l’Hotel Metropole de Lisboa, pots participar en el següent concurs: https://sebastiabennasar.wordpress.com/2018/10/17/hotel-metropole-et-porta-a-lisboa/

A dia d’avui, coneixo a molta gent amb l’autoestima baixa, i no em refereixo a què passin una mala temporada i estiguin baixos de moral, sinó que es tracta d’un estat natural a les seves vides, i la conseqüència és que no són feliços.

Només tenim una vida i passar-la de puntetes i sense ser plenament feliços és una cosa que hauríem de saber reconduir, però ja des de petits. Per aquesta raó, recomano aquest llibre de l’Àlex Rovira i el Francesc Miralles, CONTES PER ESTIMAR-TE MILLOR, publicar per Destino i Estrella Polar. Ambdós autors ja són dos grans dels llibres d’autoajuda, però aquí han volgut emfatitzar la importància de cultivar segons quins aspectes des de nens, i un i segurament el més important és l’autoestima. Amb 35 històries que integren aquest llibre, ens ensenyen a cultivar aquest poder des de la infància, despertant la imaginació, l’humor, l’amor i l’acceptació d’un mateix. Una obra dirigida a nens de totes les edats i que il·lustra a través de versions de contes tradicionals de diferents cultures, les claus per integrar l’autoestima a la pròpia vida per créixer amb seguretat, ser independents, respectuosos amb un mateix i amb els demés, i saber estimar perquè han après a estimar-se, ja que si no t’estimes a tu mateix primer no podràs estimar als altres.

El llibre inclou una guia amb 12 pautes per a l’autoestima en els nens. Els pares sempre volem el millor pels nostres fills sense cap mena de dubte, però no sempre allò que pensem que pot ser bo per ells, ho és en realitat. Tanmateix, l’amor incondicional mai falla, que no significa tolerar-ho tot, sinó estimar-los per allò que són i com són, sense condicions ni desitjant que siguin qui no són. Dotar-los de confiança i seguretat perquè ells s’hauran d’enfrontar als seus propis reptes i tot i que els pares sempre estem allà, a mesura que ens fem grans, hi ha moltes situacions que hem d’afrontar sols, amb decisió, seguretat i confiança.

Un llibre vital, necessari i humà perquè entre tots aconseguim que els nens creixin en un món millor.

“Gaudeix dels petits moments” és la típica frase que molts et diuen quan et veuen agobiat, estressat i amb mil coses al cap. I tenen tota la raó. Tanmateix, crec que molts de nosaltres hem de prendre consciència de quins són els petits moments, ja que potser són aquells que menys importància els hi otorguem i que després, quan girem la vista enrere, són els que realment importen. Una posta de sol davant del mar, un silenci provocat, un té per reflexionar, aquest moment de lectura a la terrassa. Per aquesta raó, el llibre d’Anna Sólyom, Petit curs de màgia quotidiana, és un regal per tot aquell qui el llegeix. Un llibre diferent, publicat per Edicions Cúpula, amb una essència molt especial. Anna Sólyom és llicenciada en filosofia i treballa com a terapeuta per ajudar als altres a descobrir el seu equilibri i la seva força interior, però us asseguro que és única, gràcies al seu somriure, al seu gran cor i perquè aquest llibre està escrit des de l’amor i les ganes de voler transmetre als lectors que hi ha petites coses que semblen màgia, que poden canviar-ho tot, i això només depèn de nosaltres. No és un llibre més, és una eina que pot ajudar a molta gent que en aquesta societat cada dia veig, jo que cada dia em faig més gran, més confosa, més complexa i amb menys valors.

L’equip que hem donat vida a aquest llibre ho hem fet des de la il·lusió i crec que això es plasma en cada pàgina. Des de l’Anna, qui recomano que conegueu perquè és un luxe tenir-le a prop (jo em sento privilegiada de poder tenir-la a la meva vida) fins a l’editor David Figueras que sempre creu en allò que fa i ho fa bé, així com el nostre autor de referència a l’agència en aquests temes, Francesc Miralles, autor del bestseller mundial Ikigai, qui ens convida a llegir el llibre amb un pròleg preciós i nou secrets. Sense oblidar l’equip de l’agència que cada vegada creu més en llibres escrits únicament perquè el lector gaudeixi i aprengui a ser més feliç, perquè la vida sense felicitat no és vida. I tenir aquest llibre a la tauleta de nit per aquests moments en què tots necessitem aire és un gran regal per a qualsevol persona que estimis.

Actualment la paraula Bullying ja és utilitzada a la nostra societat i la majoria de gent entén què és. Recordo les primeres vegades que vaig escoltar la paraula Bullying o Mobbing, i molts de nosaltres no sabíem que significava exactament. Ja han sortit varis llibres sobre el tema i sembla ser que tot està dit. Tanmateix, el bullying segueix creixent i cada cop el pateixen més nens i adolescents, dada preocupant, ja que sovint ens falten eines per combatre l’assetjament. La definició del bullying seria: “tipus de comportament agressiu que intencionadament fereix o fa mal a una altra persona, amb repetició i que acostuma a implicar un desequilibri de poder entre l’assetjador i la víctima, qui es defensa amb dificultat”.

Tal i com sóc jo, no puc entendre com una persona pot fer mal a una altra intencionadament i repetidament, i menys a un nen, però aquí hi ha dos cares de la moneda – la víctima i l’assetjador – qui per arribar a fer mal també té un problema. Així que llegir el llibre de la Montse Doménech no ha estat fàcil, ja que molts dels casos que explica m’afecten tant que la meva reacció no seria l’adequada, perquè no hem d’oblidar que hi ha dos cares a tractar: l’assetjador també és un “malalt” que ha tingut o té un problema. Tots ens posem en el paper de la víctima, com és natural, i el llibre tracta d’oferir les eines correctes per combatre l’assetjador, però la reputació de la Montse, llicenciada en Pedagogia i Psicologia, i la seva manera d’enfocar aquest tema és tan útil i necessària que aquest llibre hauria de ser un referent per aquells pares que han detectat una situació de bullying cap al seus fills, per aquells pares que tenen un fill assetjador, que també ens pot passar, i per aquells els fills dels quals no han patit cap situació de bullying afortunadament però que han d’estar atents, ja que la majoria, com diu la Montse, podem i hem de ser capaços de reconèixer i entendre de forma força intuïtiva una situació d’assetjament. Està a les nostres mans la capacitat d’ajudar als nens i adolescents que el pateixen a combatir-lo i superar-lo. La gran pregunta és: som capaços de reconèixer el bullying? Amb aquest llibre, tens les eines necessàries per ser-ho, així que el poso de referent, tot i que no siguem lectors aficionats a la no ficció, perquè hi ha temes que quan tens fills són imprescindibles de conèixer, de palpar i d’aprendre, i gràcies a lectures com aquestes ens resulta tot menys complicat.