Blog de Bruno

Aquest any toca mundial i l’ambient estiuenc amb mundial és diferent. Pantalles gegants a les terrasses, futbol a la tele a tota hora, i milions de persones pendents de resultats amb les cares pintades i les seves banderes penjades a l’esquena.

El futbol mou passions, d’això no hi ha dubte, i encara és un dels esports que més agrada als petits de la casa. El practiquen al pati, en el seu temps lliure i sempre que hi ha molts nens, hi ha una pilota rodant a prop. Per aquesta raó, Anaya ha pensat en un llibre curiós per a petits i grans per desvetllar tots els secrets, les llegendes i els mites de la història d’aquest esport. El llibre ATLAS MUNDIAL DE FÚTBOL, escrit per en Gabriel García de Oro i il·lustrat per en Jacobo Fernández, ens explica tots els gols dels màxims anotadors, els rècords impossibles dels millors seleccionadors, les anècdotes més curioses i moltes dades més de gairebé 40 seleccions que han fet del futbol l’esport amb més seguidors del món.

Vols ser el que més sap de futbol de tot el món? Doncs ves a la llibreria a per aquest llibre i sorprèn als teus companys d’afició mentre gaudiu animant a la selecció que vulgueu que sigui la guanyadora del mundial 2018.

Reconec que el pessigolleig que produeix aquell moment en què estàs veient una pel·lícula de por i que t’esperes que passarà qualsevol cosa que et farà cridar, té aquella ‘cosa’ que et manté enganxada a la pantalla. Amb un llibre, també passa, però és més difícil que es pugui crear aquesta atmosfera que aconsegueixen les imatges si no és que l’escriptor té molt bona ploma. Doncs m’omple d’orgull dir que la Malenka Ramos la té. Ja ho va demostrar amb el seu llibre LO QUE HABITA DENTRO, amb el qual ja li vam posar el sobrenom de la Stephen King espanyola. Amb aquesta nova novel·la titulada EL QUE SUSURRA aconsegueix que el lector estigui en tensió de principi a fi, i us asseguro que hi havia moments que preferia llegir la novel·la quan estava acompanyada, perquè sola em feia pànic i qualsevol soroll em feia por. Vaig entrar dins d’aquesta novel·la aclaparadora que, per als que gaudeixen amb aquest gènere, de ben segur que  s’ho passaran de meravella sempre que tinguin un bon coixí on agafar-se.

Un petit poble, Point Spirit, amb serradora inclosa, viurà canvis que pertorbaran les vides dels seus habitants. Una mort a les tres del matí, un vell rellotge que s’atura a la casa de les germanes Morelli, la nit es torna més fosca i la senyora Owens a més, escolta que algú truca a la seva porta. El xèrif observa una llum a la vella serradora, aquella nit no podia dormir, i en una cabana llogada recentment, l’escriptor Jim Allen dormia plàcidament i per això no va veure la figura allargada que va passar prop de la seva finestra. La Penny havia mort just a les tres del matí, quan tot va començar.

No puc explicar res més, perquè desvetllaria massa, però ja amb aquest petit resum no em negareu que ve de gust llegir la novel·la, una lectura addictiva per a l’estiu que estic segura us deixarà amb la boca oberta i amb ganes de saber més sobre aquesta escriptora asturiana que mereix fer el salt perquè de dones escriptores en aquest gènere no n’hi ha moltes al nostre país i crec que hem de donar-los el suport que es mereixen, perquè no és fàcil, i com sempre, és un territori més masculí. Així doncs, lectores, editores del món mundial, donem una oportunitat a una dona escriptora que sap dominar la tensió com ningú i que arribarà a un públic amplíssim si li donem suport des d’ara.

Una de les meves pel·lícules favorites és GHOST, no puc dir-vos quantes vegades l’he vist i confesso que em sé els diàlegs de memòria. Pensar que algú que ha mort pot quedar-se entre nosaltres posa la pell de gallina, però en la pel·lícula funciona com també en el nou projecte de l’Ana Alonso, LUNA Y LOS INCORPÓREOS, on la Luna, una jove de tretze anys, només té un amic, en Yago, que és mort però no vol reconèixer-ho.

La Luna té un do, tot i que per a ella és més un problema que un do, i és que veu, sent i parla amb INCORPORIS, que són els esperits vagabunds d’algunes persones mortes. A vegades porten desenes o centenars d’anys intentant descansar, sense aconseguir-ho. No és fàcil per a ells i per això són criatures malhumorades, enfadades amb si mateixes i que carreguen en la Luna els seus pesars i el seu mal humor, al mateix temps que se li enganxen, li van al darrere i li demanen coses. De moment hi ha tres llibres en aquesta sèrie, i m’ha encantat la idea, tot i que no és nova, perquè l’Ana ha sabut posar-li la guinda, ja que els incorporis són de diferents èpoques i això ens permetrà viatjar a ciutats espectrals i conèixer la cultura, l’art i la forma de vida de diferents períodes de la història.

A més s’ha creat una App amb enigmàtics xats que revelen als lectors dades importants sobre els personatges, vídeos de NoBody18 sobre diferents curiositats, i una programació didàctica de la lectura. El món digital és el complement perfecte per a una sèrie diferent, divertida i que aporta un plus als adolescents que van tot el dia enganxats a les màquines. Aquesta fusió és ideal per a ells i també per als mestres, perquè llegir ha de ser divertit i pot ser interactiu perquè així la lectura sigui un hobby i no una obligació.

Interessant, no? Tres llibres per a aquest estiu perquè els adolescents no juguin només a la PlayStation, sinó que llegeixin i puguin també enganxar-se als xats i a una App divertida, però alhora didàctica sense que això creï un rebuig per a ells.

He assumit que a la vida hi ha coses que no tenen explicació, i has de saber conviure-hi. Hi ha coses inexplicables perquè jo mai actuaria d’una determinada manera i els altres sí, i això és un tipus de no entendre el què passa, i hi ha coses inexplicables perquè són fenòmens estranys, o causalitats, perquè crec que les casualitats no existeixen. Aquestes últimes, m’han passat, i crec que és el destí que, de vegades, et posa davant el que necessites, però fenòmens estranys no n’he viscut cap, només he llegit sobre ells, perquè és una cosa que m’agrada, he vist sèries i devorat novel·les.

Aquest tipus de gènere, no és el que més llegeixo, però de tant en tant et topes amb novel·les que enganxen, i això és el que ens va passar amb la de Jon Ander Crespo, OCHO VELAS, del qual em vaig enamorar del seu personatge caçafantasmes. Novel·la situada a Pamplona, ​​ciutat que m’encanta, on apareix un manuscrit que relata una alarmant presència de fantasmes a la ciutat. Així comença una aventura d’intriga barrejada amb humor, cosa que no és fàcil que funcioni, i funciona, en la qual es reprodueixen successos paranormals pels carrers de la ciutat. Una història que volen que passi inadvertida fins que comencen a haver-hi una sèrie de morts per causes desconegudes, les quals no seran resoltes fins molts anys més tard, quan un detectiu i una inspectora de la divisió d’afers especials s’hauran d’enfrontar a casos inexplicables, i mirar cap enrere, cap al passat, per poder comprendre el que aparentment no té cap explicació.

Debut d’un autor amb talent i que publica en una editorial petita però gran, perquè arrisca, perquè aposta, perquè l’editor mira l’edició amb ulls d’avui, i encara que el món editorial està ple de fenòmens estranys, molts sabem que la constància, el treball, el fer les coses ben fetes té les seves recompenses i Adaliz sap com fer-ho. Felicitats per la bona feina a l’editorial i l’autor que mereix tenir aquesta oportunitat.

Últim dia de mes i ja entrem al juny, amb una primavera moguda en molts aspectes, no només els climatològics, i amb ganes que arribi l’estiu per poder fer aquest break tan necessari per a la ment. Cada any que passa noto més la necessitat d’estar tranquil·la, amb els meus, apartar-me del soroll, de la rutina i del rellotge. Crec que això vol dir clarament que em faig gran i, mai vaig pensar que arribaria el moment en què se’m faria necessari fer un “stop”. No obstant, això és així, i com que la vida no para de donar-me sorpreses, he d’aprendre a agafar-me les coses d’una altra manera i a saber encaixar-ho tot, perquè res és blanc o negre, poden haver-hi molts matisos.

Igual que en l’última novel·la de la Susana Rodríguez, TE VERÉ ESTA NOCHE, la qual tanca la trilogia de novel·la negra publicada per Debolsillo, amb la Irene Ochoa de protagonista i la seva relació d’amor amb l’inspector Vázquez, que investiga la mort del seu marit en estranyes circumstàncies. Cada novel·la sabrem més d’ella i d’ell, encara que es poden llegir per separat, perquè en cadascuna hi ha un cas que l’inspector i el seu equip necessiten resoldre. En aquest últim llibre, tenim la desaparició dels membres d’una família després d’un accident de cotxe on només es troba a la mare, els altres no sabem on són i això serà el que portarà de cap a l’equip d’investigació. A més, l’inspector Vázquez descobrirà el que mai hagués volgut saber ni escoltar, una sorpresa inesperada, o potser vetllada pels seus desitjos més íntims, per tancar de manera espectacular aquesta trilogia que porta ja més de 10.000 exemplars venuts dels dos primers llibres, i el tercer, que acaba de sortir a principis de mes, ja s’ha reeditat perquè la Susana Rodríguez té ja fans, més que merescuts, i perquè és una escriptora de deu dins del gènere que encara ha de ser descoberta per molts. Les seves històries t’atrapen de manera incommensurable de principi a fi i et deixen sempre amb ganes de més. Una lectura recomanable per a aquest estiu que ens ja ens pica a la porta i, us asseguro que no us en podreu quedar només amb un.