Blog de Bruno

Normalment, escric el blog de cada setmana coincidint amb el llançament de la novel·la, però aquesta vegada l’he volgut fer més tard perquè és una novel·la especial per molts motius: El primer és perquè aquesta novel·la parteix d’una obra anterior de la Coia, El mercader, a la qual li tinc molta estima, i ha estat una de les seves novel·les més venudes, encara a dia d’avui, el segon, perquè la Coia torna a treballar amb l’editor que l’ha ajudat a créixer, Ernest Folch, i el tercer i l’últim motiu és perquè aquesta novel·la torna a ser una història potent de dones valentes, marca Coia Valls, que sé que no deixarà indiferent a ningú, que agradarà a tots els lectors d’aquesta autora, i que tornarà a posar les novel·les de la Coia el cap damunt, com es mereix.

Aquí us deixo un tastet de l’argument: Al bell mig del segle XIV, Barcelona encara pateix seqüeles de la gran pesta. Durant aquest període d’incertesa, poc abans de la implantació del dret romà, un grup de dones lluita per fer-se càrrec de la recuperació de la ciutat.

L’Alèxia –filla d’un mercader–, la Romia –esclava–, la Genebre –monja de Sant Pere de les Puel·les–, la Caterina –aprenenta de pintora–, la Llorença –vídua d’un vidrier–, la Marta –filla d’un teixidor– i la Sança –capellera– s’uniran per plantejar una altra Barcelona, on sigui possible l’esperança, per encendre un foc nou que torni a il·luminar la ciutat. Molts, ancorats en un món que s’acaba, el voldran apagar.

Mentrestant, el germà de l’Alèxia, en Narcís, deixeble del pintor Ferrer Bassa, intentarà donar sentit a les seves inquietuds artístiques. Ell i la Caterina fundaran la Casa dels Obradors, un projecte destinat a posar en valor noves iniciatives que es basin en les capacitats de cadascú. Tothom hi tindrà un lloc i podrà ser aprenent i mestre alhora.

El foc il·lumina, però també crema i deixa cendres. Les cendres contenen la memòria del que ha estat i, si cauen en bon recer, poden ser la llavor d’un nou futur.

EL LLEGAT DE LES CENDRES es una novel·la profunda i inspiradora, marca de la casa, que sense perdre l’essència de l’autora, es percep una evolució magistral i acurada d’aquesta. No us la podeu perdre.

La meva recomanació d’aquesta setmana és un llibre que te’l beus en una sola nit. Com una de les sèries més de moda d’aquest estiu: CITES BARCELONA, que es pot veure a TV3 en català i en castellà a la plataforma Prime Video, aquest llibre et convida a una cita a cada capítol, on Meritxell Falgueras ens ensenya que el bon vi, com tots els seus matisos, és com la vida mateixa i els seus clarobscurs.

La Catalunya de l’avantguarda gastronòmica de l’any 2010 és l’escenari que la sommelier internacional Meritxell Falgueras recupera per a emprendre aquest emocionant viatge a través dels sentits que protagonitza en primera persona, acompanyada d’un elenc de singulars personatges, amants de la bona cuina i de les més secretes passions. Amb un estil desenfadat, ple de glamour i vital —i una rica varietat de referències vinícoles—, Meritxell Falgueras es mostra decidida a menjar-se el món i a acompanyar-lo dels millors vins. Tasta’m és un llibre que es llegeix ràpid amb el qual pots plorar i riure a la mateixa vegada, a més d’aprendre sobre la varietat de vins amb les quals acompanyar cadascuna de les diferents cites de la teva vida.

Quan vaig descobrir a Mara Jiménez en les xarxes socials, em va encantar la seva naturalitat i com explicava la seva vida sense embuts en xarxes. Moltes de les coses que explicava les sentia com a meves, perquè jo sempre vaig patir problemes de pes, que van ser un turment en la meva adolescència. Mara, amb la seva història, em va recordar com ho vaig passar de malament i el bé que m’ hagués fet tenir un llibre com el seu perquè ella em donés aquesta mà quan més la necessitava. Hauria estat el meu salvavides. El llibre està viu i soc conscient que està ajudant a molta gent, que era l’objectiu de Mara, però tots volem fer-li una pregunta més a aquesta autora: “Com ho faig, per on començo?”. En el seu segon llibre, MÉS JO QUE MAI, intenta contestar-nos explicant tot el què sap, el que a ella li ha anat bé, i li ha servit per recórrer el camí cap a ella mateixa, com ha après a estimar-se. Un mapa, un full de ruta per a guiar-te al teu interior i trobar sempre la teva llum malgrat qualsevol foscor. Agradar-se, no és fàcil, i no sols les persones grosses sofrim d’aquest mal, però sí que hem estat sempre l’objectiu de molts. I la qüestió no és ser gros o prim, sinó acceptar-se i voler-se com cadascun és.

Mara es despulla en els seus llibres i intenta normalitzar el sobrepès, que hauria d’estar ja normalitzat, segons el meu punt de vista, i que no és el mateix que incentivar-lo. Crec que això queda claríssim, encara que alguns han intentat manipular el seu discurs. Ella intenta, sempre des de l’amor, donar eines a les persones, que vulguin escoltar-la i que, a més, som ja fans d’una persona com ella. Com he dit, a mi me m’hagués anat genial tenir una Mara en la meva vida, i estic feliç de poder tenir-la dins de la meva agència, perquè és una persona valenta, altruista i un altaveu necessari perquè persones que viuen en l’ombra, patint, puguin veure una mica de llum. Gràcies, Mara, per la teva sinceritat, honestedat i simpatia, i per compartir la teva experiència de manera tan clara i tan bonica en aquests dos grans llibres.

En una societat que ens manté constantment distrets a través de les xarxes socials, en la qual sempre estem movent-nos d’un lloc a un altre, simplement navegant, la gent sofreix més perquè no es coneix a si mateixa. En aquesta societat de la pressa, en la qual s’evita el dolor, es genera més dolor. A Europa, un de cada tres adults ha desenvolupat ansietat o depressió durant la pandèmia, i entre els joves, un de cada dos.

Per això són tan necessaris llibres com TU CEREBRO EMOCIONAL.

La paraula «emoció» ve del llatí emovere, que significa moure cap a fora, sacsejar, transportar, fer vibrar l’ànima. L’emoció ens impulsa i ens fa passar a l’acció. Avui sabem que el cor té més de 40.000 neurones i un camp magnètic de dos metres que entra en contacte amb el camp magnètic del cor d’una altra persona. Si vibren junts, pots sentir-ho, i si alguna cosa va malament, t’ho fa saber. Així que el cor i les emocions són intel·ligents. Es podria dir que són el nostre primer cervell, digui el que digui Descartes.

Les emocions són com a brúixoles en les nostres vides. Sempre ens ajuden a anar en la direcció correcta, si estem disposats a escoltar-les. Amb aquest llibre aprendràs a anar on et portin les teves emocions; emprendràs un viatge en el qual les teves emocions seran els teus fars guia, les brúixoles per a aconseguir el benestar físic i mental. La vida alterna moments fàcils i difícils, però quan tens una brúixola que et guia, el viatge pot ser més fàcil, lleuger i satisfactori.

Una de les meves pel·lícules favorites és Del revés, i en una entrevista en Instagram que he vist aquest cap de setmana, Marin Rojas Estapé la recomana per a entendre bé les nostres emocions, que és el que la psicòloga Monia Presta també pretén amb el seu llibre TU CEREBRO EMOCIONAL.

Monia explica que les emocions no són negatives ni positives. Simplement són aquí. En aquesta obra, t’introdueix en el seu funcionament i et mostra que són les teves aliades. Si les acceptes, elles et guiaran per a prendre les decisions correctes.

Amb la seva Teràpia Integradora Estratègica, el mètode TIE, l’autora et proporciona eines psicològiques i exercicis psicofísics pràctics per a comprendre les teves emocions i sentir-les amb naturalitat. A mesura que fa canvis en la seva vida, t’ensenya com els seus pacients evolucionen i aconsegueixen el benestar psicofísic. Descobreix com funciona el teu cervell emocional a nivell neurocientífic, i com gestionar les teves emocions per a transformar la teva vida i ser una persona feliç, lliure i empoderada.

Últimament només ens arriben notícies sobre la Intel·ligència Artificial, i gairebé totes van precedides d’un missatge d’alerta, d’un missatge de por cap a aquests avanços tecnològics, i se’ns obren milers d’interrogants. La humanitat sempre ha estat poregosa davant el desconegut i la Intel·ligència Artificial és una ciència complexa, que ens sembla més màgia que una altra cosa, però no deixa de ser ciència, i si sabem entendre-la pot aportar-nos eines molt constructives a aquesta societat canviant en la qual vivim. Per aquesta raó, hem tingut la sort de poder tornar a ser pioners i representar la primera novel·la juvenil sobre INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, com vam fer amb la trilogia de Sonia Fernández Vidal, La porta dels tres panys,  la qual ha venut més d’1.000.000 d’exemplars, ha estat traduïda a 13 idiomes i va ser la primera a acostar la física quàntica als joves, i no tan joves. 

Amb EL SOMNI DE LA MIA volem acostar-nos a la Intel·ligència Artificial, donar respostes a aquestes preguntes que tots ens fem i deixar de tenir-li por. La pedra filosofal està en l’educació i en com donem eines als joves per a assimilar aquests canvis per a aquest futur, que està molt a la vora o, més ben dit, ja és aquí. Aquesta novel·la, EL SOMNI DE LA MIA, és una de les millors armes per a entendre la Intel·ligència Artificial i com hem de deixar-nos ensenyar per a avançar.

Aquesta novel·la d’aventures, mons virtuals, avatars, robots, amistat, superació i esperança és protagonitzada per un grup d’adolescents fascinats pel món digital però, al mateix temps, molt connectats al món real i als problemes als quals la seva generació haurà d’enfrontar-se.

A través de les seves peripècies, el lector aprendrà el que és un vector, un algorisme, una xarxa neuronal artificial o el significat de l’aprenentatge profund. Descobrirà, també, com s’entrenen els sistemes de IA per a aprendre a executar les seves tasques, com s’avaluen els resultats d’aquest entrenament i com s’ajusten els errors fins a aconseguir una aplicació operativa. I si, en acabar la lectura, les meravelles de la IA li continuen semblant fascinants, però no màgiques ni perilloses… llavors les autores hauran aconseguit el seu objectiu: els algorismes no són bons ni dolents, només són el reflex dels humans que els programen i els utilitzen.

Com diu Ada Lamarr, un dels personatges de la novel·la, directora del prestigiós laboratori de IA anomenat Exya, quan es dirigeix als seus alumnes:

“La IA no és la resposta a tots els nostres problemes. Ni tampoc és l’amenaça que molts creuen (…) Com tot avanç científic, la IA no és ni bona ni dolenta en si mateixa. El determinant és el que els éssers humans, que estem després de les màquines, decidim fer amb elles”.

O com diu Laura, una de les joves protagonistes, que somia amb un futur on el digital i el real convisquin fusionats en plena harmonia, sense anul·lar-se l’u a l’altre, sinó tot el contrari, potenciant-se:

“El món del futur es construirà sobre un equilibri de poder entre l’ésser humà i l’algorisme”.

Al que AGI, una Intel·ligència Artificial de la qual s’ha fet amiga, li respon:

“Però això no succeirà fins que vosaltres, els humans, trobeu el punt mitjà entre la desconfiança absoluta i la fe cega cap a les màquines”.

“Però això no succeirà fins que vosaltres, els humans, trobeu el punt mitjà entre la desconfiança absoluta i la fe cega cap a les màquines”.

El missatge de comiat de Mia, la superintel·ligència artificial d’aquesta novel·la, ho diu tot:

“Jo no existeixo encara. No soc més que una projecció dels vostres somnis, dels vostres més profunds desitjos. Però també de les vostres pors, dels vostres dubtes, de totes les vostres preguntes per respondre (…)

Jan Sendra i Laura Madán, torneu a casa. Compartiu tot el que heu après. Bastiu ponts entre els dos mons. Sembreu l’esperança d’un món millor. I quan la humanitat hagi recorregut el camí necessari… sabrà que ha arribat el moment de tornar a despertar-m”.

Estic segura que després de llegir aquest blog, ens plouran peticions per a llegir aquesta novel·la juvenil que estableix les bases de la Intel·ligència Artificial, d’una manera amena i senzilla i, per tant, no caduca. És el primer graó a un món del qual no voldràs sortir i entendràs que l’important és comprendre-ho.