Blog de Bruno

Fa ja mesos que el món editorial ha obert les portes a les rom-com, a les novel·les romàntiques per a totes les edats, i hem volgut recuperar una de les novel·les que vam publicar fa anys amb Espasa Calpe, avançant-nos en el temps i a les modes perquè abans aquest gènere no tenia molt d’espai i ara s’ha fet un lloc grandiós. Així que l’equip editorial d’Espasa Calpe, l’autora i l’agència hem vist clar que era el moment de donar-li una segona oportunitat a Maica.

A Nunca volveremos a ser las mismas Maica és una dona incorrecta, té un cor que no li cap en el pit i un pit que comença a no ser el que era. A la vora dels cinquanta i d’uns quants precipicis vertiginosos més, està divorciada, és la mare patidora d’una filla adolescent i viu barallada amb el món en general i amb la seva mare i amb els homes en particular. D’altra banda, aquesta advocada que no es té més que a si mateixa per a parlar endefensa seva, addicta al treball i als consells benintencionats que li propina la seva millor amiga, iniciarà un camí des del desconcert a l’acceptació al llarg del qual aprendrà que un sentit de l’humor ben administrat no sols és el millor antídot per a qualsevol fogot, sinó l’única brúixola capaç d’ajudar-nos a sortir airoses de les pitjors tempestes.

Com a dona de 50 anys, recomano la lectura d’aquesta novel·la a les que ja tenen més de 40 perquè riuran i veuran venir tot el que la majoria de les dones comencem a viure quan ja tenim una certa edat. Saber riure’ns de nosaltres mateixes és l’única manera de seguir endavant. El leitmotiv d’aquesta novel·la m’encanta: mai tornarem a ser les mateixes… i ni falta que ens fa.

Llegim aquesta novel·la i recomanem-la a totes les nostres amigues, mares, ties i àvies, perquè és una lectura amena i que ens ajuda a descarregar-nos d’aquestes motxilles, que tant ens pesen a partir d’una edat madura perquè hem d’estar estupendes, ser les millors esposes, les mares més guais i, per si no fos prou, les més competents en els nostres llocs de treball. Hi ha algú que pugui suportar-ho sense caure en moments de desesperació? Acompanyem a la Maica en aquesta aventura, que serà l’aventura de totes.

El mètode del GENIOTIPO, que ajuda a saber el talent innat que hi ha en cadascun de nosaltres, ha ajudat a diverses persones de diferents àmbits. És una eina molt útil per a trobar la confiança en tu mateix i a enfocar-te en allò que potser mai t’has plantejat que podries desenvolupar; i, si ho fas, no sols és la teva passió, sinó que es pot convertir en la teva vocació. Tony Estruch va arribar a l’agència amb el seu llibre GENIOTIPO, del qual portem ja cinc edicions i sabem que està ajudant a molts a desenvolupar aquest talent amagat i, per tant, a ser més feliços perquè, quan fas el que t’agrada, ets molt més feliç tant en la vida com en el treball i, si uneixes les dues coses, estàs molt prop de sentir-te en plenitud. El millor d’aquest llibre ha estat poder entrar a les escoles, perquè els adolescents han de triar el seu futur molt aviat i estan molt desorientats. Saber quin és el seu talent ja és un pas important per a donar-los pistes adequades, armes per a afrontar aquesta gran pregunta: ¿Para qué he venido a este mundo? que és el nou títol que ha sortit al mercat de la mà de Tony Estruch, que a través d’una faula, curta i senzilla, ens explica què és el talent innat i com aquest existeix en cadascun de nosaltres, sens dubte; només cal saber com treure-ho a la llum.

A través d’Izan, que decideix abandonar la seva casa per a fugir d’un destí que no ha triat, ens conduirà a saber què és el mapa del geniotipo i els nou símbols que ens ajudaran a saber com som i, per tant, què ens fa més feliços. Izan no imagina que la seva aventura es convertirà en un viatge ple d’aprenentatges que el portaran a descobrir la seva missió en la vida. Coneixerà a nou mestres que li ensenyaran diferents tipus de genialitat per a arribar a respondre la gran pregunta: Per a què he vingut a aquest món? Tony afirma que tots portem un geni dins i que, si creiem en ell i el desenvolupem, ens dona les pautes per a poder treballar en allò que ens agrada i que, per tant, aconseguim ser millors; treballar en escollir bé què és el que necessitem i el que no. En definitiva, poder viure més alineats amb nosaltres mateixos i, per tant, ser més feliços, que és el que tots desitgem.

A la majoria dels humans ens és complicat, la majoria de les vegades, sentir-ho i fer-ho. Així que, amb aquesta rondalla, entraràs, sense gairebé adonar-te, en el camí de la felicitat per a tu, guiat per aquest personatge valent, que fuig del que no vol i escolta els consells dels mestres de la vida. T’has preguntat alguna vegada si ets feliç amb el que fas? Encara ets a temps d’agafar el timó de la teva vida i guiar-lo a través del geni que portes dins.

Aquesta tarda assistirem a una festa. Anirem a la presentació d’un llibre, del nou llibre de Ferran Cases, i serà una festa. No totes les presentacions de llibres són iguals, i les del Ferran menys. Després de l’èxit que ha tingut amb els seus llibres anteriors: EL PETIT GRAN LLIBRE DE L’ANSIETAT i EL CERVELL DE LA GENT FELIÇ, amb els quals ha ajudat milers de persones a superar l’ansietat, ens sorprèn amb un nou llibre i amb un nou enfocament sobre els hàbits. Sembla que s’ha dit tot sobre els hàbits, allò que hem de seguir rigorosament i no podem saltar-nos per a mantenir el nostre equilibri en la vida, però en Ferran posa el focus en un altre costat i ens diu: “JA N’HI HA PROU DE XIMPLERIES. JA TENS EL QUE NECESSITES”. I té raó: ja ho sabem tot, ho tenim tot; per tant, què ens falta? Perquè ens falta ajustar, reenfocar i explorar el que ja tenim. Ferran sap que gairebé tots els que llegirem aquest llibre ja tenim hàbits o intentem tenir-los, llavors per què no intentem potenciar allò que ens senti bé, donar força a l’autèntic i donar valor al que ja posseeixes? Digues SÍ A GAIREBÉ TOT i descobriràs que el que has après et serveix, que ha valgut la pena, però que has de rumiar aquesta teoria i pràctica perquè no sols et serveixi, sinó perquè gaudis amb això i valoris el que fas i per què ho fas. Una guia més que útil, que ens obre una perspectiva diferent i necessària entre tanta informació en aquest gran món de l’autoajuda.

Sabem que el gènere romàntic està de moda, que ja fa mesos que descobrim noves veus dins d’aquest gènere que ens sorprenen gratament i, des de la nostra agència, ens encanta presentar-vos a Sarah Mey i la seva novel·la CANÇÓ DE TARDOR, ideal per a les nostres “Young Adults”. Estic segura que s’enamoraran d’aquesta història on les xarxes socials estan molt presents a la trama, i l’amor/odi entre dos joves també. Una història moderna, i alhora tendra, que no té res a envejar a les rom com que venen d’Estats Units. Així que espero que els editors internacionals que esteu buscant aquest gènere, que sou molts i llegiu aquest blog cada dijous, doneu una oportunitat a aquesta nova i jove veu, amb una potent història romàntica, i vulgueu conèixer a Camila i Óliver.

Camila té setze anys i és filla d’una influencer molt coneguda. La seva vida està massa exposada i ella odia tot el que tingui a veure amb les xarxes socials. En realitat, el seu món s’està enfonsant. Óliver, el noi de l’etern somriure que amaga un passat del qual no aconsegueix alliberar-se, detesta el món digital. El seu pare s’ha enamorat de la mare de Camila i la seva nova vida no l’atreu res. Dos germanastres, en principi molt diferents, sumits en un món d’aparences i xarxes socials en el qual les seves preocupacions semblen no tenir cabuda.

Aconseguiran Camila i Óliver trobar-se a si mateixos i ser feliços? No us ho diré, perquè em demaneu el llibre, i el pugueu gaudir com l’hem fet nosaltres, i els editors de La Esfera Azul, que han apostat per ella.

Hem estirat una mica més les vacances del bloc per arrencar amb una novel·la dins d’un gènere que està de moda: les ROM COM. Però en aquest cas, està escrita per un home i amb una protagonista dona. Aquest és un atractiu que fa la novel·la molt interessant, perquè Alfred Picó —ja amb una llarga carrera com escriptor, expert en comunicació, i relacions, també amoroses— es posa en el paper de les dones de manera magnífica, i ens brinda una novel·la divertida: un manual perfecte per sobreviure a la jungla de l’amor i les cites, on la realitat i la ficció es creuen, fent-nos plorar i riure, ja que molts lectors es podran sentir molt identificats.

Què passaria si després de deu anys de relació sentimental el teu nòvio t’envia a pastar fang durant un sopar romàntic? La tragèdia arriba el dia abans de Cap d’Any. Entre llàgrimes, raïm i campanades, els amics de la nostra protagonista l’esperonen amb un repte: «Tens 365 dies per trobar parella». I ella l’accepta. Passant per totes les fases del dol després d’una ruptura traumàtica, anirà enllaçant possibles candidats en unes anècdotes divertidíssimes, totes inspirades en fets reals.

Manual de supervivència d’una dona soltera és una comèdia femenina i feminista sobre el que significa ser dona soltera avui dia. Trobar una parella «normal» es pot convertir en un esport de risc. Una visió tragicòmica del món de les cites, les relacions sentimentals i els curiosos personatges (homes i dones) que ens podem trobar a la jungla amorosa del segle XXI.

Un llibre divertit, ideal per regalar a aquells que estant buscant l’amor i els que no. És el més semblant a veure una sèrie de qualsevol plataforma de moda, que te l’empasses en un cap de setmana.