Blog de Bruno

La meva primera recomanació del nou curs és un llibre en el qual tinc plena confiança, LIBELO DE SANGRE, d’una nova autora, Sandra Aza, que revolucionarà el gènere històric. La veritat és que quan vaig llegir la novel·la de Sandra, em va recórrer aquesta esgarrifança pel cos, que poques vegades sents, malgrat llegir molt, però que t’indica que aquest text té una cosa especial. Era una novel·la històrica molt ben documentada, meravellosament escrita i encara que hi havia treball per fer, tot em deia que, si trobàvem el partner perfecte, aquesta seria la novel·la sobre Madrid, que mai havia existit, com L’ESGLÉSIA DEL MAR va ser la de Barcelona. Per tant, ens vam posar mans a l´obra, i tenim aquí la gran novel·la de Madrid del Segle d’Or. Us asseguro que, tot i que és llarga, com les bones novel·les històriques, us la llegireu en un cap de setmana perquè no es pot parar. És una de les grans apostes de Planeta, qui va creure també en aquesta novel·la i Raquel Gisbert i Zoa han estat l’equip perfecte perquè a LIBELO DE SANGRE no li falti ni li sobre res, simplement és una gran novel·la espectacular, a l’altura dels grans best sellers històrics. Us deixo una miqueta de l’argument:

Durant el cru hivern de 1620 un espantós crim ha sembrat el pànic en cada racó de Madrid: una jove ha estat violada i enterrada al costat d’un nen al qual li han extirpat el cor.

Ningú en la Vila dubta que es tracta d’un assassinat ritual, i aviat sorgeix en les tertúlies un «libel de sang» contra l’escrivà Sebastián Castro i la seva esposa Margarita, una acusació falsa que culpa als jueus de sacrificar a menors cristians per a realitzar cerimònies de màgia negra.

Per sort, Alonso, el fill major del matrimoni, ha aconseguit escapar de la Inquisició, encarregada d’investigar el delicte, i dels seus horribles mètodes; però ara haurà d’enfrontar-se a altres perills no menys terribles: el fred, la fam i als miserables que poblen els carrers.

Devastat i sense més ajuda que la de dos murris vagabunds, intentarà dur a terme l’únic objectiu que el manté amb vida: rescatar als seus pares.

Quan la fe en Déu encenia cors, però els delictes contra ella prenien fogueres.

M’encantaria que li donéssiu una oportunitat a aquesta novel·la, i que tots els que vau confiar en la meva intuïció amb L’ESGLÉSIA DEL MAR, tornéssiu a fer-ho ara, perquè són novel·les paral·leles en ciutats diferents. Sandra Aza pot convertir-se, sens dubte, en el nou best seller històric, i tornar a posar aquest gènere de moda, el qual sabem que quan enganxa arriba al gran públic, i són novel·les de referència convertint-se en longsellers. Aquesta ho mereix, l’autora és excepcional com a escriptora, i més com a persona, així que espero que els editors internacionals em demaneu material de lectura sense dubtar-ho, i que a Frankfurt es parli ja de LIBELO DE SANGRE com un nou fenomen, i que els lectors aposteu per aquest text perquè no us defraudarà. Aquesta vegada no tinc ni un dubte, és de les millors novel·les que he llegit en els últims anys.

Sí, ja som aquí de nou, i amb sentiments entrecreuats. D’una banda, s’han acabat les esperades vacances i poder anar menys estressat, gaudir de més temps lliure, del sol, dels sopars amb amics fins que el cos aguanti. Tot el que fa gust d’estiu és bonic, per això quan s’acaba sents aquest buit de no voler que acabi, perquè aquest ritme de vida és realment sa i el que hauríem de saber mantenir durant l’any. No obstant això, jo tinc la sort de treballar en alguna cosa que m’encanta, que és part de la meva vida, per no dir la meva vida sencera i, per tant, els començaments de curs són sempre il·lusionants, per això deia això dels sentiments contradictoris, ja que estic baixa de moral perquè s’acaba l’estiu, però estic animada pel que vindrà, perquè tenim grans llibres per a arrencar la temporada com la publicació del nou llibre de Francesc Miralles, MAZAL, premi Urano de no ficció, i que va ser un dels llibres que vaig llegir, fa ja molt, perquè es presentés al premi, i em va agradar tant, que sé que us sorprendrà molt gratament, que continuarà obrint portes a aquest autor, que sembla que amb el seu últim treball ha arribat al cim, però és capaç de superar-se, i sempre fer-ho una mica millor. Increïble!

Igual que Míriam Tirado, que surt amb la seva novetat SENTIR, un altre llibre que després de ENRABIATS, REMOGUDES i LÍMITS em sembla espectacular. Cadascun és útil, i Míriam creix amb cada tema ajudant a molta gent amb els seus llibres. Una crack. I un altre dels grans, Álex Rovira, també té novetat aquest mes de setembre amb TU MENTALIDAD BUENA SUERTE. Álex és un altre autor que es transforma i evoluciona amb el món, fent llibres que s’adapten a les noves necessitats sense perdre la seva essència. Una cosa que sembla senzilla i és molt complexe, però ell ho fa fàcil. Qui ha estat fan de LA BONA SORT, que van ser milions, no es pot perdre aquest. I Sara Teller, la nostra jove neurocientífica, s’estrena en solitari amb el seu llibre NEUROCUÍDATE, el qual ens acosta, de nou, al nostre cervell, a com entendre’l per a ajudar-nos a viure millor. Un match de ciència i benestar mai vist, i, que crec que no hi ha res semblant en el mercat.

I ara toca repassar les novel·les, que arrenquen aquesta temporada i que totes m’il·lusionen per raons diferents. Miquel Esteve, torna al mòn editorial amb AMOR SENSE MÓN, una novel·la extraordinària sobre la relació de Martin Heidegger i Hannah Arendt, dos grans intel·lectuals del pensament europeu. Bea Cabezas, autora amb la qual treballem des de fa temps, i que feia molt que no publicava, treu la novel·la LA LLIÇÓ DE PIANO, amb una temàtica clau: Cap a on va la maternitat, que no deixarà indiferent a ningú. A més, Xavier Álvarez LLaveria publica una nova novel·la, que es llegeix com un true crime, EL CONFIDENT, que als amants del gènere els enamorarà, de manera literal, amb Barcelona com a escenari principal. I dues grans bombes finals, el premi Prudenci Bertrana amb la signatura del gran Jordi Solé, L’ANY QUE VAIG ESTIMAR A AVA GARDNER, gran novel-la, amb la rúbrica d’un gran autor, i Sandra Aza, una nova autora que té tot per a arrasar en el nostre mercat. Si L’ESGLÈSIA DEL MAR va ser la novel·la de Barcelona, LIBELO DE SANGRE és la gran novel·la de Madrid del Segle d’Or. Els amants de la novel·la històrica es rendiran a aquest Madrid, no tinc cap dubte. Aneu ja reservant-la perquè s’esgotarà en dos dies, són pressentiments, però la meva intuïció moltes vegades funciona i LIBELO ho té tot per a triomfar. I finalment, una altra novel·la de Francesc Miralles, amb qui he començat aquest blog i és un honor acabar-lo amb ell, que no abandona el món juvenil, i fa bé, perquè també és un mestre en aquest gènere i JOHANNA I EL DR. FRANKL és una altra novel·la d’aquestes que deixen empremta.

Ja anirem cada setmana destapant una mica més de cadascuna d’elles, però amb aquest resum, ja podeu fer llista per a anar a la llibreria i triar la lectura que us ajudarà a arrencar el curs. Llegir és vida, i sempre és un company ideal per a moments puntuals, com la rentrée, i que cadascun triï segons se senti. Ja veieu que hi ha de tot i bo. Així que feliç volta a tots, i felices lectures!

Després d’uns mesos d’intens treball, arriben les desitjades vacances d’estiu i en l’Agència també ens prenem uns dies de descans.

⚠️ L’Agència estarà tancada des del divendres 28/7 fins al 27/8.

😊 El 28 comencem ja de nou, amb moltes novetats irresistibles, amb forces renovades i un somriure, com sempre.

Si et quedes a casa aquest estiu, la lectura pot fer-te viatjar. El realisme d’una prosa pot portar-te a recórrer llocs amb la teva imaginació, sentir olors i, per què no, sorpresa, alegria i felicitat. Existeixen les anomenades “neurones mirall” que, com el seu nom l’indica, copien els actes aliens i els transformen en propis. Per exemple, si llegim que algú passeja per París, en la nostra ment també caminarem per allí. El cervell sap distingir la realitat de la ficció, però mentre seguim a França (mentre llegim), les nostres neurones mirall s’activaran amb la mateixa intensitat que tindrien si això fos realitat.

Perquè puguis viatjar amb la imaginació et recomanem aquestes lectures, de les quals ja hem parlat en el blog durant aquests mesos:

• Per als amants de la història: El Llegat de les cendres i La ciutat dels nens.

• Per als amants de la intriga: La sèrie protagonitzada per Marcela Pieldelobo, Los crímenes de Hamlet i Juego de silencios.

• Per als amants d’històries fresques: Coworking.

• Per als amants d’històries LGTBQ: Armaris i barricades, Y que nadie sepa nada i El somriure dels dofins.

• Per als amants de les històries que ens fan sentir: Al llac i El radiofonista.

El blog d’aquesta setmana em resulta difícil d’escriure perquè m’agradaria poder expressar amb paraules, i tan bé com ho fa l’autora, per què és important llegir aquest llibre, per a tenir aquesta visió real d’allò a què hem de donar importància, i ningú millor que la mateixa autora pot explicar-ho. No obstant això, intentaré fer-ho: ETS EL QUE MENGES és un llibre que pretén ser una guia per a poder arribar a tenir una vida el més saludable possible, i no es tracta només de cuidar l’alimentació, encara que aquest sigui un dels eixos principals en el qual Núria s’ha mogut sempre des de fa dotze anys, sinó que hi ha cinc eixos més, fonamentals per a aconseguir-ho. Núria Coll, autora del llibre, ha creat la roda de la vida sana. En el llibre, ens explica que un dia va imaginar una roda dividida harmònicament en els eixos fonamentals del que ella considera una vida saludable. L’alimentació té aquest paper primordial, però hi ha altres cinc eixos que complementen la roda: tòxics, descans, activitat física, la gestió emocional i la tribu.

Llegint el llibre, passarem per cada apartat i aprendrem com integrar cadascun dels sis eixos en la nostra vida quotidiana i les raons per les quals Núria considera vital que sapiguem molts dels perquès de cada pas. És una guia estupenda, que m’hagués agradat tenir abans, atès que canviar hàbits que ja estan establerts és difícil; no us ho negaré, perquè el meu marit creu que m’he tornat boja, ja que he canviat, per exemple, tots els utensilis de la meva cuina per a poder cuinar sense tòxics, o m’he fet una rutina de força, com a activitat física, per a poder continuar estant en forma de manera més saludable. Aquest llibre és una ajuda, un far per a poder començar a poc a poc, però sense pausa, perquè només tenim una vida i, si no ens cuidem nosaltres, ningú ho farà millor.

Aquest és un llibre que uneix molts aspectes que altres llibres d’autoajuda ja ens han indicat que hem de fer per a viure millor, per a ser més feliços, per a viure més, però aquí, sent la columna vertebral l’alimentació, els altres eixos tenen tot el sentit del món, i uns ajuden a uns altres perquè completem aquesta roda de la vida sana i sapiguem canviar de xip, sense mandra, i puguem fer alguna cosa perquè el nostre cos estigui el més saludable possible, i en conseqüència la nostra vida sigui millor, més longeva, però amb qualitat. T’animes a conèixer a aquesta autora i el seu mètode? No existeix una cosa així en el mercat i, en canvi, és absolutament necessari i adaptable en qualsevol país i alimentació. Aquests hàbits que l’autora ens explica de manera clara ens ajudaran a sentir-nos millor i a tenir una visió àmplia que podem canviar moltes coses abans d’omplir-nos de pastilles i de queixar-nos tot el dia que ens sentim sense energia, que tenim dolors, etc. Per tant, aquí tenim molt més que una guia d’alimentació que ens dona les pautes necessàries per a una vida saludable en tots els aspectes vitals de la nostra rutina. Espero que molts sigueu capaços d’intentar-ho; jo ja estic en això, i funciona. I l’estiu és un moment ideal per a fer aquest reset, llegir i començar com més aviat millor a modificar el que depèn d’un mateix. Anem a per això?