Blog de Bruno

Aquest blog és especial, pel fet que avui només vull donar les gràcies a tots els que heu participat en la nostra campanya solidària LA LITERATURA ALIMENTA. Ens vam posar un repte, que era recaptar 3000 euros, pel Banc dels Aliments de Barcelona, que a causa de la situació provocada pel covid19, està desbordat de famílies que acudeixen a ells per a demanar-los-hi ajuda. Famílies que, abans de la pandèmia, ja la necessitaven. Aquesta gran crisi sanitària i econòmica ens està demostrant que sempre paguen els mateixos, o almenys sempre comencen pagant els mateixos, que són els de baix. La gent treballadora, els que no ens cauen els anells per res i els que lluitem cada dia per seguir endavant.

Per això té molt sentit fer aquesta campanya cada any, ja fa set anys que la vam començar, perque sempre hi ha persones que necessiten aquesta ajuda, i el nostre únic objectiu va ser i ha estat sempre AJUDAR a qui més ho necessita. Vaig pensar que un col·lectiu gran com el literari podria fer-ho, que una vegada a l’any podríem pensar en els altres, però només faltava que algú ho organitzés i em vaig llançar a la piscina. És veritat que quan comences una campanya solidària has de dedicar-li molt temps, són hores i són moments incòmodes de demanar a la gent que participi, que ajudi, que es grati la butxaca, i això no és fàcil. El meu equip de SB i jo hem invertit molt de temps per arribar a l’objectiu, però ha valgut la pena. La satisfacció de saber que aquests diners podran donar una mica de llum a famílies que estan patint, per mi té un valor que no puc expressar amb paraules. Hi ha gent que fins i tot m’ha preguntat que hi guanyo amb això, i no es creuen que el que guanyo és sentir-me bé amb mi mateixa i tenir la satisfacció de poder ajudar als altres.

Aquest cap de setmana ha estat màgic, les reaccions d’amics per ajudar a la causa han estat extraordinàries, i encara que estàvem bastant lluny del repte, en un dia vam aconseguir completar-lo. La cadena de bones persones es va posar en marxa i amb una mica de tots, vam poder fer molt. I així és com jo entenc la vida. Cada vegada vull estar més prop d’aquells que l’entenen de la mateixa manera que jo, i m’he adonat que he triat bé a les persones que m’envolten. Ajudant-nos podem aconseguir-ho tot, perquè la unió fa la força. A la majoria ens pot semblar fàcil ajudar, però costa més del que un es pensa. Encara que ens posem la medalla de que som molt solidaris, que pensem molt en els altres, fer el pas ferm, agafar el toro per les banyes i arremangar-se, costa. Per sort sempre hi ha motors d’energia positiva, de la de veritat, que fan que les coses bones siguin possibles i per això, agraeixo molt a tots els que després dels meus missatges heu volgut ajudar-me a aconseguir-ho. Gràcies a tots vosaltres, amb aquest repte comú, molts nens tindran un plat calent a la taula durant aquest mes de novembre i desembre. Hi ha una cosa més important que això? Doncs sí, i és que tothom pogués tenir-lo sempre, per això no em rendeixo i continuaré alimentant cada any aquesta campanya amb més força.

I una última anotació pels més despistats: el repte acaba aquest diumenge 15 de novembre i tot i que ja estigui superat, encara podem fer pujar el marcador, perquè com més recaptem, més ajudarem.

Així que la meva recomanació per avui és entrar a https://www.migranodearena.org/reto/la-literatura-alimenta i fer les últimes donacions per aquestes famílies. A canvi rebreu el nostre ebook “El hogar de las emociones”, amb nou relats que nou dels nostres autors ens van cedir per la causa i on ens expliquen nou emocions que no deixen de ser valors per poder ser el millor que es pot ser en aquesta vida, i el que els meus pares sempre m’han ensenyat, a ser UNA BONA PERSONA.

GRÀCIES.

Si us preguntés si el Robin Hood era un lladre, gairebé tots contestaríeu que sí, ja que ho era, però si fos una mica més enllà i us preguntés si el Robin Hood era dolent, crec que aquí hi hauria diversitat d’opinions, atès que ell robava als rics per a donar als pobres, i al final, ens l’han pintat com un bon noi, un cara dura i brètol però un noi amb un bon cor. Tot i que tots sabem que no s’ha de robar, perquè el fi no justifica els mitjans, quan vaig llegir la novel·la de Sebastià Bennasar, EL REI DE LA CERDANYA, publicada Capital Books, el seu protagonista, Martí Cots, que existeix i no és un personatge de ficció, em va recordar una mica a aquest Robin Hood en la seva versió més bèstia. Martí, anomenat el Rambo de la Cerdanya, ha causat forts estralls entre la policia durant gairebé tres dècades. Ha entrat i sortit de presó diverses vegades per petits delictes per defensar d’intrusos externs, el que ell sempre ha anomenat el seu regne, La Cerdanya. Una vegada més la realitat supera la ficció i aquest personatge que sembla sortit d’una pel·lícula, existeix i ha aconseguit ser vist per la policia com un dels fugitius més difícils de capturar, capaç de viure en la intempèrie, superant les baixes temperatures de la zona, amagar-se a les muntanyes més inhòspites dels Pirineus i amb l’única finalitat de defensar un territori. Heroi o malvat? Que cadascun el defineixi segons el seu parer.

L’amor és sempre tan especial, que si ens donessin un mapa definitiu per a comprendre’l, potser molts de nosaltres el compraríem, no és així?. En Francesc Miralles i en Javier Ruescas, autors de PULASACIONES i BATECS, dos autèntics best seller en el panorama juvenil, s’embarquen en una nova història, ELS CINC CONTINENTS DE L’AMOR, la qual m’ha captivat de principi a fi pel seu meravellós concepte. Aquesta vegada els autors ens relaten la història de l’Olímpia, que rep un regal molt especial del seu pare absent: un vell atles amb anotacions sobre les cinc maneres d’estimar, formes que estan relacionades amb els cinc continents del món. Animada pel seu millor amic, l’Olímpia accepta el repte d’explorar un amor a cada continent per a descobrir a quin lloc pertany el seu cor. Coneix a cinc persones amb diferents maneres d’estimar, i ha de triar quina li agrada més. No obstant això, no tot és perfecte i haurà de trobar l’equilibri en el seu viatge, per això, al final de la història descobrirem el secret de l’amor veritable per poder gaudir d’un amor ple. 

Una novel·la tendra, alhora que divertida, per viure l’amor intensament però sense perdre el rumb, sense perdre aquest objectiu amb el que només un Atles, que ve de la mà d’un pare, pot ajudar-te a revelar la veritat més profunda sobre l’amor i amb qui és millor compartir-lo. Sota el segell Fanbooks de l’editorial Planeta, aquests dos autors ens brinden aquesta història tan original i que estic segura que us enamorarà perdudament.

Aquesta setmana la meva recomanació del blog és per a un llibre útil, eficaç i fàcil. Fa temps que intento escoltar-me més, fer que el meu dia a dia sigui més conscient, i una de les persones que m’ha ajudat a aconseguir-ho és l’Anna Sólyom, amiga, autora i terapeuta corporal.

RBA ha apostat pel seu llibre titulat RECONNECTA AMB EL TEU COS on l’Anna et dóna pautes per escoltar els senyals del teu cos que són uns indicadors molt clars sobre el que t’està passant i el que estàs vivint. En el cos es manifesta tot el que vius, penses i sents en forma de dolor, rigidesa, enrampades i bloquejos, o d’una sensació de fatiga general. Qui de vosaltres no ha tingut cap símptoma d’aquests mencionats alguna vegada? Els saps interpretar? Si aprens a llegir aquests senyals que el cos t’envia, descobriràs l’instrument més poderós per a alliberar-te de tot allò que et sobrecarrega. El teu cos serà un mapa que et reveli tant el problema com la solució. Com diu el Francesc Miralles en l’epíleg del llibre: El teu cos és la teva veritable casa i ens passem la meitat de la vida donant-li l’esquena, ho considerem un mer envàs. Per a evitar-ho, l’Anna t’ensenya a través de pautes senzilles com cuidar-lo i com escoltant el que el cos et diu pots arreglar aquestes molèsties que impliquem com a rutinàries i que al final tenen una explicació lògica si aconseguim mirar cap endins. És un llibre per recuperar la consciència corporal i amb ella la reconnexió amb el teu cos. Les emocions es reflecteixen en el cos i l’Anna ens ho explica en aquest llibre de manera clara perquè tots puguem aplicar-ho en el nostre dia a dia. És un llibre per a tots aquells que volen cuidar-se, que volen descobrir-se, i que volen re-connectar amb ells mateixos. Provar-ho no costa res, així que animo a tothom a llegir i fer la prova, no us deixarà indiferents.

Gràcies Anna per aquest llibre que és una pausa entre la bullícia.

Aquesta setmana, estaríem a Frankfurt, però a causa del Covid19 no hem pogut viatjar i la fira ha de ser virtual. No és el mateix, encara que tingui coses positives, perquè tot en la vida té un costat positiu. No obstant, aquesta pandèmia m’està ensenyant a valorar molt les coses que vull i que tinc, perquè quan no les tens les trobes a faltar i no em vull acostumar. Així que ens toca donar valor a allò que a vegades, per pura rutina, no li ho donem, i cada vegada més, els records, són per a mi, un afluent brutal d’emocions. Recordo moments, llocs, i persones, i el cor em batega a cent per hora. Se’m remouen moltes coses i sembla que senti d’una forma més forta, encara que sempre he pensat que ja sóc una persona que sent massa, com també li passa a la protagonista de la nova novel·la d’Ana Alcolea, EL BRINDIS DE MARGARITA, que publica HarperCollins.
 
La Margarita torna a la seva ciutat natal per a buidar la casa dels seus pares, un pis dels anys 60 en un barri obrer. Mentrestant, els mitjans de comunicació retransmeten l’exhumació del cadàver de Franco, que va marcar la vida de tantes generacions d’espanyols. De les quatre persones que van viure a la casa, només queda la Margarita. La seva àvia, la seva mare i el seu pare han anat morint per aquest ordre. És filla única i ha de fer la tasca ella sola. Ni el seu marit ni el seu fill l’acompanyen en aquest viatge tan extrem que és el de recórrer els buits personals.
 
Les olors que encara romanen a la roba, el sabor de la quina Santa Catalina, els vells passaports, els llibres… la van transportant a diferents moments del seu passat viscuts al pis. Els retrets a si mateixa i als fantasmes dels morts que viuen en la seva memòria es barregen amb la història en la qual s’emmarquen la seva vida i la de la seva família: una àvia que va viure totes les guerres del segle, una mare i un pare que es van criar en una postguerra castradora de somnis; i ella, la protagonista i narradora en primera persona, que tenia tretze anys quan va morir el dictador. Els seus records omplen la casa buida, i a través d’ells entén millor les actituds de la seva família i d’ella mateixa cap a tot el que estava passant en aquells anys de la Transició. Una novel·la plena de nostàlgia, però alhora dura, plena d’amor, però també de desamor, una novel·la on els sentiments et posen la pell de gallina i el marc de la novel·la és una de les grans èpoques de la nostra història: La Transició. Però el més important és conèixer a la Margarita i la seva família, veure com viuen, com senten i com escriuen les seves vides, les quals no han estat gens fàcils, però mai es pot deixar de viure, veritat?
 
Qui ja ha llegit a l’Ana, sap que té ofici, que és amena, i que la seva exigència és màxima. Ha escrit per a nens, per a joves i ara s’estrena amb els adults, i encara que la prova de foc la té superada, perquè els fans més petits són sempre els que més exigeixen, entrar en el món adult sempre és un repte i crec que l’Ana ho fa per la porta gran, perquè ha sabut captivar-nos amb aquests personatges que senten i emocionen, aconseguint que la història en si sigui més important que el marc històric, que encara que aquest marc estigui exposat d’una manera molt ben narrada i documentada, el que flueix de veritat són aquestes olors, aquests records que porten al lector a l’època i a una història que podria haver estat la de molts. Gràcies Ana per no haver fet una novel·la més, per haver escrit amb ànima. No totes les novel·les tenen ànima, i això és la part complicada de l’escriptura, i aquí, l’Ana, ho aconsegueix amb escreix.