Blog de Bruno

M’encantava la meva ciutat. Era una ciutat alegre, plena de llum i de gent, moderna, cosmopolita, per mi una de les més boniques del món, però un 13 de març es va silenciar tot. Va arribar un virus que ens va obligar a quedar-nos a casa, i la ciutat es va adormir. Durant aquests mesos van créixer els arbres, va haver-hi menys pol·lució, els ocells van fer seva la ciutat i s’acostaven als balcons sense por, potser per acompanyar-nos en aquesta falta de vol forçada que tots els humans vam tenir. El virus va créixer i es va fer el rei de la ciutat, conreant la por entre els seus ciutadans, emportant-se als més grans  sense pietat i anul·lant l’afecte i els somriures, convertint als més febles en súbdits d’aquesta por que paralitza i limita.

Ara la ciutat està trista, les botigues estan tancades, els hotels es troben sense llum, i molts ciutadans s’han convertit en robots gèlids que prefereixen quedar-se a casa, no veure als seus, no tocar, en definitiva, no donar. Tot amb la bandera de la prevenció, la qual hem de tenir, és clar, però en realitat, és la por qui ens domina. La por és el rei i la tristesa la seva reina, i la nostra Barcelona cada dia està més gris. Personalment, em sento desorientada, no m’agrada aquesta ciutat ni els qui s’han apoderat de nosaltres. Sense poder fugir ben lluny d’aquesta realitat, perquè no se’ns permet viatjar a cap lloc, la meva via de fuita ha tornat a ser els llibres, perquè em fan creure en la màgia, en què sempre hi ha camins intermedis on res és blanc o negre, que poden existir grisos i que podem canviar el que no ens agrada.

Els herois de la literatura ens ajuden a veure que res és impossible, M’encantaria tenir la vareta màgica d’en Harry Potter per millorar el món en un minut, o ser com l’Alicia, la protagonista del llibre de Lewis Carroll, una nena bonica, educada, ben vestida… en definitiva, la nena perfecta de l’Anglaterra victoriana. Però la seva curiositat i el seu escepticisme fa que les figures d’autoritat la portin a recórrer mons màgics plens de, com indica el propi títol del llibre, meravelles. També m’agradaria ser com l’aviador que vol tornar a pensar com un nen o com la rosa que desafia als tigres, en una obra com El Petit Príncep on cada frase és un aprenentatge i que el més important és l’avui i no el que passarà demà. En cada llibre trobem el nostre heroi que segur que ens aconsellaria per combatre aquest moment tan dur que ningú hagués pensat viure. Per això la ficció és un dels millors recursos per evadir-nos d’una realitat que avui dia em costa acceptar. A l’agència hem tingut novel·les com EL BRINDIS DE MARGARITA d’Ana Alcolea o LA MESTRA DE SOCARTES de Laura Mas, amb heroïnes femenines que tampoc van viure moments fàcils, però que van aconseguir lluitar i superar-los. Mentre Margarita recorre els buits personals que li han deixat les morts de la seva família i aprèn a viure en una Espanya en plena transició, Diotima obrirà el camí a Sòcrates, demostrant la seva vàlua com a filosofa i salvant a Atenes de la pesta. Dos exemples de dones que van saber superar les seves situacions i seguir endavant.

I finalment m’agradaria recomanar una novel·la per a tots aquells que trobem a faltar aquesta Barcelona activa que ara ha quedat adormida. Jordi Solé, amb la seva novel·la EL TIGRE I LA DUQUESSA la tenyeix d’intriga, d’acció i de perill perquè puguem recórrer els seus carrers amb adrenalina des de casa nostra i intentem resoldre amb les seves pàgines un crim produït a la nostra ciutat per una banda real, Els Pink Panters.

Serà un Nadal diferent, i això no es pot canviar, però si triem un llibre com a company en aquesta època tan estranya, estic segura que ens farà de far per aconseguir veure un horitzó millor.

Feliç Estrany Nadal i que en el 2021 puguem tornar a tenir una normalitat normal, i així continuar compartint les millors històries a través dels llibres.

Seguint al meu últim blog i tenint en compte que no vull ser Mr Scrooge, estic intentant recuperar la il·lusió d’aquest Nadal diferent, i una de les maneres que he trobat per poder fer-ho és pensar en la il·lusió dels més petits. Ells encara veuen el món a través d’uns ulls, en els que podem no ocultar, sinó maquillar-los la realitat, i per tant no han perdut les ganes de somriure, malgrat les mascaretes, les ganes d’abraçar o besar als éssers estimats, i la il·lusió del Nadal i dels Reis Mags. Ells m’han despertat, de nou, aquestes ganes de viure aquest Nadal 2020 de la millor manera que es pugui, però mantenint viva la il·lusió de poder estar tots, encara que separats i que no puguem celebrar-ho com sempre, però sabent que això passarà i que recuperarem la tradició de sempre. Això és un parèntesi en les nostres vides que ens ha de servir per apreciar el que tenim quan ho tenim, perquè ara que ens falta sabem per què ho trobem a faltar i això és el que ens ha de fer reflexionar.

Així que avui les recomanacions són pels petits, i els no tan petits de la casa, perquè un llibre no deixa de ser un dels millors regals que es poden fer, i més en aquest 2020 on reinventar-se o iniciar aventures en mons fantàstics són de les millors coses que ens poden succeir.

Per compartir amb els nens de la casa hi ha tres llibres de l’agència que em fascinen, aquests són: LA VOLTA A L’ANY EN 365 CONTES de Gabriel García del Oro i Puri Hernández, CONTES PER A NENS FELIÇOS de Francesc Miralles i Álex Rovira i ÉSSERS FANTÀSTICS d’Ana Alcolea. Els tres llibres són perquè pares o avis comparteixin amb els més petits les històries en aquests moments especials del dia, com per exemple, abans d’anar al llit o aquella tarda de diumenge que ens quedem a casa. Moments ideals per relaxar-se, endinsar-se en una aventura i parlar, per expressar-nos. Conversar amb els nens ens fa grans, i a vegades no dediquem temps a fer-ho perquè creiem que, si algú de la casa necessita parlar, ja vindrà a demanar la paraula, i això realment costa. És necessari el diàleg per saber el que cadascun sent o necessita i aquestes lectures són l’excusa perfecta. Històries pròximes i fantàstiques que ens ajudaran a potenciar aquest vincle, que tant ens costa, a alguns, i que és tan necessari per a tots.

Pels mitjans de la casa: Aquesta franja d’edat complicada, als quals potser els agraden més les pantalles que els llibres, però que quan s’enganxen una sèrie que els agrada, són molt fidels a aquesta perquè encara no tenen l’Ipad o el mòbil tot el dia a l’abast. És el moment ideal perquè no deixin la lectura. Per ells recomanem LA PORTA DELS TRES PANYS que ens endinsa en el món de la física quàntica, la qual ja hem comprovat que és una ciència que els encanta, se senten atrets pel que sembla inexplicable i que amb aquestes aventures Sonia Fernández-Vidal els dóna sentit. Les trilogies de Rick Riordan, un èxit en vendes que ens traslladen a la mitologia i els seus mons. PERCY JACKSON, ja un clàssic, o ELS HEROIS DE L’OLIMP són una aposta segura pels amants del fantasy. I SPLENDIDA de Sacha Azcona, que amb gran mestratge ens convida a l’aventura fantàstica del seu protagonista i on descobrim el per què als nens no els agraden les verdures.

Pels que ja són adolescents: ELS CINC CONTINENTS DE L’AMOR, una història d’amor diferent, divertida i actual que té molt ganxo, amb dos autors top al darrere, Francesc Miralles i Javier Ruescas. Descobreix quin tipus d’amants ets al costat de la protagonista d’aquesta novel·la que de la mà d’un atles de l’amor t’explicarà la importància d’estimar i de ser estimat.

Per a tots els públics: UN FILL i UN SECRET d’Alejandro Palomas. Dues obres meravelloses que agraden tant als joves com als més grans. El món d’en Guille és tan real com màgic, i per aquesta raó Palomas ha sabut enganxar a dos públics tractant temes durs a través dels ulls d’un nen molt especial que, malgrat tot, no perd mai la il·lusió. Així que aquells que com jo, aquest Nadal diferent els resulti difícil de digerir, els animo que pensin en la il·lusió dels altres, petits o grans, i estic segura que així recuperarem una part d’aquest esperit nadalenc que ens arrabassa una realitat trista, però que no podem canviar, només podem acceptar-la i pensar que tot sortirà bé i que tot anirà millor al final.

Ja s’han il·luminat els carrers amb les llums de Nadal. El passat cap de setmana havia de ser un cap de setmana de compres, d’aprofitar les ofertes del Black Friday, és a dir, l’inici de la campanya nadalenca, la qual serà diferent, ho vulguem o no. Vaig sortir a intentar impregnar-me d’aquest esperit que tots els anys m’anima, em pessigolleja l’estómac i em fa sentir feliç, però no ho vaig aconseguir. Caminant pels carrers il·luminats, amb gent sense somriure, no era capaç de sentir l’esperit del Nadal. Aquestes llums que sempre m’animaven, ara es veien en blanc i negre, com si em fos impossible sortir d’un bucle ple de boira en el qual porto ancorada des del 13 de març, intentant treure el cap de tant en tant. M’havia convertit de sobte en Mr. Scrooge? El Conte de Nadal de Dickens sempre ha estat un dels meus favorits, i mai podia entendre que a algú no li agradés el Nadal, i ajudar als altres, regalar i compartir. No obstant això, aquest 2020 està sent un any dur per al món sencer, un any que ens fa lluitar per estar vius, en tots els sentits, primer per no caure malalts, i segon perquè no se’ns mori l’ànima i el cor. Em dóna la sensació que no hi ha temps per pensar en la felicitat i que estem sobrevivint, no vivint.

A mi el que més em costa és mantenir el cor bategant per emocions que no puc expressar i l’ànima activa perquè no es converteixi en una ànima grisa com la de Mr. Scrooge, però en un altre sentit, atès que ell era un avar egoista a qui els fantasmes del passat, present i futur van obrir els ulls perquè tingués l’oportunitat de canviar, però aquest virus maleït que lluita per arrabassar-nos les emocions, m’està deixant sense alè i sense ganes, convertint-me en una persona que no reconec, més trista, i encara que vinguin els fantasmes a rescatar-me per intentar fer-me entendre que el més important és el present, que el passat ja ha passat i que el futur és incert i incontrolable, aquesta falta de sentiment, de proximitat i d’afecte amb els altres, m’està passant factura. Ara sé que les meves vitamines per afrontar el món amb alegria són l’amor, l’afecte, i el poder expressar-lo a qui més estimo. Per aquesta raó, en aquest blog us recomanaré els llibres que m’han ajudat i que m’estan ajudant en aquests moments on la vida s’ha convertit en una pel·lícula en blanc i negre.

LA LLIBERTAT INTEIROR d’en Gaspar Hernández i LES SET CLAUS de l’Álex Rovira i en Fernando Trias de Bes, que tracten un mateix tema des de diferents premises, LA LLIBERTAT. En Gaspar ens explica com trobar LA LLIBERTAT INTERIOR i que només trobant-la podrem ser feliços, i l’Àlex ens explica els set passos importants per aconseguir la llibertat vital, que no deixa ser el mateix concepte, i per aquesta raó subratllo la importància de saber què és la llibertat interior o vital i com aconseguir-la.

WABISABI PARA LA VIDA COTIDIANA de Nobuo Suzuki és un altre dels llibres que m’ha fet reflexionar, perquè saber que hi ha una cultura sàvia, com la japonesa, que avala la bellesa de l’imperfecte, m’anima a superar el sentiment de que sentir-me tantes vegades imperfecta té sentit.

TIME MINDFULNESS i MONEY MINDFULNESS de la Cristina Benito, són dos llibres que m’han canviat la visió sobre com enfocar el tema dels diners, que ara més que mai, és un dels temes que preocupa a més d’un, i també el tema del temps, que passa com si res, i encara que tinguem clara la teoria que l’urgent no ha de passar per davant de l’important, aplicar-ho és un altra història. Son dos llibres curts però intensos que t’ajuden amb dos temes vitals, avui i sempre.

RECONECTA CON TU CUERPO de l’Anna Sólyom ha estat una guia imprescindible per  entendre les crides del meu cos i com trobar sentit a aquests avisos per poder actuar concorde a les meves emocions i fer el que el meu cos necessita per sentir-me millor.

I l’últim llibre que us recomanaria, si sou dels pocs que encara no l’heu llegit, és el nostre best seller internacional, ja convertit en un clàssic, que és IKIGAI, del Francesc Miralles i l’Héctor García, perquè trobar el veritable sentit d’aquesta vida avui és més important que mai, ja que la majoria de les vegades que ens aixequem, i fins i tot més en aquesta situació actual, molts ens preguntem: per què? Trobar un motiu pel qual aixecar-se cada matí ja és suficient per voler seguir el camí de la vida, encara que hi hagi diverses pedres que sortejar en aquest camí.

Un dels meus llibres preferits és LA HISTÒRIA INTERMINABLE de Michael Ende. L’Atreiu intentava salvar la fantasia i aquesta idea em va encantar. Què faríem sense fantasia? El mateix passaria si no tinguéssim imaginació. La imaginació és poder. Una de les coses bones de ser petit és que no posem barreres al que imaginem, i a vegades, fins i tot creiem fermament en el que la nostra imaginació ens xiuxiueja. És veritat que deixar volar la imaginació és sentir-se lliure i per això mateix, crec que quan ens anem fent grans nosaltres mateixos ens posem limitis, impedint que aquesta imaginació treballi i gairebé sense adonar-nos, l’acabem eliminant. La raó passa a ser la que agafa les regnes del nostre dia a dia i no deixa espai als somnis, ni a tot allò que d’arribar-ho a imaginar, podríem fer-ho possible, perquè res ni ningú hauria de parar-nos en aquest sentit. 

Per aquesta raó, el nou llibre il·lustrat de l’Ana Alcolea, titulat SERES FANTÁSTICOS i publicat pel Grup Anaya ens acosta a aquests éssers que de petits ens acompanyaven en històries, pel·lícules, o en la nostra imaginació, i amb els quals descobríem mons fantàstics. Des de les nimfes i els gnoms fins a Frankestein, el Ieti o Dracula, tots aquests éssers màgics són presents en aquest llibre on l’Ana ens explica qui són, a què jugaven, què feien i quines coses els agradaven. No us sembla divertit compartir aquesta lectura amb els nens de la casa recordant aquests personatges que, alguns ens causaven terror, altres tendresa i alguns potser ni els coneixíem, però que ara podem descobrir junts? És un llibre ideal per regalar aquest Nadal i poder descobrir en família que els éssers fantàstics mai moren, perquè els que no deixem d’imaginar, els alimentem. Per tant, animem als nostres fills a que somiïn, a que visquin històries interminables i fantàstiques, perquè com en el llibre d’Ende, aquests éssers màgics no deixin mai de respirar.

Des que vaig començar a treballar en el món editorial, aviat ja en farà 30 anys, que es diu ràpid,  he estat en constant aprenentatge. El meu ofici és un d’aquells en els quals mai arribaràs a saber fer-ho tot perquè sempre es poden aprendre coses noves i noves maneres per fer-les millor. Per aquesta raó és tan interessant. Al mateix temps, és un ofici que requereix un nivell d’exigència tan bèstia, que és necessari tenir un caràcter molt especial per poder equilibrar la balança de la vida. És curiós, perquè poder treballar en el que a un més l’apassiona crec que és ser molt afortunat, i encara ho ets més si treballes en alguna cosa teva, però la realitat és que portes una motxilla tan gran damunt de les teves espatlles, que saber gestionar-la és una de les tasques més complicades a les que he d’afrontar-me en el meu dia a dia. Hi ha moltes coses que has d’assimilar i aprendre, com per exemple; saber aturar-te a temps quan t’estàs desbordant, analitzar cada pas que fas fredament sense prendre’t les coses de manera personal i finalment, acabar acceptant que no ets perfecte, que pots equivocar-te, i que no pots agradar a tothom. Aquest treball interior, difícil, però bonic, és el que gairebé tots hem d’aprendre en les nostres vides, tan accelerades i estressants.

En aquest llarg camí, del qual crec que estic ja més enllà de la meitat, molts dels meus autors m’han ajudat a agafar consciència d’algunes de les coses que la recomanació d’avui explica. Ho han fet a través dels seus llibres i de les nostres converses acompanyades per un cafè, grans moments que abans veia com a rutinaris i que ara em semblen extraordinaris. Així que llegir el nou llibre de Nobuo Suzuki, WABI SABI PARA LA VIDA COTIDIANA, que ha publicat Obelisco, ha estat un mirall per veure’m a mi mateixa, atès que la filosofia del Wabisabi reuneix tres característiques principals de la naturalesa:

Res és perfecte. Això cada vegada ho tinc més clar, i afegeixo: res ni ningú Res està acabat (sempre estem creixent). Ho he dit al principi d’aquest blog, la vida és sempre un continu creixement i aprenentatge.
Res és per sempre (La naturalesa efímera de les coses i les persones és el que els confereix valor). Aquesta última és la que em costa més d’assimilar, però és certa, i encara que hi ha coses que voldries que fossin eternes, no ho són.

Aquesta és la filosofia que mostra el llibre i pot revolucionar la nostra vida en totes les àrees, fent-nos més sensibles a la bellesa i ajudant-nos a ser més creatius. En resum, més humans i feliços, que és, per mi, l’objectiu principal del perquè som aquí. La bellesa de la imperfecció, que és el que significa Wabi Sabi en japonès, és una forma autèntica, personal i connectada a la naturalesa de cuidar-nos, recuperar l’harmonia interior i de créixer. En aquests temps convulsos que estem vivint, qualsevol llibre com aquest és una ràfega d’aire fresc, que per mi ha estat una lliçó per poder mantenir-me en peus amb aquesta pesada motxilla que porto en les espatlles, i el que és millor, he après a caure i a saber-me aixecar, amb les cicatrius que això comporta. Però una tassa amb una esquerda continua sent bella. Així que continuem endavant.