Blog de Bruno

El bloc d’aquesta setmana és especial perquè, excepcionalment, no recomanaré cap llibre. Avui escric per demanar-vos un trosset de solidaritat. Estic orgullosa que una de les milers d’idees que ocupen el meu cap hagi pogut fer-se realitat i que avui, dia 14 de desembre, puguem estar celebrant el cinquè aniversari de LA LITERATURA ALIMENTA. Una iniciativa que se’m va acudir veient l’anunci d’ Educo, dels primers que van fer per donar-se a conèixer i, com que sempre m’ha agradat ajudar, vaig pensar que des de l’agència podíem unir forces i fusionar literatura i solidaritat. Així va néixer aquesta campanya, gràcies a tots els que ens seguiu, als nostres autors, que són fidels cada any per recaptar diners per aquesta ONG que lluita perquè cap nen es quedi sense un plat calent al dia, aconseguint beques menjador per a les escoles.

Cada vegada més gent que forma part de l’engranatge del món editorial, com editors, llibreters, lectors i dissenyadors, ens ajuden a que aquest somni creixi poc a poc, i a que puguem recaptar més diners i ajudar als que més ho necessiten. M’il·lusiona veure que hem aconseguit un llarg recorregut, i que no ens hem cansat, no hem tirat la tovallola, sinó al contrari, cada vegada tinc més il·lusió per preparar aquesta festa solidària. Malgrat que no és fàcil reunir a la gent, fer la convocatòria i pensar en l’esdeveniment, la il·lusió em pot i el poder posar el meu granet de sorra en alguna cosa que val la pena em fa plenament feliç i m’emociona veure el suport incondicional dels amics, ja siguin del món editorial o no, per formar part d’aquest equip, que intentem aportar el que podem per ajudar a famílies a les quals els és impossible poder donar als seus fills un plat calent cada dia. Sembla impossible que hi hagi famílies en aquesta situació, perquè pensem que la crisi ja ha passat, però lamentablement no és així, i hem de prendre consciència que hi ha gent que necessita ajuda.

La vida, per mi, no té sentit si no donem el que tenim a aquells que estimem, a aquells que ho necessiten. I tampoc tindria sentit si no donés les gràcies a tots els que ens heu ajudat a que aquesta petita idea, sortida del cor, sigui una realitat i pugui convertir-se en la festa literària i solidària del sector. Així que aquesta tarda espero vendre moltes samarretes solidàries perquè aquest any siguin més de 400 nens els que puguem ajudar. Pintem aquest dia de color negre i groc, els colors de la solidaritat literària, per aconseguir un nou rècord, i que el 2018 sigui un any ple de llibres que alimentin les ànimes, que segur ens fan millors. La literatura alimenta l’enginy, la saviesa, l’humor i també dóna a qui ho necessita. BRINDEM PER AIXÒ AMB UN SOMRIURE.

Marxem de vacances, és hora de reposar, d’estar amb els amics, amb la família, i tenir temps per fer el que més ens agrada. Espero que molts de vosaltres, entre les MOLTES coses que tingueu ganes de FER, una d’elles sigui llegir. No oblideu que un llibre és un gran company de viatge, per un dia de sol a la platja, un pícnic a la muntanya, o per anar a qualsevol lloc de repòs. Dedicar un temps a la lectura és aquell moment màgic pels que som lectors i ens agrada explorar els mons dels altres. Ja sé que m’enteneu.

Us deixo amb frases de grans personatges sobre la lectura, amb les quals estic d’acord totalment, perquè ja sabeu, els que seguiu aquest bloc, que la meva frase de capçalera és: Llegir és vida perquè la vida sense llibres no tindria sentit.

Us desitjo unes molt bones vacances en bona COMPANYIA i tornem el setembre amb moltes novetats per encarar l’inici de curs amb lectures que ens ajudaran a seguir fent camí. BON ESTIU!

“Considero que la televisió és molt educativa. Cada vegada que algú encén el televisor, surto de l’habitació i marxo a un altre lloc a llegir“. Groucho Marx.

“Que altres s’enorgulleixin pel que han escrit, jo m’enorgulleixo del que he llegit“. Jorge Luís Borges.

“Hi ha més tresors en els llibres que en tot el botí de l’Illa del Tresor”. Walt Disney.

“Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida”. Emili Teixidor.

Ser agent literari és un ofici amb glamur, o és el que sembla , queda bé a la targeta de visita, presentacions, sopars, premis literaris i viatges. La gent vol saber el què fem , i ho veu com una cosa divertida, i apassionant, que ho és , però com tot, té moltes ombres. La veritat és que jo sóc agent gairebé per casualitat, vaig començar molt jove a treballar en una agència literària des de sota de tot, de missatgera, però vaig anar pujant i aprenent el negoci des de zero. La millor carrera universitària, us ho puc assegurar , és L’EXPERIÈNCIA. No obstant això, tot el que té de “glamur” , ho té de dur, complex i estressant .

Ser mediador, estar al mig, sempre és complicat, i més quan has de defensar els interessos d’un tercer, el qual ha dipositat en tu tota la confiança, ja que sinó la cosa no funciona. Has de ser prudent, però alhora seductora, i saber molt bé com manejar les peces del tauler perquè ningú s’ofengui, s’enfadi, o cregui que li vols fer una mala jugada. La veritat  és que cadascú té maneres i maneres de moure’s en aquest món, però la meva sempre intenta ser la mateixa. Claredat , honestedat i intentar fer el millor per al meu client però sempre a través de les bones arts i, no sempre és fàcil. No obstant això, he de confessar, que és una feina que enganxa, igual que la Coca – Cola, quan més beus , més en vols, ja que el nostre dia a di , tot i els aclaparaments i les dificultats , és gairebé additiu, i és difícil, per no dir impossible, deixar de pensar en els llibres, les històries i en els objectius .

A vegades ni jo mateixa sóc conscient que represento grans autors, que estan en les llistes dels més venuts del New York Times, i en diaris d’altres països del món, i que és un honor poder haver obert les portes a autors de gran calibre en els mercats on puc gestionar els drets dels mateixos . Autors com Amy Tan, Yann Martel , John Green o Ricky Riordan formen part de la meva vida, i de vegades em sembla un somni. És com si veiés una pel·lícula on jo fos una de les protagonistes, però gairebé no em crec que és real. Suposo que aquesta és la màgia del meu ofici, que gaudeixes sabent que pots donar forma a grans històries, que pots ajudar a complir somnis d’escriptors, i sobretot fer créixer el món dels llibres, o almenys aquesta és la intenció. Suposo que aquest món està una mica mitificat , però quan estàs dins , crec que fins a nosaltres mateixos ho mitifiquem moltes vegades i per això seguim enganxats a ell.

I parlant de MITES , però d’una altra classe, just aquesta setmana arriba la nova saga de Rick Riordan al mercat: L’ESPASA DEL TEMPS , la nova sèrie de MAGNUS CHASE , on ens donarà a conèixer els “mites” víkings, amb interessants i trepidants aventures, com ja ho ha aconseguit amb les seves sagues anteriors de PERCY JACKSON i ELS HEROES l’OLIMP .

Magnus Chase sempre ha estat un noi amb problemes, ha viscut sol als carrers de Boston esquivant tant a la policia com als lladres. Un dia, una nova ombra se suma als seus perseguidors: el seu misteriós i fins llavors desconegut oncle Randolph, que li revela un secret impossible: Magnus és en realitat el fill d’un déu nòrdic. Els mites Víkings són reals. Els déus d’Asgard estan preparant-se per la Gran Guerra. Trolls , gegants i criatures horribles s’entrenen per al Ragnarok, la fi del món . Amb l’ajuda de Sam, una valquíria que ho odia en secret, i del nan Blitzen i l’elf Hearthstone, tots dos fugitius, Magnus viatjarà pels nou mons a la recerca de l’única arma que pot aturar el Ragnarok: una espasa llegendària perduda fa milers d’anys … I en el camí haurà de prendre la més difícil de les decisions. Perquè a vegades, per salvar-se, cal morir.

Penguin Random House segueix apostant per un autor que va tenir la brillant idea de portar la mitologia al terreny de l’aventura i fer un còctel perfecte.