Blog de Bruno

La vida passa i vas fent anys i, la veritat, és que estic contenta de complir-los. Sóc aquí, però confesso que, a vegades, tinc la sensació que el temps se m’escapa de les mans, que tot va massa de pressa i que m’agradaria poder aturar el rellotge i viure més intensament aquesta etapa on tot està bé. La meva família, la feina, els amics. És el que vull, estar bé, ser feliç i que els del meu voltant també ho estiguin i puguem compartir-lo. Encara que hi ha moments d’enyorança del passat, com els estius llargs, les sortides amb els amics fins a les tantes després d’haver ballat el que no està escrit, moments de calma per parlar amb la teva millor amiga sense que sigui important l’on, el com i el quan… crec, també, que aquesta etapa d’ara és confortable i, l’únic que m’agradaria és tenir més temps per a tot i que els bons moments no s’esfumessin amb tanta rapidesa. Que pogués caçar-los al vol i tancar-los en una capseta perquè tot anés a càmera lenta, i poder assaborir sense presses. I, el que estic aprenent és que si vols, pots. Només has d’estar disposat a fer-ho i creure-t’ho.

Per això, el llibre de l’Alfred i en David Picó, BOJOS PER LA MÚSICA DELS 80! m’ha fet recordar els boníssims moments que voldria repetir acompanyada de bandes sonores com “Bailando” d’Alaska, “The river” de Bruce Springsteen, “Taken on me” de a-Ha o “Thriller” de Michael Jackson. Tinc la sensació que a la dècada dels 90, quan escoltàvem la música dels 80, era tot més lent i llarg, però no és veritat, perquè el pas del temps el notes més quan et vas fent gran i vas agafant consciència de les coses. Amb 20 anys encara no tens aquesta sensació que el temps vola i, llegir aquest llibre dels germans Picó és una alenada d’aire fresc, de records, que pot convertir-se en el regal ideal d’aquest Sant Jordi per a aquells que estimen la música i aquells que mitjançant la música són capaços de recordar moments inoblidables de la vida, que sempre tenen una banda sonora que els acompanya.

La música, com els llibres, forma part de la vida, l’enriqueixen, i aquesta combinació de llibre i música es converteix en un regal ideal per fer una pausa, relaxar-se i començar a pensar en moments màgics, en fer un àlbum mental d’aquests records i intentar poder tornar a gaudir-los, ara i aquí, perquè si vols, pots. I més si la música t’acompanya.

La setmana passada parlava del pre-Frankfurt, i aquesta setmana ja és el post. La veritat és que no sé en quina etapa hi ha més feina, si abans o després, però en el després t’endús la satisfacció que ja ha passat, que els nervis s’han pogut aparcar i que l’experiència ha estat positiva, que és el millor. Sempre, abans de marxar, la mandra i el creure que amb el correu electrònic està tot fet, perquè estem constantment comunicats, et fa pensar que les fires no serveixen per a res. Però ara, ja des de l’oficina una altra vegada i, un cop ha passat tot, veus que sí que serveixen, i que, a més, cultives el més important entre les persones, que és la comunicació cara a cara, i no a través d’una pantalla, ja sigui gran o petita. El contacte visual, el poder de donar-se la mà, una abraçada, i només el fet que la gent pugui veure la brillantor dels ulls quan els explico els nostres llibres, són unes armes insubstituïbles a la nostra feina i, crec que són les armes necessàries per conviure amb la gent en general.

Comunicar bé és imprescindible per entendre’s i, encara que sembli mentida, la comunicació és un art que s’ha d’aprendre i s’ha tenir una actitud positiva davant d’ella, perquè comunicar és relacionar-se amb persones, i això, a la nostra societat, costa cada vegada més. Per aquesta raó, el llibre de l’Alfred Picó, 100 IDEES PER SER UN GRAN COMUNICADOR, m’ha estat de gran utilitat, perquè explica des de com s’escriu un correu electrònic de manera eficaç, perquè l’ús del WhatsApp, que tots utilitzem més del que hauríem segons el meu punt de vista, i sóc la primera que n’abuso, pot generar malentesos; com ens hem de comunicar amb els empresaris, i com s’ha de redactar un bon text per a Facebook o per a Twitter, dues de les xarxes socials que ens han canviat la manera d’explicar el que succeeix. Ho escrivim i ho exposem davant de tot el món i sovint no som conscients de com això ens pot afectar o ens pot repercutir. L’Alfred ha fet un treball rigorós, innovador i actual, perquè sense comunicació no som ningú, som invisibles i vulnerables. Però hem de comunicar amb eficàcia i encert i, encara que sembli fàcil, no ho és, així que aquest llibre, publicat per Cossetània Edicions, és una eina que et pot ajudar més del que et pots pensar en un primer moment.

Un llibre per al dia a dia i per a tots els públics, perquè la comunicació és un dels motors que ens mouen, que fan que ens relacionem els uns amb els altres i, en definitiva, les relacions són la vida. Així doncs, millor que no ens falli una de les eines essencials, sigui en el format que sigui; encara que em quedo amb la comunicació personal, sense cap mena de dubte.