Els catalans sabem ben qui era Lluís Companys i la seva història. No sé si a la resta del món poden saber-ho, però per això la novel·la del Victor Gai Zaragoza, EL DEFENSOR (publicada en català per Columna i en castellà per Summa) té tant sentit. És la història de Lluís Companys però vista des dels ulls de l’advocat que va ser designat pel Règim per defensar-lo. L’advocat era en Ramon de Colubí, un jove i inexpert advocat que havia militat al bàndol Nacional, i li van donar una defensa amb un guió preestablert. El judici era pur tràmit, i se sabia com acabaria ja abans de començar, però el jove es va rebel·lar contra el paper assignat, posant en risc la seva carrera i fins i tot la seva vida. Va lluitar a favor de la justícia, per fer justícia. La seva ètica professional va ser més important que moltes altres coses: poder, diners, prestigi, i fins i tot la seva vida. Quants avui dia renunciarien a tot això per ètica professional? La veritat és que lamento afirmar que crec que molt pocs, i que ara ens mirem molt més el melic que una altra cosa. No obstant això m’ha encantat llegir aquesta història real, d’algú que és capaç de deixar de costat el seu propi interès a favor de la justícia i la lleialtat a una professió.

Victor Gai Zaragoza, parent llunyà de l’advocat, dibuixa en aquesta novel·la la cara més humana de Companys i del seu defensor, els quals donen una lliçó d’humanitat i sentit comú per tenir en compte avui i sempre. Una lectura amena per als amants de la novel·la històrica, però també per a aquells que creiem que les coses ben fetes són encara possibles, que hi ha gent que prefereix la part humana de les coses, i que els sentiments formen una part tan important d’un mateix que poden arribar a moure muntanyes. Sembla una utopia, però en Ramón de Colubí ho va fer i tant de bo tots poséssim el nostre gra de sorra perquè a les nostres petites parcel·les de vida regnés aquesta humanitat i sentit comú que de vegades tanta falta ens fa.

“Si la justícia existeix, ha de ser per a tots, ningú no pot quedar exclòs, en cas contrari ja no seria justícia.” Paul Auster