Blog de Bruno

El passat 31 de desembre es va publicar als Estats Units ICHIGO ICHIE, de Francesc Miralles i Héctor García (Kirai). És important esmentar que aquest títol ja s’ha traduït a 27 llengües i que l’anterior obra dels autors, IKIGAI, continua sent un best-seller amb més d’un milió i mig d’exemplars venuts a tot el món. No crec que dos autors espanyols hagin aconseguit en el passat tant èxit amb un sol llibre, i menys en un país com els Estats Units.
 
L’últim dia de l’any és especial per a tothom. Molts fem un balanç de l’any que acaba i tenim esperances, desitjos i il·lusions posades per al vinent. És irremeiable i humà voler que les coses ens vagin una mica millor. Per aquesta raó, sempre ens plantegem alguns propòsits per arreglar o millorar algunes petites coses de les nostres vides. La traducció literal del proverbi japonès de ICHIGO ICHIE seria «un cop, una trobada», tanmateix, els autors, proposen un altre significat encara més complet: «cada trobada, cada experiència que vivim, és un tresor únic que mai es tornarà a repetir de la mateixa manera». La dita ens recorda així la importància de no deixar-nos arrossegar pel passat o el futur, ja que de vegades, amb les presses del dia a dia, ens oblidem realment de viure. ICHIGO ICHIE és, per tant, un recordatori que cada moment és preciós i únic.

Estic segura que molts ja haureu llegit ICHIGO ICHIE, però per als que encara no ho hagin pogut fer, us avanço que és un llibre fantàstic per començar l’any, ja que us ajudarà a ser capaços de valorar les petites coses del dia a dia. A més, aquest assaig inspirador també ens ensenya a com fer per:
 
– Alliberar-nos del passat i del futur, fent de cada instant una cosa única.
 
– Integrar el zen que Steve Jobs va aprendre del seu mestre japonès, i que va ser la clau del seu èxit.
 
– Fer de les sincronicitats un instrument de màgia conscient.
 
– Crear moments inoblidables en la vida professional i personal.
 
– Millorar les nostres relacions amb una nova classe de mindfulness.
 
– Obrir les comportes del flux creatiu que habita en tots nosaltres. 

Sens dubte, el tàndem Miralles / Kirai és un dels més autèntics dins la literatura “d’autoajuda”. Llegir-los t’ajuda a creure en tu mateix i a estar convençut que si vols, pots. Solament hem d’estar més atents al que fem i no pensar tant en el que farem. La vida es modela vivint-la i, de vegades, se’ns oblida que cada moment és únic i irrepetible. ICHIGO ICHIE ens ensenya a donar-li importància i a esprémer tots aquests instants, per molt petits que siguin. Feliç any, feliç inici de dècada i felices “trobades”, espero que aquest llibre us serveixi com a inspiració per tal que aquest mes de gener sigui el principi de moltes coses.

Ja tenim aquí el Nadal. Esperem que aquests dies puguem compartir bons moments, somriures i, sobretot, gaudir d’unes magnífiques lectures que ens omplin d’allò que ens falta i ens facin veure allò que ens sobra.

Us desitgem unes bones festes i un feliç any 2020 de part de tot l’equip de Sandra Bruna.  

S’apropa el final de 2019 i amb ell el començament d’un nou any. Sempre sento papallones a l’estómac quan penso en tot el que vindrà. És cert que hem de viure el present i no pensar tant en l’endemà, però les novetats que tenim preparades per a aquest 2020 em provoquen molta il·lusió. Són projectes potents, de diferents gèneres i, a més, presenten noves veus. M’encanta poder ajudar els autors novells a donar els seus primers passos en el món editorial i seguir donant suport als afermats amb les seves noves obres. És un ofici, el meu, de sensacions i emocions i, quan aquestes papallones desapareguin de la meva panxa, suposo que hauré de dedicar-me a una altra cosa. No obstant això, encara avui, segueixo sentint aquests nervis positius al pensar en tots aquests manuscrits als quals he de buscar editor. Aquesta és una de les parts més emocionants d’aquest treball, i és aquesta la que m’ajuda a seguir voler lluitant per cada autor de la casa.

Aquest 2020 tindrem un nou projecte de Sílvia Tarragó, LA DOCTORA, una novel·la per a les amants de les bones women’s fiction. També, de la mà de Roca Editorial, arribarà la nova novel·la de Roberto Lapid, que ens explicarà una història real ficcionada de Hedy Lamarr, una dona brillant i inventora que va donar pas al que avui anomenem Wi-Fi. EL TIGRE I LA DUQUESSA, de Jordi Soler, és una novel·la negra que ens arribarà durant els primers mesos de l’any que ve i que ens explicarà la història d’una de les bandes de lladres més perseguides a Europa: els Pink Panthers. Aquesta última serà publicada per Columna en català i Harper Collins en castellà.

El primer semestre del l’any que ve vindrà marcat per LA MAESTRA DE SÓCRATES, una novel·la històrica que publicarà Espasa amb la qual descobrirem a la Laura Mas, una veu femenina que ve per quedar-se i que ens ensenyarà que darrere de la filosofia de Sòcrates s’amaga una dona. També tindrem, a temps per Sant Jordi, una nova novel·la juvenil escrita per dos autors estrella: Javier Ruescas i Francesc Miralles. Penguin Random House i Fanbooks seran els responsables de portar-nos el seu nou llibre ELS CINC CONTINENTS DE L’AMOR, una novel·la molt diferent, original i que atraparà tant a joves com a adults. També, al llarg de l’any, ens arribarà una novel·la molt especial, signada per Andrés Martín Asuero, sobre un retir de mindfulness: UNA LUZ DENTRO DE TI.

També arriben amb força molts llibres de no-ficció, com ara NOS ROBARON LA JUVENTUD, de Víctor Amela, que ens presentarà a diversos testimonis de “la quinta del Biberón”. També, escrit per Miriam Tirado, ens arribarà RABIETAS: CÓMO LIDIAR CON BERRINCHES Y PATALETAS Y NO MORIR EN EL INTENTO. Xenia Oliva, una de les instagramers més reconegudes, presentarà un llibre en què ens donarà diversos consells molt útils per tenir sort: HAPPY GO LUCKY. I, després de l’èxit que ha tingut Cristina Benito amb MONEY MINDFULNESS, tornarà aquest any amb una seqüela espiritual: TIME MINDFULNESS. Finalment, també repetiran aquest 2020 Francesc Miralles i Àlex Rovira, que, després de vendre més de 20.000 exemplars amb CONTES PER ESTIMAR-TE MILLOR, ens presentaran la seva nova obra: CONTES PER A NENES I NENS FELIÇOS.

Encara em guardo alguna carta sorpresa a la màniga, ja que, en el món dels llibres, s’ha de treballar de forma cautelosa i ordenada. No obstant, la imaginació no té límits i les històries sempre apareixen quan menys t’ho esperes. La part màgica d’aquest món és que vius en un sense viure, però als que estem enganxats això ens apassiona, i no hi ha remei que ho curi. Així que tant de bo aquesta “malaltia” pels llibres es pogués transmetre fàcilment a tots els potencials lectors que esteu a l’altre costat sent bombardejats constantment per estímuls massius de tota mena. Anem així a per un 2020 on els llibres continuïn formant una part essencial de les nostres vides.

El temps s’hauria d’aturar cada cop que coneixem algú extraordinari. Recordo pràcticament cada moment que he passat amb la Nadia Ghulam perquè ja des del primer moment en què va entrar a l’agència vam establir una connexió molt especial, si més no per part meva. Ella era una jove afgana que parlava català perquè havia estat adoptada per una família de Badalona. La vaig conèixer gràcies a l’Agnès Rotger, que la va ajudar a plasmar la seva història en un llibre: EL SECRET DEL MEU TURBANT (Planeta, 2010). L’obra em va captivar i vaig pensar que tenia a les mans l’oportunitat de donar veu a una història única. Malgrat que de bon començament cap de les dues les tenia totes de presentar la novel·la directament a un premi com el de Prudenci Bertrana en 2010, ho vam fer i el vam guanyar. Aquest va ser el nostre primer pas d’aquesta gran aventura.

La Nadia es va entendrir quan li vaig explicar que em vaig tancar a casa durant tot el cap de setmana per llegir la novel·la d’una tirada. Recordo especialment aquells moments de lectura, amb la llum feble del meu menjador antic, així com l’emoció que vaig sentir en llegir per primera vegada aquesta història tan personal, vertadera i dura. Se’m va encongir el cor amb la injustícia que va haver de suportar la Nadia. Pensar en tot el seu patiment em va trencar tant el cor que vaig haver de detenir la lectura en diverses ocasions per poder digerir els fets. La Nadia és una noia tan valenta que fins i tot va haver de fer-se passar durant deu anys pel seu germà mort perquè la seva família pogués sortir-se’n. La seva experiència a Afganistan va ser un repte impressionant, ja que és un país en guerra on el paper de les dones queda relegat a un segon pla. Així va ser com la Nadia, amb el seu turbant, va salvar la seva mare i les seves germanes que, sense cap home a casa, no sabien com sobreviure. És inevitable que una història així no arribi al cor.

Des d’aquí, la Nadia no ha parat de lluitar per elles, per construir una biblioteca al seu país i per intentar que les dones aconsegueixin el respecte que es mereixen. Ja han passat deu anys des de la publicació i el llibre segueix viu perquè la Nadia no para de fer xerrades en què explica les seves vivències i els seus projectes actuals. EL SECRET DEL MEU TURBANT ja ha estat traduïda a 12 llengües i, fa relativament poc, ha arribat a Brasil, Lituània i Romania. La seva recent publicació a França li ha donat una segona vida al llibre i ens ha facilitat l’oferta pels drets cinematogràfics. Per aquesta raó, he decidit dedicar-li un altre blog al llibre. No volem deixar d’animar els editors que encara no han apostat per ell, ja que una novel·la així és un exemple perquè tot el món sàpiga que lluitar per allò que sentim, per allò que volem, és possible. Així, la Nadia ens ensenya a ser valents, a reconèixer les nostres pors i a aprendre a viure amb elles. Som cada cop més els que li fem costat, ajudant-la a donar veu a la seva història, i el nostre deure és seguir lidiant perquè cada cop més lectors vulguin acompanyar la Nadia en la seva lluita. És una història que no pot deixar ningú indiferent i, als editors i als lectors compromesos, encara menys.

Ja queda ben poc pel Nadal. Com tothom sap, és una època en què hauria de regnar la pau, l’amor i el sentiment de voler estar amb els nostres i de gaudir en família; és un moment en què només haurien de passar coses bones. Confesso que sóc una enamorada d’aquestes festes: de les pel·lícules nadalenques, de les quedades familiars i dels regals. Sempre he dit que a la meva família hem viscut el Nadal amb molta intensitat i és meravellós poder conservar aquesta tradició. No obstant, també he de dir que, a mesura que passa el temps, cada cop s’és més realista i sembla que la màgia del Nadal costa més de cultivar. Si més no, així és com em sento jo perquè no tothom té la SORT de tenir el que jo tinc: una família unida amb la qual gaudir d’aquesta època.

La paraula SORT és la que em porta a escriure aquesta entrada del blog, en honor al rellançament de LA BUENA SUERTE, l’obra escrita per l’Álex Rovira i el Fernando Trías de Bes. És una història meravellosa sobre què és la sort i què és la bona sort, ja que, malgrat que puguin semblar el mateix, no ho són. A través d’aquesta faula s’entén que la SORT és passatgera i no depèn de nosaltres, però la BONA SORT és aquella que es busca per fer que això funcioni i dura per sempre. Aquest llibre és, en definitiva, una obra inspiradora que ens descobreix els secrets per crear el camí cap a LA BONA SORT.

Zenith publica la nova versió de LA BUENA SUERTE, que es corona com el fenomen editorial espanyol més important dels últims anys amb 4.000.000 d’exemplars venuts. En aquesta edició especial, a més, s’inclou un text inèdit dels autors. És un llibre de referència, molt recomanable, que ens farà sentir acompanyats, bé i centrats en un objectiu clar. Aquells que vau gaudir del llibre, no dubteu a rellegir-lo: construir el nostre propi destí pot semblar senzill, però de vegades ens oblidem de les coses més obvies i el camí es torna a enfosquir.

Vols trobar el trebol de quatre fulles màgic? Doncs només hi ha una manera: comença ja a buscar-lo. LA BUENA SUERTE es va traduir arreu del món en el seu moment i ara esperem rellançar-lo en totes les llengües possibles. Creiem que si donem l’oportunitat de llegir aquest llibre en qualsevol idioma, ajudarem a fer que més gent tingui sort i, així, que el món sigui un lloc millor. Oi que tots volem un món més feliç? Podem aconseguir-ho cultivant la nostra bona sort.