Blog de Bruno

Avui em costa molt escriure aquest blog. Vull ser positiva i, amb tot el que està succeint, em costa. Cada dia en aixecar-me penso que tot això ha d’haver estat un somni, que no és real que estiguem tancats a casa sense la possibilitat de treballar ni visitar als nostres familiars. Però per desgràcia, no és així.

Per si no fos prou, el nostre sector sempre ha estat feble i necessitarà molta força i energia per a poder aixecar-se de nou. Però ho hem d’intentar. No podem deixar-nos vèncer. Sent més positiva, estic segura que aquesta situació ha servit per a recuperar lectors, ja que per falta de temps molts havien abandonat l’hàbit de llegir i aquests dies hauran pogut re-descobrir el plaer de la lectura. Al cap i a la fi, un llibre t’acompanya i et permet viatjar a altres mons sense necessitat de moure’t de casa.

Aquest blog sempre ha recomanat les últimes novetats, però, a causa d’aquesta aturada i als canvis de programació de les editorials, prefereixo recuperar títols que ja estan en llibreries i que poden ajudar a la gent a tenir una millor quarantena. Sé que hi ha molts pares que tenen nens petits a casa, és per això que en el blog d’avui vull recomanar-los tres lectures que podran compartir amb els seus fills:

CONTES PER ESTIMAR-TE MILLOR (Àlex Rovira i Francesc Miralles): En aquest llibre, l’Àlex Rovira i el Francesc Miralles han volgut emfatitzar la importància de cultivar valors en els nens. Amb 35 històries que integren aquest llibre, ens ensenyen a cultivar aquest poder des de la infància, despertant la imaginació, l’humor, l’amor i l’acceptació d’un mateix.

CONTES PER A NENES I NENS FELIÇOS (Àlex Rovira i Francesc Miralles): En aquest llibre ens trobem amb 35 històries que ens ensenyen que els valors són la brúixola de la vida. Gràcies a aquests, podem ser capaços de fer front a les adversitats, prendre millors decisions i ser més feliços. La responsabilitat, la confiança, la humilitat i la cooperació són només alguns dels valors que tant nens com adults hem d’aprendre a conrear. En definitiva, tenir uns valors sòlids són la clau per a tenir una vida millor.

LA VUELTA AL AÑO EN 365 CUENTOS (Gabriel García de Oro i Purificación Hernàndez): La vuelta al año en 365 cuentos és un llibre meravellós per tal que tots els pares tingueu la possibilitat d’explicar un conte als vostres fills. Estic segura que molts podreu gaudir de l’experiència de llegir un llibre en família. 

Sempre recomano visitar llibreries, però aquesta vegada us aconsello fer-se amb els llibres a través de plataformes digitals o les pròpies pàgines webs de les editorials. Sé que serà difícil, però junts aconseguirem sortir d’aquesta situació. De moment, toca quedar-se a casa llegint. Gràcies.

Després de la seva darrera novel·la LA DONA QUE NO SABIA PLORAR (Columna), en Gaspar Hernàndez torna a les llibreries amb LA LLIBERTAT INTERIOR (Columna). En aquest nou llibre, entre l’assaig i el dietari, l’autor ens explica que per a ell l’autèntica llibertat és la interior i que a través d’aquesta podem assolir la felicitat.

Com podem ser lliures? En Gaspar tracta de contestar a aquesta pregunta intentant donar-nos unes pautes que ens ajudin a assolir aquest objectiu. Basant-se en el que han dit els grans mestres de la psicologia i l’espiritualitat, aquest llibre desmunta els obstacles que ens impedeixen ser lliures, com per exemple la por, els nostres pensaments diaris i les exigències que tenim amb nosaltres mateixos. Si hagués volgut subratllar les cites importants del llibre, aquest hagués quedat tot pintat de color taronja, ja que tot el que escriu aquest autor caldria emmarcar-ho per recordar-ho sempre. Considero important fer una menció especial a una de les frases que hi ha l’inici del llibre: “Avui sé que el pensament serveix per pensar la vida, no pas per a viure-la”. Trobo que és una cita excel·lent, ja que es necessari que tots siguem conscients dels milers de pensaments que tenim cada dia i que només serveixen per a angoixar-nos més. El moment present és l’únic espai de llibertat que disposem. 

LA LLIBERTAT INTERIOR és un petit regal. En Gaspar Hernández, amb un to proper, ens explica que, per molt que ens sembli impossible, la llibertat sense límits està a l’abast de tothom. Només cal descobrir qui som realment, ja que així podrem ser més lliures i, en conseqüència, més feliços. Gràcies Gaspar per aquestes paraules tan útils i per fer-nos veure que no podem seguir vivint limitats per les nostres pors i creences.

Sempre he pensat que viure una guerra ha de ser molt dur. Nosaltres, per sort, no hem viscut cap. La meva àvia, encara viva amb 96 anys, ens ha explicat varies vegades el que va ser per a ella viure en un període complicat com la Guerra Civil i sempre m’ha fet veure que realment no pots tenir una idea del que significa una guerra si no has viscut cap. En Víctor Amela, en el seu nou llibre ENS VAN ROBAR LA JOVENTUT (Rosa dels Vents), ha volgut fer el seu propi homenatge a tots aquells joves que van ser cridats a files durant la Guerra Civil.

Aquesta generació de nois se’ls va conèixer com la Lleva del Biberó. Tots ells es van veure obligats a participar en la Batalla de l’Ebre, on molts van perdre la vida sense haver arribat a complir els 18 anys. Els supervivents d’aquesta guerra finalment van acabar en presons franquistes, en camps de concentració o en batallons disciplinaris on van haver de fer un llarg servei militar. No obstant, tots ells, van conservar per sempre el record d’aquella guerra en la que van combatre amb espardenyes i sense cartutxeres.

ENS VAN ROBAR LA JOVENTUT és un gran treball d’investigació que l’autor ha realitzat de forma excel·lent i amb molt afecte. En Víctor Amela ha recopilat el valuós testimoni de vint-i-cinc supervivents per reconstruir en aquest llibre la memòria d’aquests nois que es van veure obligats a desprendre’s de la joventut. És així com ha creat una commovedora història humana que homenatja a tots els herois anònims de la Lleva del Biberó quan tot just es compleix un centenari del seu naixement. Esperem que llibres com aquests ens facin reflexionar sobre el passat i no permetin que cap altra generació pugui perdre la seva joventut.

De vegades succeeixen fets curiosos que fan que la vida sigui una mica més bonica. A mi m’ha passat recentment amb l’autor d’APPLETOWN (Pagès Editors), en David Marín. Recordo perfectament com un dia en Sebastià Bennasar, un gran escriptor de novel·la negra de la casa, em va recomanar llegir un llibre d’en David que em va acabar agradant força. Amb el temps vaig adonar-me’n que aquest David Marín que acabava de llegir era el mateix David Marín que vaig conèixer durant la meva etapa adolescent en una estada a Enviny, prop de Sort. Ha estat així com la vida ens ha donat una nova oportunitat de reprendre la nostra amistat a través de la literatura.

APPLETOWN, l’última novel·la d’en David, està protagonitzada per Marcel Riera, un periodista de Lleida que es veu embolicat en una investigació d’una trama d’assassinats. A mesura que el relat es complica, en Marcel comença a escriure una novel·la negra amb l’objectiu de conquistar a la bella Sonia. No obstant, la confusió comença quan els dos plans de la realitat convergeixen i provoquen que el lector s’endinsi en un camí sinuós ple de coincidències i sorpreses. Es tracta d’una novel·la genuïna, addictiva i molt ben treballada. El seu llenguatge senzill, però cuidat, i la seva estructura perfectament construïda provoca que el ritme sigui àgil i que la novel·la flueixi de principi a fi sense cap dificultat. Sens dubte, un dels punts més originals de l’obra és el factor metaliterari, de com les dues històries s’entrellacen i la novel·la escrita pel protagonista acaba prenent vida pròpia. Aquest viatge a través de la diegesi demostra la gran capacitat que té l’autor de construir històries.

Haver començat la relació literària amb en David Marín a través d’aquesta novel·la ha estat tot un honor. Li vull donar les gràcies per haver confiat en mi com a guia en el món de les lletres. De debò que espero aconseguir que els editors internacionals es fixin en ell i que vulguin llegir-lo, ja que és un autor amb una qualitat indubtable i encara té molt a fer, dir i explicar. No us perdeu aquesta novel·la totalment addictiva.

Com a agent literària he après que hi ha professions en les quals és essencial tenir una vocació. En el meu cas, sento que moure’s pel món editorial és igual de bonic que de complicat, i que algú que no tingui la suficient motivació per a treballar en aquest sector podria tirar la tovallola a la primera oportunitat. Considero important esmentar que, en el meu treball, si algú falla, l’única cosa que ocorre és que perdem diners. En canvi, quan penso en una altra professió com la medicina, m’adono que aquí sí que és fonamental tenir una forta vocació. És important saber manejar les emocions i les tensions, ja que el més mínim error pot costar-te una vida. Per aquesta raó considero que la gent que és capaç d’exercir aquesta passió com a treball són veritables herois i heroïnes. D’aquest interès pel món de la medicina va néixer LA DOCTORA, novel·la publicada per Ediciones B i signada per Sílvia Tarragó, autora del TEMPS DE LLUM o L’OBRADOR DELS PRODIGIS (obra que pròximament serà publicada a Alemanya per Heyne Verlang).

LA DOCTORA és una novel·la que aconsegueix submergir-nos en la dècada dels 50, just quan la primera generació de dones va començar a treballar en el sector de la medicina. Van ser aquestes pioneres les que van tenir el valor de voler ser doctores en un territori hostil dominat pels homes. És així com, a través de testimoniatges reals d’algunes doctores de l’època, aquesta novel·la ens mostra la seva batalla davant els recels d’una societat que, gràcies a elles, comença a canviar. La Paloma, l’Almudena, la Pilar i la Victoria són les protagonistes d’aquesta història i, totes juntes, componen un relat emocionant en el qual la medicina és l’element central.

Gràcies a la minuciosa recerca que ha realitzat l’autora, LA DOCTORA aconsegueix construir un relat impecable que retrata a la perfecció la societat de l’època a través d’uns personatges molt reals i propers. Sens dubte, el nom de Sílvia Tarragó és garantia d’una bona novel·la.