Blog de Bruno

Susana Rodriguez és una autora que ja no necessita presentació. Amb la seva trilogia SIN RETORNO ha venut més de 30.000 exemplars i aviat podrem veure-la a les pantalles. 

Escriu novel·la negra per als fans del gènere, i per als quals potser no ho som tant, perquè els seus personatges femenins enganxen, són valents, forts i creïbles. A més no falta cap ingredient “noir” en les seves històries, i menys en aquesta. EN LA SANG, publicada per Harper Collins, qui continua apostant per l’autora, és la segona novel·la de la inspectora Marcela Pieldelobo, encara qüestionada per la resolució d’un cas de triple assassinat relacionat amb una poderosa família de l’Opus Dei. En aquesta segona entrega s’enfronta a un altre assassinat, però aquesta vegada d’una jove, Elnur Amézaga, confident de la policia i núvia d’un destacat dirigent abertzale local, en Beta, un petit poble de Navarra.

Tot apunta al fet que el culpable és l’inspector Ribas, amic de Marcela i el seu examant, encara que d’això ja fa molts anys, i per tant es resisteix a creure que el seu “amic”, sigui un policia corrupte. Però, qui ja coneix a aquest personatge, sap que no pararà fins a arribar al final de tot, ignorant tots els xantatges anònims per a resoldre el cas com més aviat millor, i les amenaces de l’entorn abertzale que no volen veure’s implicats en un cas relacionat amb drogues. 

Per tant, tenim assassinats, corrupció policial, una inspectora que creï en el seu instint per sobre de tot i que iniciarà una perillosa recerca a contrarellotge que posarà en perill la seva vida.

Ansietat és la gran paraula. La més utilitzada entre tots els que anem per la vida contra rellotge. Qui no sent pressió en el pit? Nervis? Gairebé tots tenim preocupacions o coses que ens angoixen, i podem veure’ns afectats per l’ansietat alguna vegada. No en va és una de les afeccions mentals més comunes a Occident, que pot presentar-se com una simple molèstia però que a vegades es converteix en un enorme núvol negre que ens impedeix viure com volem.

Ferran Cases, expert en ansietat, ens convida a explorar els patrons que ens porten a sentir ansietat i ens ensenya com canviar-los. Tot això en petits i assequibles passos, que l’autor representa en forma d’una escala d’etapes a superar. Graó a graó, aprendrem a respirar, a calmar la nostra veu interior i controlar els pensaments catastròfics, a xopar-nos de la importància de l’exercici físic o del mindfulness, a conrear hàbits que ens permetin continuar avançant. El camí per a sortir de l’ansietat passa per conèixer-nos a nosaltres mateixos i reconduir la nostra manera d’interpretar el món, i només cal tenir el valor de fer el primer pas. En aquesta nova edició, completament revisada i ampliada, Cases inclou nous exercicis i cinc graons addicionals que, basats en la filosofia estoica, una doctrina que estava basada en el domini i control dels fets, coses i passions que pertorben la vida, valent-se de la valentia i la raó del caràcter personal, que ens ajudaran a conquistar l’art de la veritable felicitat.

Ferran porta set edicions del seu llibre EL CERVELL DE LA GENT FELIÇ i 8 països, Brasil, Portugal, Rússia, Aràbia Saudí, Eslovènia, Grècia, Itàlia i Polònia, han apostat per traduir-lo. L’experiència de Ferran contrastada per la neurocientífica Sara Teller, va desembocar en aquest llibre pràctic i necessari, perquè barreja experiència personal i ciència. En EL PETIT GRAN LLIBRE DE L’ANSIETAT Ferran ens proporciona les eines que ha après i com aplicar-les, després d’escoltar els experts del tema i passar per la seva pròpia experiència personal. Una tècnica eficaç, per a tots els que alguna vegada sentim aquesta sensació molesta, anomenada ansietat, que ens envaeix i a vegades ens paralitza. Pujar els graons de Ferran és una teràpia que pot ajudar-nos quan estem ansiosos per les nostres tasques diàries, quan ens veiem una mica desbordats, i seguint aquests passos podríem arribar a controlar-la, i no deixar que passi a ser una patologia, per lo que es un llibre necessari per a la majoria de nosaltres. No us defraudarà.

En aquest blog no solc parlar de llibres de poesia, atès que no representem autors d’aquest gènere, tret que autors de la casa s’atreveixin amb la poesia. Per a mi és tan difícil, que admiro als que l’escriuen i saben com fer-ho.

És el cas d’Alejandro Palomas, que sempre ha escrit poesia i en aquests últims anys ha sabut trobar els temes i a l’editor perfecte per a editar-los. Letraversal fa un treball extraordinari, perquè també s’ha de ser valent per a editar poesia i a més ho fa bonic, igual que les paraules d’Alejandro. El seu últim títol, Y UN DESPÉS, és enfrontar-se al buit que deixa una mare i comprendre que ningú ens ensenya a ser orfes. Amb una veu íntima i irresistible, Palomas ens acull en la intimitat del duel i s’encarna en el dolor, nu i pur, que emana l’absència. En el desig de retrobar-se amb ella, fer-se la idea de conviure amb els records i descobrir a la dona que s’amaga darrere d’una mare. És un poemari preciós, delicat i el regal perfecte per a fer un homenatge a les mares, que sense elles no seríem, no estaríem.

Alejandro ha aconseguit que la seva novel·la UNA MARE sigui un Longseller, igual que UN HIJO i EL TIEMPO QUE NOS UNE, perquè en ells descobrim a personatges que ens roben l’ànima. I en aquest poemari qui ens roba l’ànima és el mateix Alejandro, i si a més tens el privilegi de poder escoltar com els recita, cosa que vam fer el passat dia 16 de gener omplert un teatre sencer de Barcelona, és per a treure’s el barret. Així que us animo que també conegueu a l’Alejandro poeta, perquè tampoc us defraudarà.

Segona recomanació de l’any amb una novel·la negra de les bones. Sempre he confessat que aquest gènere no m’agrada especialment, però en aquest cas, haig de dir, que el que m’agrada molt és l’autor. Jordi Solé és per a mi un autor consolidat i que no ha publicat cap novel·la dolenta ni regular. Totes són excel·lents i, no obstant això, potser hi ha lectors que encara no ho coneixen. Per aquesta raó, encara que LA NIT DE DAMBALLAH va ser publicada en català per Columna fa anys, una editorial com A l’inrevés, especialista en gènere, no ha volgut malgastar l’ocasió de publicar aquesta novel·la en castellà, encara que sigui anys més tard, atès que té qualitat i un ritme endiablat que et manté en la justa tensió perquè la novel·la no decaigui. Així ens la presenten els seus editors:

Matinada, Zona Franca de Barcelona. En la ràdio del cotxe patrulla de Lluís Artigas sona un 10-50: «Algú l’ha palmada». La víctima resulta ser una jove nigeriana brutalment assassina seguint el que resulta ser un ritual vudú. Artigas, un agent cremat i sota sospita de ser corrupte, emprendrà una inesperada cerca dels responsables d’aquest crim. La seva única aliada serà Mónica Vidal, una periodista que necessita una història com l’aire que respira i a qui també assetgen els seus propis dimonis.

La nit de Damballah és una novel·la magistralment escrita, amb el pols narratiu dels clàssics del gènere, amb el to irònic i la mirada dura, cínica a vegades, incisiva sempre dels millors narradors de la novel·la negra més descreguda, més de carrer, Jordi Solé ens mostra una Barcelona escairada i greixosa per la qual pul·lulen personatges en els quals no sempre reparem, encapçalats per un policia, Lluís Artigas, cridat a convertir-se en mític antiheroi, que a més ens confirma al seu autor com una de les veus més excel·lents del nostre panorama narratiu.

Només em queda afegir que espero que aquesta vegada la novel·la tingui el reconeixement que mereix, perquè és boníssima.

Començar l’any recomanat una novel·la que em va encantar quan la vaig rebre, i que hem hagut d’esperar bastant perquè sortís a la llum per tema de dates, em fa especial il·lusió.

A més, Francesc Soler és un autor que ja ens va sorprendre amb la seva novel·la BARCELONA DEMÀ O AQUESTA TARDA, però EL SOMRIURE DELS DOFINS, aquesta nova aposta de Columna per l’autor i la seva literatura, és un altre gènere molt diferent i que espero que pugui arribar a un gran públic, com es mereix. Aquesta vegada és una novel·la d’iniciació, de descobriment del món i de la mateixa identitat. El protagonista narra la història de la seva infància, adolescència i joventut sent un nen sensible, condemnat a créixer en un ambient opressiu en un poble petit entre els anys 80 i 90. Ens explica com va poder superar el dolor i celebrar la vida gràcies a l’amistat amb dues dones fantàstiques, gràcies als llibres, i a la seva capacitat de resiliència innata.
 
Una història tendra, ben escrita i que arriba en un moment on les històries LGBTIQ+ tenen un espai privilegiat dins del món literari, perquè per sort el món avança i les noves generacions miren les coses des d’una altra perspectiva, sobretot en temes com la sexualitat. No obstant això, aquesta no és una novel·la de gais, només per a gais, si no és una novel·la brillant i necessària, que tothom hauria de llegir i que estic segura gaudiria, perquè tothom es pot sentir identificat amb el protagonista. Mentre avances en la lectura, avances en tantes coses importants de la vida que no pots quedar-te indiferent front aquesta història pròxima i dura, però que brilla amb llum pròpia.