Aquesta setmana s’acaba la lliga, una lliga boja que ens ha deixat a tots descol·locats, però penso que és sa que, per una vegada, no hagin estat només els dos equips grans els que estiguin allà per disputar-la. Ja sabeu que aquí en aquesta casa de Bruno Cazalibros els colors són blaugrana i, com a bons culés, sofrint fins a l’últim minut, i molts enfadats amb aquesta darrera etapa del Barça, on ha semblat que no volien guanyar, que la pilota no volia entrar. No obstant això, com pensem amb el cor, crec que a aquests jugadors, que tant ens han donat en les últimes temporades, no els podem acusar de no voler guanyar, de no tenir esperit. Les coses no han sortit bé, ha estat una temporada difícil, marcada per aspectes extraesportius i alguns de material molt sensible, i que ha acabat passant factura a un equip al que hem d’agrair moltes coses, més que criticar-los una mala temporada. No és fàcil fer temporades tan brillants, guanyar tants títols seguits, perquè arribar, es pot arribar, però el difícil és mantenir-se. I és difícil mantenir-se en la vida o en qualsevol altre ofici, com el nostre, on cada mes és com una muntanya russa. Així que, des d’aquí i com a barcelonista, crec que hem de recolzar fins a l’últim minut a aquest equip, malgrat que si pensem amb el cap, molts sabem que aquesta lliga està ja gairebé perduda i que el nostre rival, l’Atlètic de Madrid, es mereix guanyar-la més que nosaltres, perquè ells sí que han posat arpa en cada partit, i el seu entrenador ha sabut transmetre aquesta energia, aquest esperit de lluita, que ha faltat tant en “ca Barça”, que semblava que nosaltres ja el portéssim incorporat en l’ADN, i ens ha sorprès descobrir que no és així, que la motivació i les ganes s’han de conrear, s’han de regar i saber gestionar. Així que tant de bo puguem celebrar un altre títol, acomiadar a un capità com Carles Puyol com es mereix, i tancar aquesta etapa amb una mica d’alegria, que encara que potser no sigui del tot meritòria, el futbol és així, com diria algun, i així hem d’assumir-lo. Però si guanya l’Atlètic, jo també aplaudiré a un equip que ha sabut estar a per totes, i al que encara els queda la Champions, on espero que no fallin.

Avui la meva recomanació és futbolística, com ja haureu imaginat, amb un llibre titulat PENSAR CON LOS PIES/PENSAR AMB ELS PEUS (Océano/Llaura Llibres), de Gabriel García de Oro, on ens exposa 50 idees rodones del món del futbol per millorar la teva vida. Un llibre ideal per als amants del futbol, i per als que no, atès que amb lliçons dels grans gurús d’aquest “mundillo” podem aprendre a fer que la nostra vida sigui més confortable i, sense saber manegar la pilota, podem aprendre a manegar moltes altres coses de la nostra vida. Una de les frases que més m’agrada és la de Pep Guardiola on diu: EL TALENT DEPÈN DE LA INSPIRACIÓ, PERÒ L’ESFORÇ DEPÈN D’UN MATEIX. Jo sóc així, el que no es guanya amb esforç no es valora, i per tant l’esforç és un dels primers valors que hem de transmetre a qualsevol per poder aconseguir el que un es proposi. Hem de pensar amb el cap, encara que molts pensem amb el cor i puguem aprendre dels que pensen amb els peus.

CANÇÓ: Coldplay – Viva la vida.