Un any més la Setmana del Llibre en Català, que fa la sensació que no acaba d’arrencar. Sembla mentida que el dia de Sant Jordi tothom es llenci al carrer i faci cues per la signatura del seu autor preferit, i aquesta setmana on qualsevol podria trobar, altra vegada, el seu autor sense tanta gent, i fins i tot dialogar una mica més amb ell, no acabem d’aconseguir que els lectors facin d’aquesta setmana un altre fenomen com el de Sant Jordi, i de més durada.

Hem de ser justos i confessar que aquí Madrid ens porta avantatge fent tres setmanes de Feria del Libro que són un èxit de públic. És una pena que no aprofitem aquesta setmana per tornar a repetir de manera més pausada, perquè hi ha més temps, el sentiment de la Diada, que és inexplicable i que la gent del món del llibre gaudim al màxim al veure que hi ha públic que encara estima els llibres, i no volem creure que només és flor d’un dia, per seguir la tradició d’un dia magnífic però, malauradament, els resultats més aviat baixos de la Setmana del Llibre fan pensar que potser sí que Sant Jordi és un dia extraordinari en tots els sentits, els bons i els dolents, i per tant el sector hauria de fer una reflexió seriosa del què fem malament perquè aquesta setmana no arribi als lectors de sempre, i ja no dic els de Sant Jordi, on potser hi ha molts que no són lectors.

Avui és dia 11, celebració catalana, i per tant hem de recomanar un dels llibres que crec que explica una part important de la nostra història. El Víctor Jurado, amb la seva novel.la NO S’HI ENTERRA CAP TRAÏDOR publicada per Columna, ens relata la història d’un lloc emblemàtic pels catalans, el Fossar de les Moreres, i el que va significar i el que significa ara. Una història d’amor i de guerra que ens explica com els catalans van defensar la ciutat el 1714 contra les tropes de Felip V i les tropes franceses. El Fossar, al costat de l’església de Santa Maria del Mar, és on enterraven els morts que van lluitar per defensar la seva/la nostra ciutat. Jurado, una veu molt jove que ens retrata a la perfecció una part important de la història catalana. Lectura ideal per tots aquells que volen saber el per què un dia com avui molta gent es reuneix al Fossar a celebrar la Diada catalana, i per què avui, dia històric, els carrers de Barcelona s’ompliran demanant diàleg, que no és el mateix que independència, perquè molts encara no saben si volen o no ser independents, però el que és inadmissible és que en una societat que es diu demòcrata es prohibeixi el poder votar. Això és un dret, i estic segura que els companys espanyols també hi estan d’acord.

“Hi ha derrotes que tenen més dignitat que la mateixa victòria.” Jorge Luis Borges