Blog de Bruno

Aquesta setmana recomano un llibre que m’ha encantat i és per a nens, o millor dit, és per aquells pares i mares que creuen en els contes i per aquells nens que ja s’ho han cregut. Quan era petita, el meu pare s’inventava aventures on els meus germans, amics i jo érem els protagonistes, i recordo com a la platja ens assentàvem tots al seu voltant per que ens expliqués una “aventura”, així li dèiem al conte que ell s’inventava, i li fèiem repetir cada dia. És tan bonic aquest record que se’m posa la pell de gallina quan ho penso, perquè tenir un grup de nens entre 10 i 12 anys assentats a la platja escoltant, gaudint i quiets, no és fàcil, i que, per petició popular, l’activitat del dia fossin aquestes històries és una cosa que em complau. Quan som petits, crec que és fonamental tenir a una persona al costat que vulgui i pugui ajudar a fomentar aquest amor pel conte oral o escrit, per poder créixer feliç i obrir-se al món de la imaginació.

Avui en dia, no és com abans: hi ha tants inputs que ens distreuen, no només els digitals, que ens aparten de les històries i els llibres, i requereix un esforç major per les famílies trobar un moment per explicar històries, però hauríem de buscar-lo. Aquest llibre que el Gabriel García de Oro y la Puri Hernández que han publicat amb Anaya és meravellós: La vuelta al año en 365 cuentos, per tal que tots els pares, avis, tiets i padrins tingueu la possibilitat d’explicar un conte cada dia de l’any i potser tenir l’oportunitat, a partir d’aquests, d’inventar els vostres propis com feia el meu pare. Estic segura que molts agraireu l’eina ideal del Gabriel, juntament amb les magnífiques il·lustracions de la Puri, per poder tenir aquest moment màgic de llegir un conte cada dia, que ens ensenya, ens diverteix i ens fa créixer en tots els sentits. És el regal perfecte per aquest Nadal perquè no només regales un llibre, sinó que també regales l’oportunitat d’aquest moment especial amb els teus: perquè la vida està feta de petits instants que després recordes amb afecte i nostàlgia. Regalar llibres és regalar vida, i amb aquests contes obres una porta a la imaginació, a l’humor i a l’aprenentatge. Omplim les cases de moments únics amb les lletres.

Jo no sóc aventurera. M’agradaria ser-ho, no tenir tantes pors, prejudicis o simplement tenir menys manies i sortir de la meva zona de confort, però la realitat és que això de l’aventura no és per a mi, i prefereixo tenir-ho tot sota control i no deixar-me emportar. Segur que hauria de fluir molt més i ho acabaria gaudint, però em refugio, de moment, en la lectura.

Un dels grans aventurers de la història de Marco Polo, de qui s’ha escrit molt, però amb el llibre del Víctor Jurado, anomenat LA VERITABLE HISTÒRIA DE MARCO POLO, descobrim una faceta d’aquest personatge no tan coneguda però molt interessant. Pels amants de la novel·la històrica, pels que l’aventura és part de la seva vida, trobaran en aquesta novel·la una història entretinguda i vertadera sobre un personatge que no només va ser un dels famosos viatgers de la ruta de la seda, sinó que va començar els seus viatges al costat del seu pare i el seu tiet, sent un nen, arribant a Àsia per deserts, mars i muntanyes. Marco Polo, a la presó, recorda aquests primers viatges, en caravanes de comerciants i de guerrers ferotges, portant al lector a la seva vida anterior i a aquest món tan fascinant, exòtic i salvatge.

Avui m’he aixecat ja amb temps de tardor. Cel gris, amenaça de pluja i el meu cap ja ficat a la Fira de Frankfurt, com cada octubre. Amb aquesta Fira faig el canvi d’armari i passo de la roba d’estiu a la d’hivern, quasi sense adonar-me’n. El mes de setembre passa més que volant, i octubre i novembre, entre la pre i post fira, s’esfumen cada cop més ràpid i em planto al Nadal quasi sense assabentar-me’n.

Els llibres ocupen cada minut de la meva vida: noves històries, nous autors, les històries que funcionen, els èxits, aquells que costen però que tens ganes de trobar-los aquesta sortida que saps que han de tenir. És tot un món, canviant, difícil, però amb màgia. Sort que encara gaudeixo de la meva feina, perquè estar dins d’aquesta noria que no para de rodar, amb una cosa que no em fes feliç, seria totalment insuportable. Així que encarem el nostre Frankfurt número 18 com Agència Literària Sandra Bruna i anem amb ganes de poder compartir bones històries amb els editors del món.

Avui no puc recomanar només un títol, sinó els nostres catàlegs per la Fira de Frankfurt 2019 on hi ha feina, esforç, ganes i molta il·lusió. Com sempre he dit: hi ha un editor per a cada llibre i un llibre per a cada editor, i la nostra feina és que aquest trencaclosques, res senzill, encaixi, i així portem treballant tots aquests anys. Fent enllaços i trencaclosques amb les millors històries… Ens acompanyes?

Japó està de moda. Qui viatja al país del Sol naixent vol tornar. La seva cultura cada vegada més està instaurada entre nosaltres, des dels restaurants japonesos i el seu menjar, fins la seva filosofia més zen, la qual hem pogut llegir en els últims llibres del Francesc com ICHIGO ICHIE, frase que encapçala les teteries japoneses tradicionals i que significa “viu cada instant com si fos únic”. O bé el gran bestseller de l’autor juntament a l’Héctor Garcia, IKIGAI, traduït ja a 55 idiomes i que no deixa de vendre en varis països del món.

Francesc ens sorprèn, de nou, amb la primera novel·la juvenil ambientada al Japó i que és un tresor: SAKURA LOVE. Una història increïble, intimista, preciosa, que la llegeixes en una tarda i et quedes amb aquest bon sabor de boca, abstret, enamorar d’una lectura que no vols que acabi perquè evoca l’amistat, el poder de l’amor mentre coneixes els llocs més emblemàtics de Japó, però també els més senzills i secrets. Crec que aquesta novel·la és Francesc en estat pur, una novel·la juvenil escrita des del cor i explicada des de l’ànima. Una inspiradora història d’amor i autoconeixement explorant un dels països més exòtics i a la vegada més de moda del moment. Una novel·la dirigit als joves però que també entusiasmarà als adults.

S’ha acabat l’estiu i la majoria volem començar la dieta, perquè els excessos del mes d’agost es noten: aquests texans que m’anaven fantàstics la tardor anterior ja no m’entren, la samarreta em va ajustada i un mateix no es veu bé. La lluita dels kilos és per a molts una batalla. Ho sé per experiència. És veritat que quan un ha engreixat certs kilos sent que ha de posar-se a dieta per perdre’ls, i si pot fer exercici millor.

Tanmateix, la Magda Carlas sempre ha estat una doctora i dietista que ens ha donat pautes per poder perdre pes sense agonies. I el que és millor, que quan t’excedeixis sàpigues què fer per no guanyar molts kilos, que després costen de perdre, i més quan ja tens una edat. Aquest nou manual, LA DIETA PUEDE ESPERAR, ens ajuda a través de trucs fàcils sobre com hem de menjar per tal que aquests excessos que tots tenim a la vida rutinària no ens provoquin una pujada excessiva de pes.

Menjant bé i saludablement, tot i que hi hagi dies que ens passem, podem mantenir el pes en el que ens sentim còmodes, el pes que és saludable per a cada un. No hi ha un pes ideal sinó un pes saludable, i amb petits trucs podem mantenir-nos en aquest sense haver de fer algunes bestieses que llegim a les revistes o a les xarxes socials.

Per tant, ja no es tracta posar-se a dieta sinó de menjar de manera intel·ligent i saludable, i sense estar mesos sense poder gaudir d’un bon sopar amb amics o d’un cap de setmana especial on el menjar hi formi part.

La Magda no publica un llibre més sobre dietes sinó el contrari: publica llibres molt útils per aprendre a menjar bé i no haver d’estar a dieta constantment.